Molt més que sol i platja
A Palamós, volen consolidar la desestacionalització turística, apostant per l’entorn i el patrimoni
La transformació de l’espai públic, on el vianant sigui el protagonista, hi ha de contribuir decisivament
El nou passeig del front de mar i l’estació d’autobusos són dues peces clau del nou urbanisme palamosí
Palamós és paisatge i natura: mar, platges, cales, camins de ronda i espais naturals protegits com els de la platja de Castell i la cala de S’Alguer. Palamós és gastronomia i no només la lligada a la famosa gamba vermella que es pesca a la badia, sinó a la protagonitzada per tot el peix de proximitat dels pescadors de la confraria local. I Palamós és patrimoni: l’ermita de Bell-lloc, el poblat de la península de Sacobertera de la platja de Castell, amb vestigis a partir del segle I després de Crist, i el dolmen de Montagut. Palamós, però, sobretot, és turisme.
Els consistoris de les darreres dècades han treballat i també ho fa l’actual per una transició de l’anomenat turisme de sol i platja i, per tant, concentrat als tres mesos d’estiu, amb les setmanes prèvies i posteriors de propina, que regala el canvi climàtic, cap a un turisme més sostenible. I, per tant, s’està aprofundint en una estratègia per desestacionalitzar-lo que es fonamenta amb els tres eixos citats.
Sigui com sigui, Palamós viu aquests darrers anys una profunda transformació de l’espai urbà, que ha de ser el quart element per reeixir en aquesta estratègia de la desestacionalització. I en aquesta transformació urbana hi ha dos elements essencials que han coincidit en el temps. El primer i el més emblemàtic és la reforma integral del passeig del Mar, del qual, ara, s’està duent a terme la primera fase de les obres, seguint un projecte elaborat pels serveis tècnics municipals, amb les aportacions d’un procés de participació ciutadana.
Aquesta actuació és fonamental, perquè comportarà una millora viària a tot el front de mar, una millora de la imatge urbanística i, a més, permetrà reduir riscos d’inundacions. Els treballs d’aquesta primera fase, que té un cost de 5,8 milions d’euros –3 milions són aportats per la Unió Europeu mitjançant els fons Next Generation– tenen una durada prevista de 14 mesos –a l’estiu les obres estaran limitades i a l’agost s’aturaran– i van a càrrec d’una unió temporal d’Eempreses formada per les empreses, Excavacions Peraferrer SL i Construccions Fusté SA.
Un dels principals aspectes, a banda de les millores per als vianants i de connexió viària, és la inclusió de mesures per evitar el risc d’inundacions. S’hi farà una xarxa separativa de clavegueram i les obres s’han iniciat precisament amb el soterrament en el centre del passeig de dos grans dipòsits d’aigua amb una capacitat global de 900 m³. Han de recollir bona part de les aigües de la pluja de l’Eixample que acaben arribant a la platja, minimitzant així l’efecte de les acumulacions d’aigua tant en aquest àmbit cèntric del municipi com a la mateixa platja Gran. També destaca que el disseny previst fa accessible tots els àmbits de vianants del passeig, suprimint les barreres arquitectòniques existents i eliminant els elements que obstaculitzen tant el pas com la connexió visual.
A l’hora d’intervenir en un espai tan emblemàtic –és una de les postals de Palamós–, es corre el risc de perdre’n l’essència que sempre ha tingut. Per evitar-ho, el projecte preveu la conservació de bona part del mobiliari existent. Tot i això, també s’instal·laran nous jocs infantils, lavabos públics, nous bancs, papereres, pilones, dispensadors d’aigua i punts per aparcar bicicletes; inclou un carril bici en tota la llargada del passeig, la instal·lació de setze places de càrrega per a cotxes elèctrics i deu places de càrrega per a bicicletes elèctriques i vehicles de mobilitat personal. L’enllumenat del passeig es renova totalment en l’àmbit de la reforma, implantant lluminàries led i un sistema de telegestió.
Tres fases
El projecte diferencia entre tres zones. En la primera, el passeig entre el carrer Aragó i carrer Provença, hi dibuixa una nova plaça oberta al mar que té per objectiu esdevenir un pol d’atracció d’activitats. En la segona, entre el carrer Provença i el carrer Enric Vincke, s’hi manté la tipologia de passeig tradicional, però s’hi modifica la disposició dels seus elements, eixamplant la vorera de la banda dels edificis, preveient aparcament en bateria i la pavimentació dels trams de passeig central que donen continuïtat als carrers provinent de l’Eixample per millorar la connexió amb la platja Gran. I, finalment, la tercera zona, entre el carrer Enric Vincke i el carrer Carmel, on es manté l’estructura actual implantant el carril bici, modificant la disposició del vial de vehicles i aparcaments i millorant, com en la resta del projecte, l’accessibilitat.
Estació d’autobusos
L’altre projecte rellevant d’aquesta transformació és la nova estació d’autobusos, que ha d’eliminar el trànsit d’aquests vehicles de gran tonatge pel centre de la vila. Cal recordar que la parada de busos ha estat fins ara al cèntric plaça Catalunya, la nova s’ha inaugurat fa pocs dies.
L’accés principal a la nova estació d’autobusos és el carrer Enric Vincke, que la connecta amb la platja gran i, per tant, amb el centre del poble. Es tracta d’un vial, de fet, perpendicular –en direcció nord-sud– a l’avinguda Catalunya, que, fins ara, a estat l’eix viari central per entrar o sortir de Palamós –en aquest cas, en sentit est-oest–. El sector del carrer Vincke proper a la nova estació obre les portes a un creixement urbanístic i, a més, el pla d’ordenació urbana municipal, del 2007, preveu la construcció d’un accés directe fins a la carretera C-31, la variant de Palamós i Sant Antoni de Calonge.
El nou passeig del Mar i la nova estació d’autobusos són dos projectes clau, perquè l’Ajuntament de Palamós està desenvolupant el POUM, quan pertoca, o duent a terme intervencions en l’espai públic ja urbanitzat per avançar cap a una ciutat adaptada a una nova vialitat, on els qui van a peu o en vehicles tous i no contaminants siguin els protagonistes. Una ciutat, a més, que vagi incorporant sistemes d’estalvi energètic i no contaminants, però, a la vegada, una ciutat que no perdi el seu caràcter mariner, que ha configurat després de moltes dècades d’activitat pesquera tradicional.
