Un any a cop de titular
6/1.
Jaume Clotet guanya el premi Josep Pla de prosa en català amb ‘La Germandat de l’Àngel Caigut’.
8/1.
Mor el director de cinema Ventura Pons (78 anys).
9/1.
Grífols es desploma a la borsa, acusada de falsejar comptes per Gotham en un informe esbiaixat i enganyós.
14/1.
El Barça perd la Supercopa contra el Madrid (4-1).
15/1.
Aitana Bonmatí (Barça), premi The Best com a millor futbolista del 2023.
22/1.
Primera investigació fiscal per l’operació Catalunya. Es revisarà el seguiment a l’exfiscal superior Rodríguez Sol el 2012 i 2013.
27/1.
Xavi Hernández diu que deixarà la banqueta del Barça a final de temporada.
30/1.
El govern prohibeix els mòbils a infantil i primària i els acota molt a secundària.
1/2.
Ja hi ha 202 municipis i 5,9 milions de catalans en emergència per sequera.
4/2.
‘Creatura’, d’Elena Martín (6 premis), triomfa als Gaudí al costat de ‘20.000, especies de abejas’, ‘Saben aquell’, ‘Robot dreams’, ‘El mestre que va prometre el mar’ i ‘Mentre siguis tu, l’aquí i l’ara de Carme Elias’.
6/2.
Clam de la pagesia per la falta d’ajuts i el menysteniment del sector. Col·lapsen carreteres en el camí cap a Barcelona, on 2.000 tractors prenen els carrers.
6/2.
Tres morts en l’esfondrament d’un edifici residencial a Badalona per problemes estructurals i falta de qualitat de materials. Es desallotjaran cinc blocs més a Badalona i, també, a Santa Coloma de Gramenet.
11/2.
Catorze ferits, dos crítics, a Port Aventura per la caiguda d’un arbre sobre l’atracció Tomahawk enmig d’un episodi de fort vent.
12/2.
Israel allibera dos ostatges en una operació a Rafah que causa la mort a desenes de palestins.
14/2.
El Suprem ratifica la inhabilitació de 6 mesos per a Pau Juvillà (CUP), que no havia retirat uns llaços grocs de l’ajuntament en la campanya de les eleccions del 2019.
18/2.
El PP guanya les eleccions gallegues amb majoria absoluta per cinquè cop seguit, ara amb Alfonso Rueda. El creixement històric del BNG no compensa la patacada dels socialistes.
22/2.
L’exjugador del Barça Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó i cinc de llibertat vigilada per l’agressió sexual a una jove el dia de cap d’any del 2022. El 25 de març surt en llibertat provisional sota fiança d’un milió d’euros.
22/2.
Deu morts i 15 ferits en un incendi que devasta un edifici de 14 plantes i 138 habitatges de nova construcció a València.
25/2.
S’inaugura el Mobile World Congress, amb una previsió de 95.000 visitants.
27/2.
L’exministre i antic número 2 del PSOE José Luis Ábalos, suspès cautelarment de militància per la seva presumpta implicació en el cas Koldo. Passa al Grup Mixt.
28/2.
L’abat de Poblet, Octavi Vilà, nou bisbe de Girona.
29/2.
El Suprem obre causa per terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg.
29/2.
Matança israeliana en un punt de repartiment d’ajuda a Gaza: 100 morts i 700 ferits.
1/3.
A petició del PP, la Comissió de Venècia avala l’amnistia i diu que no lamina la divisió de poders.
11/3.
‘
La sociedad de la nieve’ i ‘Robot dreams’ es queden sense Oscar. Triomfa ‘Oppenheimer’ (7 premis(.
12/3.
Pere Aragonès avança les eleccions al 12 de maig un cop veu que els Comuns no li votaran el pressupost pel vet al Hard Rock.
12/3.
Albert Jané, 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
14/3.
El Congrés aprova l’amnistia amb 178 vots a favor i 172 en contra. El govern de l’Estat xifra en 372 els beneficiaris potencials (90 dels quals són policies), molt lluny dels 1.432 que calcula Òmnium.
15/3.
Primera de dues jornades de protesta dels treballadors de les presons catalanes després de la mort a ganivetades d’una cuinera de Mas d’Enric comesa per un pres.
16/3.
