Prudència des de la Unió Europea

La caiguda del règim de Baixar al-Assad a Síria ha obert una nova etapa en les relacions entre el país àrab i la Unió Europea. Durant els últims anys, la cooperació ha estat mínima, marcada per la suspensió de les relacions bilaterals, una forta bateria de sancions per part dels 27 socis contra els partidaris del govern autoritari i unes ajudes que s’han reduït a l’àmbit humanitari. Ara, amb el derrocament de la dinastia dels Assad després de més de 50 anys al poder, el club comunitari afronta aquesta nova etapa amb esperança, però alhora amb prudència, conscient que la situació continua sent molt volàtil i que el procés de reconstrucció serà llarg i complicat. I enmig del caos, la qüestió dels refugiats torna a primera línia. Amb uns parlaments cada cop més escorats a la dreta, alguns estats volen aprofitar la conjuntura per accelerar el retorn de ciutadans sirians, conscients que els discursos antiimmigració atrauen certs votants.

Poc després que transcendís la caiguda de Baixar al-Assad, els líders europeus es mostraven esperançats. Una de les primeres veus a pronunciar-se sobre els fets va ser l’alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, que va afirmar que la fi de la dictadura a Síria era quelcom “positiu i molt esperat”. A les seves paraules, se n’hi van afegir d’altres com les del president francès, Emmanuel Macron, referint-se al derrocament d’Al-Assad com “la caiguda d’un estat bàrbar”, mentre que el canceller alemany, Olaf Scholz, va parlar de “bona notícia”.

No obstant això, els líders europeus també són conscients de la inestabilitat que regna al país i de la incertesa que genera l’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS, per la seva sigla en anglès), la milícia rebel que ha pres el poder. El grup es va crear l’any 2011 en el marc de l’anomenada primavera àrab com una filial del grup terrorista Al-Qaida i, si bé l’any 2016 va trencar relacions amb el grup terrorista per reformar-se internament i guanyar legitimitat dins l’esfera política, els dubtes continuen sense esvair-se. De fet, països com els Estats Units i el Regne Unit inclouen l’HTS dins la llista d’organitzacions terroristes, mentre que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) –la Unió Europea també es fixa en la seva posició– considera que la milícia pertany a una organització sancionada. La designació de l’HTS està sent reavaluada, però encara no s’ha pres una decisió sobre aquesta qüestió.

Malgrat tot, i sempre mantenint la cautela, veus com la de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, defensen que ara és moment d’intensificar el contacte “directe” amb l’HTS. La mateixa Von der Leyen va plantejar a mitjan desembre una revisió del règim de sancions contra Síria amb l’objectiu de facilitar la seva recuperació. En la mateixa línia, Kallas va dir que el país es troba en un punt “crucial” per fixar les bases d’una “transició justa” i va optar per enviar a Damasc el líder diplomàtic de la Unió Europea encarregat de mantenir el contacte amb les autoritats sirianes.

Però més enllà de la situació política a la regió, els canvis a Síria han reobert el debat migratori a la Unió Europea. En un context en què les discussions sobre com es poden accelerar els retorns són el pa de cada dia, una majoria d’estats membres –entre els quals, Alemanya, Itàlia i Àustria– han decidit congelar els procediments d’asil per als ciutadans sirians amb l’argument que l’escenari al país ha viscut un gir radical les darreres setmanes. “Si la situació canvia, i hem vist que la situació ha canviat dramàticament a Síria, llavors les peticions d’asil han de ser reavaluades”, sostenia a mitjan desembre el ministre de l’Interior austríac, Gerhard Karner.

Països com la mateixa Àustria van anunciar fins i tot l’entrega d’una bonificació de 1.000 euros als sirians que vulguin retornar al seu país després de la caiguda d’Al-Assad. En vista de propostes com aquesta, la Comissió Europea –a través del comissari d’Afers Interns i Migració, Magnus Brunner–, no hi va mostrar oposició i va defensar que la Unió ha de participar en els retorns voluntaris.

Tot plegat està fortament vinculat a la proposta que precisament ha de presentar Brussel·les durant el primer trimestre del 2025 per accelerar les deportacions de migrants. A banda d’avaluar la introducció dins del nou marc legal dels polèmics centres de retorn impulsats per Itàlia, Von der Leyen també vol revisar la definició d’allò que la Unió Europea considera un “país tercer segur”. Depenent de com s’establís aquest concepte, Síria podria deixar de considerar-se un territori de risc, i es permetria així als estats la possibilitat de rebutjar futures peticions d’asil de ciutadans sirians.

Els líders europeus es van reunir el 19 de desembre passat a Brussel·les, però no s’han donat a conèixer avenços significatius en aquesta matèria. De moment, la Unió Europea s’ha limitat a incrementar l’ajuda humanitària a Síria i continua negociant –sense oferir-ne gaires detalls– amb les autoritats del país. Tanmateix, la represa de l’activitat a les institucions aviat oferirà actualitzacions, i més tenint en compte que la Comissió Europea va situar la migració com una de les qüestions “prioritàries” d’aquesta nova legislatura.