Alemanya
Scholz rebutja lliçons “externes” sobre la democràcia alemanya
El canceller replica al vicepresident dels EUA, J.D. Vance, que a Alemanya tots els partits tenen molt clar que no es pot cooperar amb la ultradreta
Defensa que només hi haurà pau a Ucraïna si es garanteix la seva sobirania
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha rebutjat aquest dissabte qualsevol intromissió exterior sobre la democràcia del seu país i a favor de l’extrema dreta en les eleccions del proper 23 de febrer. El líder socialdemòcrata ha respost així a les paraules del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, que ahir va afirmar que la llibertat d’expressió està en “retrocés” a Europa i va acusar els dirigents europeus de “censurar” i “cancel·lar eleccions”. Segons Vance, en una democràcia no hauria d’haver un “cordó sanitari”, en al·lusió al rebuig de la majoria de partits alemanys a cooperar amb l’ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que ocupa la segona posició a les enquestes electorals alemanyes, només per darrere de la coalició democratacristiana CDU-CSU.
“No acceptaré que la gent que mira Alemanya des de fora intervingui en la nostra democràcia”, ha replicat Scholz en el seu discurs avui a la Conferència de Seguretat de Múnic, el mateix fòrum on Vance va fer les seves declaracions. “Cap a on va la nostra democràcia, ho decidim nosaltres”, ha reblat.
El cap del govern alemany ha explicat els fonaments de la democràcia al país i al conjunt de democràcies europees es basen precisament en la certes històrica que “poden ser destruïdes pels radicals antidemòcrates”. “És per això que hem creat institucions que garanteixen que les nostres democràcies poden defensar-se d’enemics”, ha raonat. En aquest sentit, ha defensat que “les nostres regles no restringeixen o limiten la nostra llibertat”, sinó que “la protegeixen”.
Scholz ha explicat que els alemanys tenen “molt clar” que no es pot cooperar amb partits d’extrema dreta i confia que aquesta idea “es mantingui”. El canceller ha recordat que “la història d’Alemanya es basa en el compromís del mai més”, en referència al seu passat nazi, i, per tant, és “inconcebible comptar amb el suport de l’AfD”. Scholz ha insistit que a Alemanya totes les forces coincideixen que l’extrema dreta ha de ser exclosa dels “processos de presa de decisions i no hi haurà ninguna cooperació amb ells”.
I ha alertat que “l’AfD és un partit que, des de les seves files, trivialitza com una «cagada d’ocell» de la història alemanya el nacionalisme i els seus monstruosos crims contra la humanitat, com els comesos al Dachau”. El mandatari socialdemòcrata ha recordat que Vance va visitar el dia abans dels controvertit discurs aquest camp de concentració nazi, a tocar de Múnic, on van morir almenys 41.500 persones a mans dels nazis. Scholz ha afegit que el terrible passat d’aquest lloc recorda el motiu pel qual “hem de treballar perquè això no torni a passar”. I segons ell, el compromís amb el “mai més!”, no és compatible amb el suport a l’Afd. “És per això que no acceptarem que estranys intervinguin en la nostra democràcia, en les nostres eleccions i en la formació de l’opinió democràtica a favor d’aquest partit”, en referència a l’AfD. A parer seu, això “no és admissible, i menys entre amics i aliats”.
Garantir la seguretat d’Ucraïna
En el seu discurs a la Conferència de Seguretat de Múnic, Olaf Scholz també ha advertit que “una pau dictada” per tercers a Ucraïna ni és acceptable, ni portaria la pau.
Després que el president dels EUA, Donald Trump, insinués que Rússia es podria quedar amb els territoris ocupats a Ucraïna, el canceller alemany ha subratllat que “les fronteres no es poden canviar per la força”. “Aquest és un principi que ha de ser vàlid per a tots i cadascun”, ha afegit.
En aquest sentit, ha advertit que “una victòria de Rússia o un col·lapse d’Ucraïna no portaria la pau, sinó que seria una amenaça per a la pau i l’estabilitat d’Europa i més enllà” del vell continent.
“Només hi haurà pau si la seguretat d’Ucraïna està assegurada. Una pau dictada mai trobarà el nostre suport”, ha sentenciat. “D’això, només un en trauria suport: el president [rus Vladimir] Putin”, ha alertat.
Scholz ha defensat que els europeus han de mantenir la seva ajuda a Kíiv “tant de temps com calgui”, fins i tot després de la guerra. Perquè, segons ell, “al final de qualsevol solució negociada, Ucraïna ha de tenir unes forces armades amb les quals pugui fer front a qualsevol nou atac rus”. I això, ha indicat, “suposa un desafiament enorme des del punt de vista financer, material i logístic”. I “Ucraïna no pot fer front sola a aquesta tasca”, ha reblat.
En aquest context, ha reivindicat que Alemanya, és el país que, després dels Estats Units, ha donat més suport material a Kíiv. Una ajuda que està disposada a continuar donant al mateix nivell que fins ara, encara que això suposi contraure deutes per damunt de l’anomenat “fre al deute” que estableix la constitució alemanya.