Les bases de l’ANC rebutgen concórrer a les eleccions del 12 de maig amb una llista cívica.
17/3.
Neutralitzada l’oposició, Putin arrasa en les presidencials russes i s’estarà al Kremlin fins l’any 2030.
22/3.
Estat Islàmic reapareix en un auditori de Moscou: 144 morts i 551 ferits.
3/4.
Un pare mata el seu fill de 5 anys i fereix la mare, a Bellcaire d’Empordà.
9/4.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans condemna Suïssa per inacció contra l’escalfament del planeta.
10/4.
Un home mata la seva parella i els fills bessons, de 8 anys, i després se suïcida, al Prat de Llobregat.
11/4.
L’advocat general del TJUE avala els euroescons de Puigdemont i Comín.
13/4.
L’Iran ataca Israel amb desenes de drons i l’exèrcit hebreu repel·leix l’agressió. Sis dies després atacarà l’Iran.
15/4.
Entren 131 municipis catalans més en la llista de zones per poder limitar el preu del lloguer. Ja en són 271.
16/4.
El Barça, eliminat de la Champions pel PSG (1-4). En l’anada a París, els blaugrana s’havien imposat per 2-3.
19/4.
L’empresa xinesa Chery fabricarà 150.000 cotxes el 2029 a l’antiga factoria Nissan de Barcelona.
21/4.
El PNB i EH Bildu empaten a 27 escons en les eleccions basques però el PSOE (12) es decanta pel penebista Imanol Pradales.
24/4.
Pedro Sánchez es retira cinc dies a meditar si plega de president, molest pel setge polític, judicial i mediàtic a la seva dona. Decidirà continuar al càrrec.
3/5.
El govern multa Renfe amb 900.000 euros per l’avaria de l’R2 Sud del 2023.
4/5.
El Girona es classifica per a la Champions per primer cop en la seva història.
7/7.
El govern aixeca l’emergència per sequera a l’àrea metropolitana de Barcelona i a la Costa Brava sud.
10/5.
Opa hostil del BBVA al Sabadell, que ja havia rebutjat una oferta amistosa presentada el 30 d’abril.
15/5.
Pirueta d’Oriol Junqueras, que anuncia que deixarà la presidència d’ERC forçat perquè Marta Rovira no es presentarà a la secretaria general, però l’endemà precisa que plega per aspirar a presidir de nou el partit en el congrés extraordinari previst.
19/5.
Mor el president de l’Iran, Ebrahim Raisi, en un accident d’helicòpter provocat pel mal temps.
24/5.
El Barça destitueix Xavi i l’alemany Hansi Flick serà el nou entrenador.
25/5.
El Barça supera l’Olympique de Lió amb gols d’Aitana i Alèxia i guanya la tercera Champions en quatre anys.
28/5.
Irlanda, Noruega i l’Estat espanyol reconeixen Palestina.
30/5.
El Congrés aprova l’amnistia amb 177 vots a favor enmig de la joia de l’independentisme i la cridòria i els insults de la ultradreta. El BOE la publica l’11 de juny.
1/6.
Lluís Llach és escollit president de l’ANC.
3/6.
Revolta Pagesa talla els punts fronterers de tot el Pirineu contra la política agrària europea.
6/6.
El restaurant Disfrutar, de Barcelona, és escollit el millor del món.
6/6.
El BCE retalla els tipus d’interès per primera vegada en vuit anys. Abaixa el tipus de referència fins al 3,75%.
10/6.
Acord entre ERC, Junts i la CUP perquè Josep Rull presideixi el Parlament.
14/6.
La justícia suïssa tomba per tercer cop l’acusació per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic.
18/6.
La cúpula fiscal s’alinea amb la tesi del fiscal general de suport a l’amnistia per tan sols dos vots.
20/6.
Bruce Springsteen omple l’Estadi Olímpic amb 58.000 seguidors en el primer dels dos concerts que farà en 48 hores.
21/6.
El jutge Aguirre intenta deixar Puigdemont fora de l’amnistia investigant-lo ara per alta traïció.
21/6.
L’alcalde Collboni proposa no renovar el 2028 les llicències dels 10.101 pisos turístics.
23/6.
L’Espanyol torna a primera divisió un any després.
24/6.
Tres morts en la revetlla de Sant Joan: un apunyalat a la Barceloneta i dos més en una baralla a Girona.
