Judit Gisbert i Ester
Alcaldessa de Solsona (ERC)
“Hem aturat a temps els pisos turístics al nucli antic de Solsona”
“Molts cops, en política, posem solucions quan ja tenim el problema i llavors és més difícil. Amb els pisos ho vam fer al revés”
“Vam fer un bon pla de mandat i per a mi és la clau: has de poder dir a la ciutadania què faràs avui i què faràs demà”
Vam tenir clar que l’aliança que volíem treballar era amb la CUP perquè és el nostre soci natural No podem generar falses expectatives amb el Camp del Serra, necessitem molts diners
Judit Gisbert és l’alcaldessa de Solsona des del setembre del 2021. Diplomada en dietètica i alimentació, s’ha dedicat professionalment al sector farmacèutic i l’alimentari. En l’àmbit polític, va arribar a l’alcaldia per sorpresa, després que l’aleshores alcalde, David Rodríguez, renunciés al càrrec per assumir la secretaria general d’Administracions Locals i Relacions amb l’Aran de la Generalitat. Gisbert era la número 4 de la llista que el 2019 va encapçalar Rodríguez en la cursa cap a l’alcaldia, i va ser escollida com la seva successora a l’Ajuntament. Després de dos anys governant amb majoria, Gisbert es va presentar per primera vegada com a alcaldable el 2023. Va guanyar, però va perdre la majoria. Això la va obligar a obrir-se a pactes i el seu partit, ERC, va acabar sumant als seus cinc vots els dos dels regidors de la CUP per dibuixar, de nou, una majoria de govern al ple.
Guanyen les eleccions, però perden cadires. S’ho esperava?
Érem conscients que veníem de molts anys al govern i que era difícil –o pràcticament impossible– conservar la majoria. Però, d’entrada, els cinc regidors ens van sacsejar una mica. Després comences a llegir el que ha passat arreu del país i queda clar que la davallada d’ERC ens va afectar. Però penso que a Solsona vam aguantar el tipus.
Els resultats els obliguen a pactar per manar amb majoria. Sumaven amb tothom, però escullen la CUP. Per què?
Podíem triar cap a on anar, sí, i vam parlar amb tothom. Però vam veure clar que l’aliança que volíem treballar era amb la CUP perquè els considerem el soci natural. El seu relat polític és el més proper al nostre.
I s’hi entenen?
Hem tingut la capacitat de fer un equip i deixar de banda les sigles. A l’hora de treballar no diferenciem entre regidors d’ERC o regidors de la CUP. Potser el moment que va costar més va ser el del repartiment de regidories, però tots vam entendre-ho com un acte de generositat, més que de renúncia, i no hem tingut mai cap xoc sobre la visió del futur de Solsona.
A l’oposició, hi queden dos grups, amb tres regidors cadascun: Junts i Treballem per Solsona. Allò tan bonic de la unanimitat és lluny?
No ho sé, ens agrada treballar coses conjuntament, però cadascú té la seva manera de veure la política. Nosaltres ho hem provat perquè veiem que no hi ha hagut cap tema en què les diferències hagin estat prou importants per ni tan sols asseure’ns. Els intentem fer partícips dels temes importants i tenim reunions mensuals amb els portaveus. Però l’oposició fa el seu paper i el respectem.
Quin és aquest paper?
L’oposició sempre demana poder ser-hi. I és normal, només faltaria. Però el dia a dia va molt ràpid en un ajuntament i a vegades és complex informar-los de tot el que passa, però ho intentem.
Un dels precs més repetits per l’oposició és la mirada llarga. És a dir, plantejar projectes més a llarg termini.
Penso que políticament fem l’esforç d’intentar aixecar el cap i mirar llarg. Per a mi, la clau és planificar allò que volem fer i dir clarament a la ciutadania que això ho farem avui i això altre ho farem demà.
I complir.
És clar. I si no compleixes, ser capaç d’explicar per què. Però nosaltres crec que vam fer un bon calendari amb el pla de mandat. S’està treballant i estem començant a resoldre problemes de ciutat que per a nosaltres eren importantíssims.
