Més pressió sobre el delegat de la Catalunya Nord perquè plegui

Les parau­les pro­nun­ci­a­des per l’encara res­pon­sa­ble de la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà, Daniel Per­son, el pas­sat dia 20 negant la toponímia i la història negant-se a accep­tar l’ús del terme Cata­lu­nya Nord con­ti­nuen retro­nant en l’àmbit polític, ins­ti­tu­ci­o­nal i també cul­tu­ral del país. La última mani­fes­tació, per ara, de rebuig a aquesta postura ha vin­gut de cinc dels ante­ces­sors de Per­son en el càrrec —Enric Pujol i Casa­de­mont (2004-2005), Jordi Fernández-Cua­drench (2005-2010), Joan Gaubí (2011-2014), Josep Puig­bert i Pun­set (2014-2022) i Alfons Quera i Carré (2022-2024)— que han fet públic un escrit on dema­nen poc menys que el seu ces­sa­ment ful­mi­nant. Segons la seva tesi, l’actual dele­gat ”ha demos­trat abas­ta­ment” estar man­cat dels “conei­xe­ments del país i el sen­tit de la diplomàcia impres­cin­di­bles per a dur a terme amb eficiència aquesta tasca”, ja que l’ofi­cina de Per­pinyà ha de ser un pal de paller a l’hora de desen­vo­lu­par “les mis­si­ons per a les quals va ser fun­dada: la pro­moció de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes i l’enfor­ti­ment de les rela­ci­ons entre nord i sud-cata­lans, a través del sen­ti­ment de cata­la­ni­tat que ens ager­mana”. nes.

Entrant de ple en la con­trovèrsia del moment, els exde­le­gats recal­quen que “les polèmiques que s’han succeït a la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà des del nome­na­ment del nou direc­tor, Chris­top­her Daniel Per­son”, alhora que emfa­tit­zen que les seves parau­les al Par­la­ment “negant-se, per exem­ple, a uti­lit­zar el terme Cata­lu­nya del Nord, ple­na­ment arre­lat al ter­ri­tori i cor­rent­ment usat per les ins­ti­tu­ci­ons nord-cata­la­nes, o afir­mant que “la llen­gua cata­lana no es parla” en les comar­ques nord-cata­la­nes, han gene­rat una gran indig­nació i rebuig entre repre­sen­tants polítics i soci­als al nord i al sud de Cata­lu­nya”. En un dels paràgrafs del text, també arri­ben a par­lar “d’ignorància” o “arrogància” per qua­li­fi­car el dis­curs de Per­son.

Aques­tes crítiques s’afe­gei­xen a les de diver­sos par­tits o enti­tats de caràcter sobi­ra­nista que han dema­nat que l’actual dele­gat sigui des­pat­xat de manera ful­mi­nant. El govern de Sal­va­dor Illa ha optat, però, fins ara per una única estratègia com­par­tida per mirar de cape­jar el tem­po­ral: la del silenci.