25/6.
Primers amnistiats: Miquel Buch, un escorta de Puigdemont i 12 activistes.
25/6.
Julian Assange, en llibertat sota fiança al Regne Unit. Admet la culpabilitat a canvi d’evitar una condemna de presó als Estats Units.
25/6.
El PSOE i el PP acorden renovar el CGPJ després de cinc anys de bloqueig.
1/7.
Llarena s’obstina a no aplicar l’amnistia i manté les ordres de detenció sobre Puigdemont, Comín i Puig.
1/7.
Investigació interna a ERC quan se sap que la iniciativa del cartell ofensiu contra Ernest i Pasqual Maragall va sorgir del partit.
1/7.
El Suprem dels EUA reconeix la immunitat parcial de Trump com a president durant l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021.
4/7.
Els laboristes arrasen en les eleccions al Regne Unit amb 410 diputats per 131 dels conservadors. Rishi Sunak plega i Keir Starmer és el nou primer ministre.
7/7.
França frena la ultradreta en la segona volta de les eleccions legislatives. Venç l’esquerra del Nou Front Popular, seguit dels centristes de Macron i l’ultradretà Reagrupament Nacional de Marine Le Pen.
8/7.
García-Castellón arxiva a contracor el sumari del Tsunami, en què s’investigava Puigdemont, Rovira i Wagensberg, entre altres.
8/7.
Mor als 89 anys Marta Ferrusola, l’esposa del president Pujol. Patia Alzheimer.
8/7.
Condemnen a 35 anys de presó el jove que va violar i va intentar matar una noia de 15 anys a Igualada la nit de la castanyada del 2021.
13/7.
90 morts i més de 300 ferits, “danys col·laterals” de l’atac israelià per eliminar el número 2 de Hamàs.
13/7.
Un franctirador burla tot el dispositiu de seguretat i dispara a Donald Trump des d’una teulada durant un míting a Pennsilvània. L’expresident i candidat en surt amb una ferida lleu a l’orella.
16/7.
Roberta Metsola, reelegida presidenta del Parlament Europeu. Ursula Von der Leyen també repetirà com a presidenta de la Comissió Europea.
21/7.
Joe Biden cedeix a la pressió i no serà el rival de Trump. Passa el relleu a la vicepresidenta Kamala Harris.
25/7.
S’inauguren els Jocs Olímpics a París, amb una desfilada pel Sena polèmica per la despesa i les restriccions als ciutadans.
29/7.
Nicolás Maduro és reelegit president a Veneçuela segons el recompte oficial i enmig d’acusacions de frau.
31/7.
Un atac atribuït a Israel mata a Teheran Ismail Haniyeh, líder polític de Hamàs.
31/7.
26 persones són alliberades a l’aeroport d’Ankara en el més gran intercanvi de presoners entre els EUA i Rússia des de la Guerra Freda. Entre ells hi ha el periodista basc Pablo González.
2/8.
La militància d’ERC avala per poc la investidura de Salvador Illa. Jovent Republicà, que té un diputat, fa pregar el seu “sí critic”. Qui critica durament l’acord és Junts.
9/8.
Insòlita roda de premsa del conseller Elena i la cúpula dels Mossos per justificar el dispositiu frustrat per detenir Puigdemont. El conseller carrega contra Puigdemont i els caps policials s’esplaien en valoracions polítiques fora de lloc.
10/8.
Illa pren possessió com a president de la Generalitat amb el compromís de “respectar la pluralitat”. En el govern, Sílvia Paneque, Albert Dalmau, Alicia Romero i Núria Parlon tindran posicions destacades.
15/8.
A Suècia, primer cas de la variant de mpox (verola del mico) més letal fora d’Àfrica. La UE descarta la vacunació massiva i el control de fronteres.
20/8.
Maria Branyas, la persona de més edat del món, mor als 117 anys a Olot.
20/8.
L’excap d’operacions de la Policía Nacional a Catalunya mata la seva parella i l’exparella i se suïcida.
22/8.
Comença a Barcelona la copa Amèrica de vela amb recels sobre la inversió pública i dubtes sobre l’expectativa de repercussió.
23/8.
Apunyalament múltiple a Solingen (Alemanya) amb tres morts i vuit ferits. Estat Islàmic el reivindica.
