Rubí defensa un corredor verd

L’Ajuntament de Rubí ha rebut com una galleda d’aigua freda la proposta de Sant Cugat del Vallès de transformar els terrenys de l’antic camp de golf de Can Sant Joan en un districte ecosostenible amb 3.000 habitatges, 2.000 dels quals, públics de lloguer. Els terrenys són a tocar de Ca n’Oriol, el pulmó verd de la ciutat, i els plans de l’Ajuntament, encapçalat per la socialista Ana María Martínez, incloïen i encara inclouen la creació d’una àrea verda entre les dues ciutats veïnes. L’any 2021 hi havia damunt la taula una proposta de la Generalitat per reconvertir l’antic camp en un corredor verd, d’unes 60 hectàrees, entre Collserola i la serra de Galliners. També es van aprovar per ple mocions als dos consistoris que anaven en la mateixa línia. L’Incasòl va recuperar la propietat dels terrenys l’any 2019, quan la Federació Catalana de Golf va renunciar al dret de superfície. L’any 2018 es clausuraven per ordre judicial unes instal·lacions dissenyades l’any 1994 per Severiano Ballesteros i que es convertien en el primer camp públic del país. El febrer passat, l’equip de govern de Sant Cugat, format ara per Junts i ERC, donava a conèixer la proposta per crear habitatge públic al seu municipi i aixecava les crítiques del consistori veí i d’entitats ecologistes. Des de Rubí, assenyalen que, tot i que són terrenys de Sant Cugat, són a tocar del seu terme municipal, de “l’espai verd més protegit de la ciutat”, argumenta Martínez. Insisteix, a més, que hi havia un acord previ entre els dos consistoris i l’Incasòl, que no s’havia acabat de materialitzar en un conveni, per renaturalitzar l’espai, que de fet ja és espai habitual d’esbarjo i esport per a molts ciutadans. La pilota se situa ara a la teulada de la Generalitat i de l’Incasòl, propietari dels terrenys. Mentrestant, la ciutat té altres fronts oberts, com tot un seguit de reivindicacions històriques –una segona estació de ferrocarrils; l’hospital Vicente Ferrer (redefinit com a centre d’alta resolució), que ha de donar servei a Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat; l’eliminació del peatge de la C-16 per als veïns i uns nous jutjats–, que per ara sembla que no tindran una materialització immediata. En el cas de l’hospital, es tracta d’una demanda comarcal de fa més de dues dècades que diferents consellers de Salut, de diversos partits polítics, han anat posant sobre la taula i, fins i tot, albirant dates de posada en funcionament.

El que sí que sembla que avança és el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que ha de substituir l’actual, que és de l’any 1981 i que es va modificar el 1987. Amb l’arribada de Martínez a l’alcaldia, l’any 2015 es va reactivar el procés per definir un nou pla que havia iniciat l’alcaldessa anterior, Carme García, i havia quedat aturat. En aquest nou document s’ha buscat la participació dels partits i de la ciutadania, a la recerca d’un consens que no s’havia donat anteriorment i que l’equip de govern, format per el PSC i els comuns, vol mantenir fins al final del procés com van expressar durant el ple del juny del 2024, quan es va aprovar l’avanç amb les úniques abstencions de l’AUP (Alternativa d’Unitat Popular de Rubí) i Vox. El document que es vol aprovar, almenys inicialment abans que finalitzi aquest mandat, aposta per una ciutat “compacta” i per un creixement interior d’uns 6.000 nous habitatges dins de la trama urbana, a més de dues anelles verdes i la renaturalització de la riera. Un dels temes que inclou el POUM i que aquest mandat va fent passes cap endavant és la reforma i pacificació de l’avinguda de l’Estatut, un dels eixos principals de la ciutat. Després de l’aprovació definitiva en el ple del desembre, aquest març el consistori ha posat a licitació les obres d’una primera fase, que tenen un pressupost de 5,5 milions d’euros i que es faran en un termini de divuit mesos entre els carrers Galícia-Basses i la plaça de l’Agricultura. L’any 2019, la titularitat de la via, que estava en mans de la Generalitat, va passar al consistori i es va obrir la porta a la transformació. Es complia una reivindicació històrica de la ciutat i dels veïns que hi viuen a banda i banda, que al llarg dels anys havien anat incrementant amb el creixement propi de la ciutat. Des del 2020 s’han fet diverses actuacions per afavorir els vianants en una via ocupada històricament pels vehicles que volien creuar la ciutat. Així, per exemple, es van col·locar reductors de velocitat, es va reduir a 30 km/h i es va limitar el pas de vehicles de més de 3,5 tones. Els treballs, que es preveu que comencin aquest any, inclouen voreres més àmplies, instal·lació de semàfors, la creació d’un carril bici segregat i la plantació d’arbres, entre altres coses.