Va arribar a l’alcaldia en substitució de l’anterior batlle de Celrà. I ara està a punt de complir el segon any d’un mandat en què ha estat escollit directament pels electors i ha aconseguit majoria absoluta. Assegura que el que més ha canviat entre una etapa i l’altra és el fet de tenir més experiència i també la seguretat que ha estat triat per continuar exercint el càrrec, i amb comoditat. El pressupost aprovat per al 2025 és de més de vuit milions d’euros.
Aquest any arribarà a la meitat del mandat. Què ha canviat respecte a la primera etapa com a alcalde?
El que més he notat és que he anat perdent la por, que tinc més experiència a l’hora d’afrontar els diferents temes que van arribant. I crec que també és molt important el coneixement que he anat adquirint de com funciona l’administració. A tots nivells. I amb això no vull dir que ara ho fem tot perfecte. Ens podem equivocar, però sempre treballem pel bé del poble. Ara coneixem els tempos i sabem que les coses triguen a arribar. I que no pots fer content a tothom.
Han aprovat un pressupost que va definir com de sostenibilitat i contenció, però el poble té una economia sanejada?
La nostra voluntat ha estat intentar fer un pressupost que puguem executar al màxim possible. Hi ha molts projectes pendents i alguns no depenen de nosaltres i poden trigar a arribar. Jo sempre dic que el que és un dia per a la gent de carrer, per dir-ho d’una manera, són dos mesos per a nosaltres. I hi ha projectes en què nosaltres sí que podem actuar. És essencial ser realista i cenyir-se a un pressupost que pugui ser executat.
L’oposició hi va votar en contra i va acusar l’equip de govern de manca de diàleg i de manca d’ambició?
L’oposició ha de fer d’oposició. Moltes vegades que hem establert ponts de diàleg per a algunes coses, llavors ens han atacat per altres. Vull dir que criticar, poden criticar ells i nosaltres els podem criticar a ells, i és totalment lícit i ja està. Cal recordar, però, que hi ha algun projecte en què sí que hi ha consens, com és el cas de la redacció del POUM.
També li critiquen que no hi ha política d’habitatge al municipi? És veritat que no es volen construir habitatges de protecció oficial (HPO)?
Quant val fer un edifici? Quatre milions, no? És la meitat del nostre pressupost municipal. Hem de buscar fórmules que siguin sostenibles, perquè no és només la construcció, també hi ha la gestió, o la compra. També cal tenir en compte el manteniment... Nosaltres no tenim la infraestructura. I no és només l’HPO perquè tenim els habitatges d’emergència, i tenim molta gent que està quedant desnonada. Hem de buscar solucions per a tota aquesta gent.
I quina solució proposa? Hi ha alguna possibilitat de fer habitatge protegit a Celrà?
Els municipis no tenim capacitat per fer gaire res, i per això hem demanat al Consell Comarcal poder trobar solucions conjuntes. Hem parlat amb altres municipis i amb alcaldes de diferents colors polítics. Hem anat establint ponts i hem proposat de fer una licitació conjunta, i fer edificis a cinc municipis diferents. I tot coordinat des del Consell Comarcal, que és qui té més capacitat per fer-ho. I ho pot gestionar. Sembla que es posarà en marxa. Fa poc la presidenta del Consell Comarcal ja ho va avançar en una entrevista. Per tant, dir que no fem res en habitatges és demagògic, perquè estem treballant per tal que algun dia disposem de 40 pisos de protecció oficial en uns terrenys que ja estan reservats per a aquest fi.
Sí. S’ha aprovat una partida de 150.000 euros. Estem en la fase de licitació. En aquest nou pla es dissenya el Celrà del futur, el del 2040 i més enllà. El pla general sobre el qual ens movem ara data del 1999 i hi ha moltes coses que han quedat obsoletes. Hem de dissenyar un pont entre el Celrà sostenible i el Celrà del futur, on es pugui viure dignament, sense un creixement desmesurat, però amb tots els serveis necessaris.
Va dir que hi hauria carril bici per a l’any 2024. I no ha estat així. Què ha passat?
Quan dic una cosa, no la dic per penjar-me medalles, sinó perquè a partir de la informació que tinc en aquell moment ho puc transmetre. Però sovint hi ha agents exteriors que fan canviar les previsions i pot aparèixer un problema aquí o allà. El projecte del carril bici està en marxa, però ara calen, sembla, uns permisos nous, de medi natural, i altres papers que no estan relacionats amb la gestió de l’Ajuntament.
S’ha avançat en la tramitació de la construcció de la variant, que permetria recuperar l’actual C-66 per al municipi?
Finalment, tenen la maqueta feta del projecte, un pas que el 2019 ja es van comprometre que es faria. Hem demanat a la Generalitat que ho incorpori als pressupostos al més aviat possible. Després caldrà canviar de titularitat la carretera que passa per fora del poble, que és la que dona la volta per més a prop del riu, que ara és municipal, que sigui de la Generalitat. I la que passa pel centre del poble, que passaria a ser de titularitat municipal, es pot convertir en una de més agradable, amb voreres més amples, amb més arbres, i tot això podria impulsar el comerç en aquesta zona. En tot cas s’ha avançat molt. L’únic important és que ja tenim el projecte. I ara cal que s’aprovi, perquè cal recordar que suposa una inversió important.
Actualment està en marxa la reforma de la plaça del Mercat?
En el solar on es fa el mercat, que queda prop de l’escola i d’altres equipaments, hi havia una zona d’aparcament que servia per fer-hi el mercat. Amb les actuacions que hi fem, ara serà un espai important, un espai de trobada, agradable, amb ombra. Hi va haver un procés participatiu i els ciutadans van poder opinar i a partir de les seves opinions es va fer un avantprojecte de la plaça del Mercat que ara s’està portant a terme.
Tots aquests projectes tenen a veure amb les parts noves del poble. I al nucli antic?
Al nucli antic tenim l’edifici de Can Cors, que té molt potencial, i el bar de la plaça. Aquí també hem fet el projecte. I ara a veure si podem començar a fer una de les fases, que seria per exemple obrir la zona del bar. Aquest podria ser un començament per dinamitzar el nucli antic. Fer-hi un lloc de restauració, aixecar la primera planta per fer-hi una sala d’exposicions i de conferències. Tenim la base, nostra. I tenim també un avantprojecte d’aquella zona del parc de Can Cors.
Quins altres projectes destacaria per fer en aquest mandat?
N’hi ha molts. Com ara el del futur refugi climàtic, el de les comunitats energètiques o la instal·lació d’armaris per als cubells del porta a porta. Nosaltres apostem per la sostenibilitat al municipi i en aquests casos hem aconseguit una sèrie de subvencions que ens permeten tirar-ho endavant.
“Celrà és la capital de l’Empordà del Gironès.” Comparteix aquesta frase? Té voluntat que així sigui?
De fet, aquí comença la plana de l’Empordà i acaben les Gavarres. O sigui que geogràficament estem en un punt de connexió. I també és veritat que potser oferim alguns serveis que altres pobles més petits no tenen, com ara la biblioteca, que té molt de fons, o el polígon industrial, on treballa gent de tota la comarca. Per això és essencial tenir bones connexions.