La responsabilitat de créixer

No és fàcil per als pobles petits tirar endavant. Només ens hem d’aturar a donar un cop d’ull al pressupost i veure el marge de maniobra que tenen pel que fa a les inversions. Verges no n’és una excepció. Amb un pressupost per al 2025 d’1.423.663 euros, la inversió real amb prou feina supera els 40.000 euros –més 432.465 euros del pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2025-2029–, per treballar per a la millora, el creixement i el desenvolupament del municipi. Les xifres ja parlen per si mateixes. I, com també es veu, si l’Ajuntament penja o no la bandera espanyola al balcó de la casa de la vila, no afecta la vida dels ciutadans, el seu dia a dia ni les oportunitats que té al davant el poble. De fet és irrellevant. Els reptes són molts i van més enllà d’aquest tema. Verges, això sí, té aliats importants, com ara haver deixat enrere unes obsoletes normes subsidiàries i disposar finalment des del 2023 d’un pla d’ordenació urbana municipal (POUM), el qual preveu la construcció d’un total de 128 habitatges, optant per tipologies més assequibles que les actuals, com poden ser edificis plurifamiliars i cases adossades, en l’àmbit més proper al camp de futbol i la carretera de Garrigoles. Després en parlarem amb més detall. A més, Verges és un poble dinàmic que aposta pel medi ambient i se situa en l’onzena posició de la classificació de municipis que més reciclen de Catalunya, amb un 90,67% de recollida selectiva. De padrins, no li’n falten. Des del 2022, també disposa d’un nou consultori local gestionat pels Serveis de Salut Integrats Baix Empordà i que dobla la superfície de l’antic consultori. A més a més, el 2023, es va posar en marxa la instal·lació de vint panells fotovoltaics per a autoconsum a la coberta de l’ajuntament.

El títol de l’anàlisi, “La responsabilitat de créixer”, no és gratuït, i no va en la línia del que seria un desplegament urbanístic ordenat i racional, que també. De fet, la manca d’habitatge és una constant que es planteja reiteradament des de les planes de l’Observatori Municipal. El debat és un altre i tampoc menor. Fins on està disposat a morir d’èxit un municipi o a pagar-ne les conseqüències? I, en cas de ser així, com cal abordar-ho? Aquesta seria una bona pregunta. En tenim un bon exemple: la processó de Verges, amb la Dansa de la Mort –vegeu peça– com a joia de la corona, aspira a ser patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco. L’alcaldessa, Diana Canals, es mostra orgullosa i satisfeta d’aquesta iniciativa que impulsa l’Associació de la Processó. Aquest tema no és nou, de fet es va iniciar el 2007, si bé, i segons explica, ara està “molt ben encaminat”. “La seguretat –destaca Canals– evidentment no la tenim, però creiem que ara tenim moltes possibilitats”, i hi afegeix: “Pensem que la processó i, sobretot, l’element de la Dansa de la Mort són únics a Europa i ho hem de potenciar.” El dilema que té al davant el municipi és com ho gestionarà si finalment s’assoleix. “Som un poble de 1.200 habitants i hem de tenir molt clar com gestionem temes que ja preocupen molts municipis, com ara la massificació.” De fet, la inquietud de l’alcaldessa és raonable. Només s’ha de fer un volt per Verges el dia que se celebra la Dansa de la Mort. La declaració, explica, pot ser una gran oportunitat, sí, però caldrà gestionar-ho molt bé: “El projecte és molt bo i crec que donar-nos visibilitat és molt important”, destaca, i continua: “Si és a gran escala, haurem de treballar entre tots perquè no se’ns escapi de les mans. De fet, sempre que em pregunten quants habitants té Verges i els dic que 1.200, la gent se sorprèn.” El projecte, doncs, està ben encarrilat. Per situar-nos. El 1989, la Conferència General de la Unesco va adoptar la recomanació sobre la protecció de la cultura tradicional i el folklore, i va confirmar així la importància d’aquests valors en el patrimoni de la humanitat. El 1993, el govern del Japó va crear un fons a la Unesco per preservar i promoure aquest tipus de patrimoni, i ajudar així a impulsar projectes en diversos països. El 2001, la Unesco va proclamar per primer cop dinou exemples del millor patrimoni oral i immaterial del món i la seva Conferència General va adoptar el 2003 la convenció per protegir-lo. Verges, amb bon criteri, s’hi vol afegir.

El creixement de qualsevol població va estretament lligat als plans urbanístics. Verges tenia unes normes subsidiàries molt antigues que li impedien fer un creixement ordenat i racional, d’acord amb els nous temes i les noves realitats. Un nou POUM es podria convertir, doncs, en un aliat. Aquesta eina urbanística a Verges aposta per la rehabilitació urbana i petits creixements amb tipologies d’habitatge més assequibles, per atreure persones joves, així com per potenciar el municipi com a pol de serveis de la plana agrícola. Fins ara, el seu planejament eren unes normes subsidiàries, de caràcter molt bàsic, vigents des del 1990. De les onze unitats d’actuació que preveien aquelles normes, només se n’han desenvolupat tres. L’Ajuntament estima que encara hi ha potencial per construir entre 170 i 180 habitatges, i que 67 més es troben buits. En aquest context, el POUM vol consolidar el municipi com a centre d’un àmbit territorial més ampli, que abasta diversos municipis de la plana agrícola empordanesa, i per la consolidació i rehabilitació de la seva estructura urbana més que per nous creixements. Així, es preveu la construcció d’un total de 128 habitatges, optant per tipologies més assequibles que les actuals, com poden ser edificis plurifamiliars i cases adossades, en l’àmbit més proper al camp de futbol i la carretera de Garrigoles, per facilitar primeres residències a persones joves. Quant a la mobilitat, l’Ajuntament vol cercar emplaçaments per a nous aparcaments que minimitzin l’ús del vehicle privat al nucli antic, i crear recorreguts per a bicis i vianants per accedir al parc del Ter i a camins rurals de l’entorn. A més d’establir facilitats per al desenvolupament de l’activitat agrícola, el POUM vol diversificar l’economia afavorint l’establiment de petit comerç al nucli. També s’admeten tallers i magatzems a l’àmbit urbà, compatibles amb residencials, i petita indústria a la perifèria.