Com ara?
Els pisos turístics, claríssimament. Moltes vegades en política posem les solucions quan ja tenim el problema. I sempre és més difícil. Amb els pisos turístics, a Solsona ho hem fet al revés. No teníem un problema en quantitat, però era el moment d’aturar-ho a temps per evitar que el nucli antic es convertís en una zona on tot fossin habitatges per al turisme. I vam aprovar per ple deixar de donar llicències de pisos turístics.
I això no va agradar a l’oposició.
No, però al cap de pocs mesos la Generalitat ens va donar la raó i va dir que érem un municipi tensionat i que, per tant, s’havia de regular i posar-nos a treballar en l’habitatge. I ho estem fent.
Com?
Doncs posant-hi totes les eines que tenim. A Solsona, tenim un munt de pisos buits i sabem que les rehabilitacions són complexes, però hi ha línies de subvencions des de l’Ajuntament per ajudar en aquestes obres. També reduïm l’IBI a aquells propietaris que ens portin pisos buits a la borsa d’habitatge municipal. I des del nostre humil pressupost, hem pogut comprar un habitatge. Algú podrà dir que amb un habitatge no fem res, però de moment en tenim un. I hi podrà viure una família amb un lloguer digne i just.
Més temes de mandat. Han estrenat la comissaria, però cal arreglar els accessos.
Sí. Creiem que la localització de la comissaria és molt bona perquè té una part que dona al nucli antic i una altra a l’exterior. Ara ens cal convertir les voreres i la zona en una plataforma única per fer-la accessible. Tenim el projecte fet i l’hem posat a licitació i, per tant, és una altra carpeta a punt de tancar. M’hauria agradat que fos el 2024, però serà el 2025.
El futur del Camp del Serra és un altre tema que fa anys que ressona. On som ara mateix?
És un projecte llarg. Nosaltres sempre hem estat molt cautelosos. Els companys de Junts pressionen per un procés participatiu en què la ciutadania hi digui la seva, però les coses que es demanin s’han de poder fer i s’han de poder fer bé. I necessitem molts diners.
Quina és la pròxima fase?
Hem de definir què volem que passi al Camp del Serra del futur. Actualment ja hi passen moltes coses i hem de veure quin encaix hi tindrien. Però cal anar a poc a poc i, sobretot, sense generar falses expectatives.
Abans d’eleccions, definia Solsona com “la ciutat de l’hora i mitja” per les males connexions amb les capitals veïnes. Les millores de la carretera fins a Berga estan anunciades i algunes fins i tot adjudicades, però el ritme és més aviat lent.
S’està treballant molt, és una obra importantíssima i amb un cost elevadíssim. Però és evident que, amb Berga, som capitals de característiques molt semblants, però sense gaires llaços. Arribar a Berga és un viacrucis i l’únic que podem fer des dels ajuntaments és seguir pressionant per millores.
Faci’m una carta als Reis per a Solsona.
M’encantaria reduir el nombre de pisos en desús i fer-los entrar a la borsa municipal. Pel que fa a infraestructures, fa molts anys que tenim l’ampliació del polígon aturada, és una macroobra i no només depèn de nosaltres. També fa molts anys que es treballa en la rotonda de l’escola El Vinyet; quan la tinguem feta segurament dormiré una mica millor. I confio també que el 2025 fem la deixalleria nova.
Abans de les últimes eleccions, deia que s’ho passava bé fent d’alcaldessa. Ho manté o està començant a patir el desgast?
No puc dir que hi hagi hagut ni un sol dia que m’hagi dit a mi mateixa: “Uf, ara he d’anar a l’ajuntament.” Vinc contenta a treballar. Quan vaig decidir que pujava en aquest vaixell, sabia molt bé on anava.
I s’hi veu tripulant-lo molts anys més? Més de dos, potser?
No sé què passarà d’aquí a dos anys, ni on serà la meva vida. I soc lluny de decidir si tornaré a presentar-me. Hi haurà temps per decidir-ho amb el grup.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.