26/8.
Josep Lluís Trapero assumeix la direcció política dels Mossos i Miquel Esquius en serà el cap uniformat en lloc d’Eduard Sallent.
5/9.
Tot i la victòria de l’esquerra, Macron escull el conservador Michel Barnier com a primer ministre.
11/9.
L’independentisme sobreviu a la trencadissa política i surt al carrer per fer constar que el clam per l’autodeterminació es manté viu i per fer una crida a la unitat del moviment i a deixar enrere els retrets.
13/9.
Destituït el president d’Adif després del caos de l’alta velocitat a Sants.
18/9.
Estrena històrica del Girona en la Champions i derrota contra el PSG (1-0).
20/9.
Israel ataca Beirut i mata el cap d’operacions de Hezbol·là. L’escalada del conflicte a la regió és un fet.
24/9.
Estirada d’orelles del Consell d’Europa a l’Estat espanyol per les sentències del TSJC que imposen el 25% de castellà a l’escola.
26/9.
El TJUE avala el vet a l’escó de Puigdemont i Comín, contra l’opinió de l’advocat general i la seva pròpia sentència del 2019 en el cas idèntic de Junqueras.
28/9.
Albert Serra guanya la Petxina d’Or al festival de cinema de Sant Sebastià amb ‘Tardes de soledad’.
3/10.
La llei mordassa no es deroga però es reforma: s’eliminen les pilotes de goma i es rebaixa a la desobediència a un agent.
12/10.
Salvador Illa participa en el dia de la Hispanitat –des de Montilla, l’any 2010, cap president català hi acudia– per “refer ponts”, enmig de crítiques del sobiranisme.
12/10.
Mort sobtada als 69 d’anys d’Alex Salmond, antic cap de govern d’Escòcia i artífex del referèndum d’independència del 2014.
15/10.
El banyolí Non Casadevall és el primer secretari general de la història de la CUP, fins ara dirigida per un secretariat col·legiat.
16/10.
L’Estat espanyol reconeix Salvador Puig Antich com a víctima del franquisme, mig segle després que fos assassinat pel règim.
16/10.
El Suprem investiga el fiscal general, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets amb relació al delicte fiscal de la parella d’Ayuso.
17/10.
Israel mata Yahya Sinwar, líder de Hamàs i autor intel·lectual del 7-O.
24/10.
Íñigo Errejón, portaveu de Sumar, deixa el càrrec, l’escó i la política enmig de greus acusacions de comportaments masclistes.
27/10.
Puigdemont i Jordi Turull són aclamats com a president i secretari general pel congrés de Junts.
28/10.
Segona Pilota d’Or per a Aitana Bonmatí. Lamine Yamal, millor jugador jove.
3/11.
Felip VI, Letícia i la resta d’autoritats són increpats a Paiporta per ciutadans que els llancen fang indignats per la falta de diligència per atendre l’emergència
.
7/11.
L’Audiencia Nacional fixa per al 10 de novembre del 2025 el judici als Pujol.
9/11.
A València, 130.000 persones exigeixen que Mazón dimiteixi i sigui jutjat per inacció durant la dana.
20/11.
Es desencalla la Comissió Europea amb un acord entre socialdemòcrates, liberals i el PP europeu, que ignora la pressió del PP espanyol per vetar la socialista Teresa Ribera.
21/11.
El Tribunal Penal Internacional emet una ordre d’arrest contra Netanyahu, a qui acusa de crims de guerra i contra la humanitat.
24/11.
La COP29 de Bakú tanca un acord de 300.000 milions de dòlars anuals fins al 2035 per als països del Sud Global, decebuts perquè en reclamaven quatre vegades més.
1/12.
Dos morts i una trentena de ferits en l’accident d’un autocar de l’Hospitalet que tornava d’Andorra per l’Alta Cerdanya. El vehicle, amb un problema als frens, pertanyia a una empresa en concurs de creditors, tenia la ITV caducada i el conductor havia consumit drogues.
4/12.
El govern francès de Michel Barnier cau després de només tres mesos per una moció de censura. Nou dies després, Macron nomena primer ministre el centrista François Bayrou, que repescarà Manuel Valls.
8/12.
