Política

Dolors Conde Domínguez

Alcaldessa de Castellbisbal (SOM-HI)

“Som 13.000 habitants, i crec que hem de tenir habitatge públic”

“Estem patint un desequilibri pressupostari que hem anat corregint. Hi ha aprovat un pla de viabilitat econòmica”

“No he dit mai que no la volem tirar endavant. La residència, quan es pugui, sí que és una prioritat per a nosaltres”

En la taxa de residus, hem aplicat la quota única perquè beneficia més del 50% de les llars Tenim un servei d’habitatge que funciona molt bé però cada vegada tenim més demanda

Es defineix com una dona optimista i una alcaldessa propera. Gràcies a un acord amb Som Veu i ERC, Dolors Conde, de Som-hi, ha tornat a l’alcaldia després d’un parèntesi de dos mandats.

Quina valoració fa d’aquest any i mig al capdavant de l’alcaldia?
Positiva. No està sent un mandat fàcil perquè en l’aspecte pressupostari hem tingut un desequilibri. No hem pogut tirar endavant tot el que teníem pensat. Inclús, tenim un pla d’actuació de mandat que hem hagut de refer, però encarem els dos propers anys amb optimisme i fent front a les dificultats. Ens està tocant la part menys amable de la política, que ha estat revisar impostos i implantar la taxa de residus. Són decisions que afecten la ciutadania, que no són populars, però s’han de prendre.
I de la relació amb els socis de govern, Som Veu i ERC?
Si digués que tot és perfecte no estaria dient la veritat. La veritat és que el fet d’haver-hi tres forces polítiques molt diferents en el govern és molt positiu de cara a la ciutadania. Hem creat sinergies molt positives amb visions de vegades molt diferents però que sempre trobem el camí de l’acord. En els municipis el que importen són les persones, i no tant el color polític.
Donada la situació econòmica, han hagut d’aprovar un pla de sanejament.
Venim d’uns anys en què les regles de la despesa han estat suspeses. Es permetia destinar romanent de tresoreria a despesa corrent. A Castellbisbal el que ha passat és que ens hem trobat una despesa estructural molt elevada i uns ingressos que no s’han anat corregint per equilibrar aquesta despesa, perquè es pagava amb romanent. Estem patint un desequilibri pressupostari que, ja en els dos pressupostos que l’equip de govern ha aprovat, hem anat corregint. Hi ha aprovat un pla de viabilitat econòmica i segurament haurem d’aprovar també un pla econòmic financer, però el més positiu és que l’Ajuntament té deute zero i, per tant, tot i que no ens podem endeutar, anirem corregint el desequilibri. És equilibrar despeses i ingressos, i les decisions són complicades. També és difícil d’explicar a la ciutadania. Sempre ho faig dient que és com si en termes domèstics aquests anys haguéssim pagat la llum i l’aigua amb els nostres estalvis.
Anterior equip, però, defensa la seva gestió econòmica.
Només s’han de mirar els números. L’any passat vam tancar amb menys 4 milions d’euros; els ingressos eren 23 milions i la despesa, 27. A més, l’estalvi net en negatiu, que és molt important per a l’Ajuntament. Els números són els que són i el desequilibri hi és.
Què representa per a la ciutadania?
El que hem intentat fer és que repercuteixi el menys possible en la ciutadania. Hem revisat tots els contractes que hi havia a l’Ajuntament i assumit de manera interna tot el que es podia. I sobretot mirar la despesa de forma molt acurada. La ciutadania nota que no podem tirar endavant grans projectes, com per exemple la residència. No he dit mai que no la volem tirar endavant. La residència, quan es pugui, sí que és una prioritat per a nosaltres. S’ha de treballar un projecte real que sigui adaptat a les necessitats de Castellbisbal i sigui viable. Tampoc podem començar un procés participatiu sense saber quan podrem iniciar el projecte o com ha de ser. Sabem que la necessitat hi és.
No poden demanar crèdit?
Si nosaltres volguéssim demanar crèdit hauríem de demanar permís a tutela financera i ens haurien d’autoritzar. Crec que ens ho podrien autoritzar per coses molt concretes, com per exemple la construcció dels col·lectors del sector de Can Santeugini, Costa Blanca, perquè és un tema de salubritat.
