Merz, el quasi canceller
Tots els sondejos coincideixen a pronosticar el triomf electoral del líder del bloc conservador i rival històric de Merkel
El previsible gir cap a la dreta de la potència europea, ara en recessió, afectarà el tauler polític de la Unió Europea
Probablement en un altre país sorprendria que qui aspira al poder en unes eleccions no vulgui tancar la seva campanya a la capital, sinó en una ciutat de províncies sense cap encant o al cor de Baviera, on el seu partit no té cap pes propi. Friedrich Merz, el líder del bloc conservador, va escollir per al penúltim míting d’aquest divendres Oberhausen, una de les moltes ciutats que té Renània del Nord-Westfàlia, el land més poblat del país. Com que a Alemanya no hi ha dia de reflexió, aquest dissabte demanarà de nou el vot als seus compatriotes a Múnic, la capital de Baviera. Formalment el seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) no presenta un candidat per compte propi en aquest land. Respecta la regla de no competir a les urnes amb la seva formació germana, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). Tots dos partits, el nacional i el bavarès, pacten el candidat comú en les eleccions generals. A canvi, la CDU es manté al marge de les eleccions bavareses i dona suport al candidat del partit regional. Aquest cop, el líder de la CSU, Markus Söder, ni tan sols no va intentar lluitar per la seva designació com a candidat comú, com sí que ho va fer el 2021. Aleshores va haver de girar cua perquè finalment la designació va recaure en Armin Laschet, representant de la línia més centrista que va caracteritzar l’era d’Angela Merkel. Laschet, però, va caure derrotat per un avantatge mínim per l’actual canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz.
Tres anys i uns mesos després, la coalició CDU-CSU no ha perdut el temps en discussions internes. Van pactar discretament el nom de l’home considerat amb més possibilitats de recuperar el poder per al bloc conservador. L’elecció va recaure en Merz, defensor d’un retorn a les essències més dretanes al bloc. Era, a més, una manera de donar per definitivament enterrada l’era Merkel, entre una família política que sembla no voler saber res de qui va ser la dona més poderosa d’Europa.
Una victòria diumenge de Merz, acompanyada de l’elecció posterior com a canceller al Parlament, canviarà també la correlació de forces dins la Unió Europea (UE). Serà un gir molt clar cap a la dreta, fins i tot si, com sembla, els conservadors han de pactar una coalició amb els socialdemòcrates de Scholz per obtenir la majoria parlamentària.
Söder acompanyarà Merz en aquest últim acte de dissabte, previsiblement amb més convicció que la que mostrava quan li tocava fer aquest paper amb Merkel. La CSU bavaresa va castigar i criticar sovint en públic l’aleshores cancellera gairebé com un fet natural que ni tan sols no havia d’espantar l’electorat comú.
Merz i Söder han optat per l’estratègia de fer pinya. El candidat conservador en les eleccions de diumenge té un 30% d’estimació de vot com a mitjana entre els diferents sondejos publicats aquests dies. S’ha mantingut en aquests nivells sense problemes, fins i tot en moments complicats, com quan va posar en perill el cordó sanitari en acceptar el suport al Parlament de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) en dues votacions sobre política migratòria. Merkel va sortir aleshores del seu discret silenci per criticar Merz, cosa que no fa mai en públic. La votació no va prosperar, però no per culpa d’un grapat de vots disconformes amb la línia de Merz a la CDU-CSU, sinó per les discrepàncies entre els liberals.
El retorn d’un milionari
Friedrich Merz és originari del land de Renània del Nord-Westfàlia. Que arribi al seu objectiu, la victòria, serà una mena de triomf local. A tot Alemanya és molt present la rivalitat que van mantenir amb Angela Merkel. Fa prop de vint anys, Merz va acabar tirant la tovallola i va mantenir-se apartat del partit fins a la retirada de la cancellera, el 2021. En aquests anys fora de les estructures del partit es va dedicar a exercir com a advocat i va dedicar-se als negocis. No era el preferit de Merkel, però sí dels sectors econòmics relacionats amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Va trobar el seu lloc en consells d’administració de grans empreses, inclosa la presidència a Alemanya dels fons d’inversions dels Estats Units BlackRock.
El seu retorn a l’avantguarda política coincideix amb un moment més que difícil per a l’economia alemanya, en recessió des del 2023. Res que no pugui resoldre, segons el parer de Merz i segurament dels seus votants, un home que en comptes de retirar-se de mal humor i arraconat per Merkel, es va dedicar a mimar la seva fortuna privada, fins a esdevenir el milionari que actualment és.