Els rebels sirians acaben mig segle de tirania dels Al-Assad i 13 anys de guerra civil, després de 12 dies de marxa sobre Damasc. Mohammad Ghazi al-Jalali, líder de l’extremista Organisme d’Alliberament del Llevant, és el primer ministre. Baixar al-Assad es refugia a Rússia.
14/12.
Oriol Junqueras (52% dels vots) s’imposa a Xavier Godàs (42%) i tornarà a presidir ERC, ara amb Elisenda Alamany de secretària general.
17/12.
L’Audiència de Barcelona arxiva la trama russa del procés i censura el jutge instructor, Joaquín Aguirre.
19/12.
Vint anys de presó per a Dominique Pélicot per la violació continuada, amb submissió química, de la seva dona Gisèle, que oferia a més homes. Els altres 50 processats reben penes entre 3 i 15 anys.
20/12.
Matteo Salvini, absolt en el judici per segrest i denegació d’auxili quan va impedir que l’‘Open Arms’ desembarqués més de 147 immigrants a Lampedusa.
20/12.
4 i 2 anys d’internament als menors que van violar dues vegades una nena d’11 d’anys a Badalona.
25/12.
38 morts i 29 ferits en estavellar-se al Kazakhstan un avió azerbaidjanès per l’impacte d’un míssil rus.
29/12.
Moren 179 persones en estavellar-se un avió que aterrava a Corea del Sud.
29/12.
Mor als 100 anys Jimmy Carter, expresident i premi Nobel de la pau 2002.
12 de maig
El torn de Salvador Illa
Toni RomeroEl PSC obté 42 diputats i supera Junts (35) i ERC (20). Al darrere, el PP (15), Vox (11), els Comuns (6), la CUP (4) i Aliança Catalana (2). L’independentisme recula fruit de la patacada d’ERC –Aragonès anunciarà l’endemà que plega– i del votant decebut, i es queda sense possibilitats d’articular una majoria d’investidura alternativa a la del PSC, ERC i els Comuns (68 de 135).
9 de juny
‘Quo vadis’, Europa?
Toni RomeroLa ultradreta guanya les europees a Itàlia, creix a Alemanya i arrasa a França. Amb tot, la coalició de populars, socialdemòcrates i liberals manté el control d’ una cambra cada cop més fragmentada. A Catalunya, el PSC (a la foto, Javi López) supera el 30% del vot. Toni Comín queda com l’únic eurodiputat de Junts i l’independentisme no atura la reculada. A l’Estat, esquifida victòria del PP, amb 22 escons per 20 del PSOE.
12 de juliol
Torna Marta Rovira
Toni RomeroEls exiliats del Tsunami (Marta Rovira, Rubèn Wagensberg, Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez) són rebuts per pesos pesants de l’independentisme. Crida l’atenció l’abraçada entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, que té la feina urgent d’aplacar la crisi dels cartells a ERC. A l’exili només hi queden Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig
8 d’agost
El dia de Puigdemont i Illa
Toni RomeroPuigdemont torna a Catalunya però es fa fonedís després d’haver pronunciat un discurs curt a l’Arc del Triomf en comprovar que no pot accedir al Parlament per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, escollit 133è president de la Generalitat amb els vots del PSC, ERC i els Comuns. El líder de Junts se’n torna a Waterloo esquivant una polèmica operació gàbia dels Mossos.
29 d’octubre
Aiguat mortal a l’Horta Sud
Toni Romero
Un aiguat de fins a 771 litres per metre quadrat i la falta de diligència del govern valencià per avisar la població provoquen una gravíssima inundació a l’Horta Sud, 230 morts i danys materials, avui encara no avaluats. El govern de Carlos Mazón i el PP estatal intenten capgirar la realitat i culpar-ne el govern de l’Estat, quan la competència de Protecció Civil és del govern autonòmic.
5 de novembre
Trump derrota Harris
Toni Romero
Donald Trump arrasa en les eleccions dels EUA derrotant la demòcrata Kamala Harris sense oposició i, a més, obté el control del Senat i reté la majoria a la Cambra de Representants. L’anunci de futurs membres del seu govern apunta al desmuntatge de l’estat del benestar, la desregulació, la vigilància de fronteres per frenar l’entrada de persones i mercaderies i la pèrdua d’interès en la política exterior. Trump és el primer president dels EUA condemnat per càrrecs penals.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.