La implantació de la taxa de residus ha estat criticada i qualificada d’injusta.
La taxa és una decisió que ens ve imposada als ajuntaments. La llei no és del tot justa. Ara bé, a Castellbisbal tenim un sistema de recollida de residus que no trobaràs a cap altre municipi de la comarca. El problema de l’import de la taxa de Castellbisbal és l’import del contracte que tenim. Som un municipi de 13.000 habitants que paguem 1.340.000 euros pel servei de recollida. L’anterior equip de govern, l’any 2022, quan ja sabia que hi havia una llei que t’obligava a repercutir el cost del contracte entre els ciutadans, va fer una licitació. Hem intentat revisar el contracte i hem restat 260.000 euros, el porta a porta comercial, que l’encaria. Hem rebut una herència i hem hagut de prendre unes decisions sobre la base d’un contracte que no vam fer nosaltres. Que el sistema d’aplicar la quota podia haver estat diferent? Segurament, no dic que no. Però també dic que vaig buscar el consens de tots els partits perquè poguéssim tirar endavant una quota que era imposada i que, a més, l’anterior equip de govern l’hauria pogut començat a treballar. Em vaig oferir a dir comencem de zero, mirem què és el millor per a la ciutadania, i no he rebut cap tipus de proposta amb la intenció de treballar el tema. L’únic que he rebut és voler treure rèdit polític d’una cosa que sabem que és impopular, que tots en el fons pensem que té un punt d’injustícia i que és molt llaminer. Hem aplicat una quota única perquè beneficia més del 50% de les llars, i el que hem dit és que tota aquella persona que no pugui pagar, rebrà una ajuda. No deixarem ningú enrere. S’ha desinformat bastant. En ser una taxa nova, el primer rebut és una liquidació, t’envien una carta amb els 229 euros, però això no vol dir que no es pugui fraccionar.
Quines altres prioritats hi ha a la ciutat?
L’habitatge. No tenim habitatge públic a Castellbisbal. Estic fent els passos institucionals perquè ens tinguin en compte, ara que el govern aposta per l’habitatge públic, i crec que és una molt bona mesura. Disposem de terrenys 100% públics i que estan lliures de càrregues i, per tant, els podríem posar a disposició. El lloguer és car. Tenim un servei d’habitatge que funciona molt bé, però cada vegada tenim més demanda, i sobretot gent jove. És un repte perquè som 13.000 habitants, i crec que Castellbisbal ha de tenir habitatge públic. Estem en converses amb l’AMB i la Generalitat i ho podem tirar endavant.
S’havia plantejat una renovació d’equipaments esportius.
Haurem de veure a què podrem destinar el pla d’inversions de l’AMB i de la Diputació; la inversió que podrem fer és gràcies a aquests plans. Com a equip de govern, estem mirant cap a on l’encarrilem. Però és veritat que els vestidors de la zona esportiva tenen molts números. A part hi ha un projecte d’unes sales d’activitats de la part de dalt que descongestionaria molt el gimnàs. Aquests anys no hem pogut tirar endavant grans projectes, el que sí que hem fet és anar treballant-ne de manera interna com un de renovació de parcs, que es podrà fer amb el pla d’inversió de la Diputació.
En les darreres setmanes el consistori ha mostrat la seva preocupació per l’anunci de tancament de dues empreses.
Primer, donar molt suport als treballadors i treballadores de RDM Group Castellbisbal i d’Eurohueco. Tota la informació, que ens han demanat, que depèn de l’Ajuntament, els l’hem posat a la seva disposició i els hem acompanyat al Parlament. Hem de ser realistes, perquè en el cas de RDM són 237 famílies i en el cas d’Eurohueco, 150. Hem demanat a la Generalitat que siguin molt escrupolosos amb els expedients de tancament i compleixin amb tot allò que exigeix la llei. Com a Ajuntament intentem que vegin l’oportunitat de continuar amb l’activitat o que hi hagi un projecte de reindustrialització.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.