Amnistia i 24 lleis més i economia de rècord
Sánchez arriba al setè any guanyant el 91% de votacions però vivint al dia al so de Junts
El PP va del “Puigdemont a presó” a l’orgull de votar amb Junts esmenes al Congrés
El PIB més dinàmic de la UE amb un creixement al voltant del 3%, una taxa d’atur de l’11,2% que és la més baixa dels últims 16 anys, un rècord d’afiliats a la Seguretat Social superant ja els 21,3 milions... Són les fites amb què el president Pedro Sánchez acaba el seu primer any de legislatura però, paradoxalment, és un balanç econòmic que ara per ara no li garanteix la reelecció perquè el dia a dia de l’altisonant debilitat parlamentària al Congrés –en mans de Junts i ERC– ho devora tot. El cert, però, és que Sánchez arriba al setè any de govern vivint al dia al so de Junts però guanyant el 91% de votacions al Congrés, on ha aprovat 25 lleis: 14 lleis, 10 decrets llei i una reforma constitucional per substituir el pejoratiu terme disminuïts en l’article 49 en favor de persones amb discapacitat. La llei d’amnistia, la clau de volta de la legislatura, encara pendent de ser aplicada als dos principals líders del procés, ha estat també una fita a l’hora d’escandalitzar i al mateix temps de ser normalitzada, ja que el PP d’Alberto Núñez Feijóo i de Miguel Tellado ha passat de citar els madrilenys al maig a la Puerta de Alcalá per corejar “Puigdemont a presó” a celebrar en públic l’orgull que Gènova i Waterloo coincideixin en les votacions al Congrés i que gràcies a això el PP i Junts dictin al govern del PSOE i Sumar esmenes fiscals –com la de la fi de l’impost energètic– que acaben al BOE.
Sánchez inaugura el 2025 amb la sensació que el seu primer any de la seva tercera legislatura –i el seu setè any a La Moncloa– no s’ha de mesurar en funció de la producció legislativa. “A un govern no se’l mesura només pel nombre de lleis aprovades”, ha defensat en el seu tradicional balanç anual sota el lema Cumpliendo. L’aprovació de 25 lleis, però, és una fita si es compara amb la Comunitat de Madrid, on la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, governa amb una majoria absoluta del PP i l’Assemblea de Vallecas ha aprovat únicament vuit lleis, tot i no haver de patir per la seva segura aprovació. “Davant els que parlen de la paràlisi del govern i d’aquest Congrés, hem aprovat més de dues lleis al mes que han augmentat drets i llibertats”, avisa el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López. A més de la llei de l’ELA, el BOE ha publicat ja l’amnistia –pendent de completar el seu abast per l’actitud de rebel·lió del Tribunal Suprem i actualment en mans del Tribunal Constitucional–, la llei de paritat, la d’ensenyaments artístics, la del dret a la defensa –amb l’esmena votada també per PP i Vox que evita als presos etarres sumar anys de penes addicionals si han complert ja anys de presó a l’estranger–, la de l’autoritat d’investigació d’accidents, la d’agents forestals i la dels impostos complementaris a les multinacionals, i la llei d’eficiència del servei públic de justícia, entre d’altres.
Entre els deu decrets convalidats –que necessiten una aprovació al Congrés abans de complir 30 dies des de la seva aprovació al Consell de Ministres i que obliguen el PSOE a “suar la samarreta des del minut 1 fins al minut 90”, com ha subratllat Sánchez, per reeditar els 178 vots de la investidura–, hi ha el reial decret llei relatiu a les conseqüències de la guerra de Rússia a Ucraïna, el de la suspensió de desnonaments hipotecaris, el dels subsidis de desocupació, el de l’ajuda als viatges dels joves, i els tres que inclouen les mesures de rescat i reconstrucció de territoris devastats per la dana mortal del 29 d’octubre a València, que va causar 220 morts.
Si bé a la retina del públic hi ha sonores retirades de lleis de l’ordre del dia en l’últim minut, com la del sostre de despesa del pressupost del 2025 i la llei del sòl per tal que la marxa enrere evités la humiliació superior de la derrota al marcador electrònic del Congrés, de les 900 votacions que hi hagut aquest any al Congrés –entre lleis, esmenes, mocions i proposicions no de llei (PNL)– Sánchez n’ha aprovat el 91% i només n’ha perdut 74. La paradoxa, com en l’economia, és que el president no s’espolsa la imatge de fragilitat. “Si aconseguim aprovar 25 lleis i publicar-les al BOE en un any de la legislatura, però del que es parla cada setmana és únicament de si tornem a tenir o no els vots de Junts i d’ERC en una iniciativa al Congrés, és obvi que no ho estem comunicant bé”, constata un diputat del PSOE.
La política espanyola en xifres
La carta de reflexió enmig del ‘lawfare’
El llegat polític del 2024 no seria complet sense el momentum creat per Pedro Sánchez el 24 d’abril amb la seva carta a la ciutadania, en la qual es va concedir cinc dies de reflexió per dirimir si dimitia o no arran de la persecució judicial contra la seva dona, Begoña Gómez. La meditació va concloure el 29 d’abril amb l’anunci que continuaria com a president, però l’episodi –per a estupor de l’independentisme i de Podem– va significar que Sánchez interioritzés finalment que a Espanya hi ha espai per al lawfare a partir de viure’l en primera persona. “Jo he patit lawfare”, va dir, tot ampliant la llista d’afectats a Ada Colau, Mónica Oltra i Irene Montero.