Voldria parlar de Rubí com una ciutat per viure-hi, segura, i una ciutat plena d’oportunitats per a tothom. La nostra màxima és que a la nostra ciutat un veí pugui desenvolupar tot el seu projecte de vida. Hi ha una qüestió i és que volem ciutats per viure, ciutats segures. Rubí ho és; les dades continuen millorant. I el que nosaltres continuarem dient és que estem fent molts esforços com a policia local i com a visió integral de la seguretat i demanarem que des de la Generalitat es facin esforços i es millori la dotació dels Mossos d’Esquadra.

Arribarem a una aprovació provisional, però per una qüestió de temps. El que és cert és que és una eina en què s’està treballant, intentant que tingui el màxim consens possible. Mantenim la ciutat com a ciutat compacta, amb algun sector per desenvolupar que ja estava previst, però no ocupar espais que considerem que s’han de mantenir i protegir.

Ni en el pitjor dels nostres malsons ens podem imaginar que el 15% que tenim al nostre terme municipal pugui tenir a tocar 3.000 habitatges. El que s’està plantejant des de la ciutat veïna és fer un gran nucli poblacional en un entorn que és imminentment natural i que a nosaltres ens toca amb un connector, l’espai més protegit que tenim a la ciutat. Ens hi oposem absolutament i no negociarem una opció que estigui relacionada amb aquest projecte perquè, de fet, ja hi havia un acord previ en relació amb aquest espai que tenia l’Incasòl sobre la taula. El nostre 15% anava a complementar l’espai natural. No estem ni estarem d’acord amb aquest projecte. Ells van presentar a premsa un dibuix d’un ecobarri i, a partir d’aquí, ho van llençar com a titular. Dies després, l’alcalde em va dir: “Quedem i t’ho explico.” Però no m’ha d’explicar res, ja ho he vist, i tampoc hi estaria d’acord encara que m’ho hagués explicat abans. Sí que hauria agraït respecte a la institució i als 83.000 habitants que vivim a Rubí, i m’atreviria fins i tot a apostar que un 90% de la població no hi està d’acord.

Primer, hem fet una petició a la conselleria, que posi serietat als projectes, si ha de dir alguna cosa en relació amb això. Segon, ho hem traslladat als grups municipals del ple i fem una declaració institucional en contra del projecte. I després hem demanat ser rebuts per l’Incasòl, que és l’òrgan que en aquest projecte estava treballant.

Hi va haver moltes trobades amb l’Incasòl. En la darrera, l’any 2021, es van posar sobre la taula els papers i des de llavors estàvem esperant tancar un conveni, però era una proposta acordada pels dos municipis i l’Incasòl. L’Ajuntament s’ha despenjat aprofitant la necessitat d’habitatge que hi ha, que és real, i que s’ha de parlar en clau de país, en clau general.

Era una via que pertanyia a la Generalitat i que l’any 2019 va passar a ser titularitat municipal. Volem transformar-la en un carrer pacificat que cohesioni la ciutat. La volem fer amable incorporant un carril bici, afegint molt verd urbà i incentivant, fins i tot la dinamització comercial en un espai que ha de ser de passeig i que, a més, és a tocar de Ca n’Oriol. El projecte es desenvoluparà el primer semestre del 2026. El calendari ens diu que al final del mandat acabaria la primera fase. S’hi vol evitar el pas dels vehicles pesants i reduir-hi la circulació, no prohibir-la. També ha comportat que demanem a la Generalitat dues qüestions: el peatge de les Fonts hauria de ser gratuït per a la gent de Rubí, i l’altra qüestió és que els enllaços amb la C-16 es millorin. L’altre projecte important és el del Balcó de la Riera. Es vol treballar en la renaturalització de la riera, ubicar en un dels sectors el nou edifici de l’Ajuntament i la segona estació de ferrocarrils, que esperem que aviat vegi la llum. Estem en espera dels resultats de l’estudi d’idoneïtat. També inclou el desenvolupament d’un altre sector i la connexió amb Cova Solera, que s’està fent un pavelló esportiu, i la idea és que sigui una zona esportiva. A continuació hi ha l’espai que s’ha ofert a la Generalitat pels nous jutjats.

Fa molts anys que es va plantejar que calia un espai nou que millorés les condicions però que també ampliés els espais per garantir una atenció adequada. L’any 2017, el conseller del moment va plantejar la necessitat que es fes ràpid i va quedar en no res. Ara tornem a figurar en la llista de seus judicials que s’han de renovar i ens han demanat l’espai on es podria fer la construcció i estem en espera. Ens reunirem amb el conseller de Justícia. Tot i que la Generalitat ha fet inversions de manteniment a l’edifici, no té les condicions.

És una necessitat, està previst, però estem pendents de moltes qüestions. La més important és el pressupost. La Generalitat no té pressupost ara mateix. Passa una mica com a nosaltres ara mateix. Vam parlar amb la conselleria i resulta que el pla funcional no està tan avançat com ens hauria agradat. Ens van assegurar que en breu estaria i estem en espera. El veig més a prop, però no amb la rapidesa amb què m’agradaria. M’agradaria veure més clar el calendari d’aquest centre. Ens han donat la raó en relació amb la necessitat i la certesa de tenir el pla funcional aviat per poder-lo compartir.

Estem negociant el pressupost. Tot i que molt més tard del que m’hauria agradat, crec que aviat podrem plantejar que tenim un pressupost acordat. Més que res, perquè necessitem que el pressupost s’entengui com una eina per a la ciutat. Espero marxar de vacances per Setmana Santa amb el pressupost aprovat.

Estic raonablement satisfeta. Som un govern d’esquerres amb dos partits que posem al davant de tot les persones, sobretot les que més ho necessiten, i la ciutat. Malgrat que les coses siguin més lentes del que ens agradaria, per qüestions que no depenen de l’acord de govern, estic contenta.

S’està treballant per tenir un nou model i s’estan buscant opcions diverses. Som una ciutat que té dotze urbanitzacions, un centre compacte i barris perifèrics al voltant, sense grans distàncies. El que vull dir és que no és fàcil. Mètodes que en altres llocs són eficients en el nostre cas no funcionarien. Estem buscant opcions combinades. El model de gestió de residus no pot ser únic. No és el mateix viure a Matadepera que viure a Rubí. Fins i tot dins de la ciutat no és el mateix Ca n’Oriol que una de les urbanitzacions. De moment no tenim data. La gestió dels residus és un repte.