Elis Colell i Sancliments
Cap de l’oposició de l’Ajuntament de Solsona (Junts)
“Fa un any era un bon moment per invertir al Camp del Serra”
“Sovint pequem de no ser prou insistents: cal anar a picar a la porta en persona i no només esperar que surtin les subvencions”
“La relació amb el govern és intermitent: hi ha casos en què podem debatre accions i altres en què ni tan sols ens donen l’opció”
Cal fer tràmits perquè el carnaval de Solsona sigui declarat patrimoni de la humanitat
Elis Colell ha irromput amb força a l’Ajuntament de Solsona, però no amb tota la que voldria. Encapçalava la llista de Junts, que va aconseguir 714 vots a les urnes, tres més que Treballem per Solsona, amb Marc Barbens –cap de llista de JxCat el 2019– al capdavant. L’aritmètica va donar tres regidors a cadascuna de les forces, un pes insuficient davant l’aliança que, dies després, van segellar ERC i la CUP per manar amb majoria.
Junts i Treballem plegats sumen més vots que ERC, però no prou per bregar per l’alcaldia.
La gent ens va dir que està cansada de les majories i que volen governs de coalició. És evident que el més natural hauria estat que haguéssim pactat Junts i Treballem, però ens vam quedar a un sol regidor.
Van intentar pactar amb ERC?
Sí, és clar. Vam intentar negociar, però tampoc van ser negociacions gaire intenses. Simplement, converses. Ells ja tenien clar que pactarien amb la CUP.
Per què té aquesta sensació?
Nosaltres érem una llista nova i vam passar de 0 a 3. Penso que això els va espantar una mica. En Marc Barbens té més experiència a l’Ajuntament i potser tampoc no els interessava. I, ideològicament, pactar amb la CUP era el més natural. Però no ens va agradar gens la manera com ho van comunicar.
Com ho van fer?
Per WhatsApp, el dia abans del ple. Amb el cartipàs tampoc van fer-ho bé: primer ho van explicar al personal i, després, a la població en general. I ens van posar en aquest últim sac. Ens va saber greu. Hi ha casos en què podem parlar i debatre accions, però altres vegades ni tan sols ens donen l’opció.
I amb Treballem, s’entenen?
La relació és molt bona. Moltes vegades parlem el mateix idioma. A tots ens interessa fiscalitzar l’acció de govern i vetllar perquè els interessos dels solsonins tirin endavant. Si podem millorar el benestar dels ciutadans, ens trobem sempre.
Se senten orgullosos d’algun punt que hagin forçat?
La gestió del conflicte amb la policia local. Tot estava molt viciat, venia d’anys enrere, i ens hi van deixar participar. Vam proposar contractar un mediador i l’alcaldessa ens ho va comprar.
Què passa a la policia local?
Hi ha molts horaris que no tenim servei. I sovint, de nit.
I per què cal un mediador?
Fa molt de temps que els van rebaixar el sou i això va crear una mica de conflicte. Però per a ells no només són diners. Se senten poc valorats i és una sensació que fa anys que s’arrossega. Cal revertir-la i s’hi està treballant.
La comissaria, això sí, s’ha fet.
Sí, però amb una barrera arquitectònica enorme. Per salvar-ho, cal aixecar tota una part de carrer. L’oposició sempre ha dit que no era el lloc.
Junts ha estat incisiu en el projecte del Camp del Serra.
Fa un any era un bon moment per fer inversions perquè la llei de la despesa estava suspesa i es podia aprofitar el romanent. Vam demanar projectar l’aparcament soterrat i no ens ho van comprar. Aquest any la llei entrarà en vigor i torna a ser complicat. Són dues hectàrees i la gent hi ha de dir la seva. Per això volem un procés participatiu.
Van criticar la suspensió de les llicències de pisos turístics.
És que no facilita res. Les polítiques d’habitatge són de titular de diari, però res més. Es podria haver regulat, fent un estudi i sense suprimir-les del tot. No hi havia sobresaturació.
Vostè també és diputada provincial. Deu fer les carreteres cap a les capitals veïnes sovint.
No podem deixar que les obres cap a Berga es vagin dilatant. Tampoc cap a Manresa. Ho hem de reivindicar. Cal constància i no cansar-se de picar a la porta.
S’està fent, des de Solsona?
En aquest cas, no ho sé. En altres, crec que no suficientment.
En quins?
Es va perdre la subvenció per a la casa dels gegants. Junts imaginem també un museu del carnaval. I creiem que cal fer tràmits perquè sigui festa declarada patrimoni de la humanitat. Calen diners, sí, però sovint pequem de no ser prou insistents. A vegades, cal anar a picar la porta en persona i no només esperar que surtin subvencions.
Més coses: el polígon. És el mandat de desencallar-lo?
Som al mateix lloc que fa quinze anys. El més calent és a l’aigüera. Si volem retenir talent, hem de fer que hi hagi empreses, bones comunicacions i lloc per viure. Però cal ser capaços d’afrontar el dia a dia i projectes a llarg termini com el del polígon. Volem que vinguin empreses, però també que les que ja hi ha puguin créixer i no marxin.
Es tornarà a presentar el 2027?
N’hem de parlar amb el grup, però en principi sí. I esperem ser més decisius.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.