Guerra a Europa
Macron assegura que hi haurà una “força de seguretat” europea a Ucraïna
Una missió militar francobritànica viatjarà al país per preparar sobre el terreny el desplegament del contingent
Els aliats acorden que París i Londres representaran a Europa en unes eventuals negociacions de pau
El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat que “hi haurà una força de seguretat” si hi ha un alto el foc a Ucraïna, i que estarà integrada per “diversos països europeus”. El mandatari francès ho ha confirmat en una conferència de premsa posterior a la cimera que els països aliats de Kíiv, l’anomenada coalició de voluntaris, han celebrat aquest dijous a París.
El mandatari ha reconegut que entre la trentena de països disposats a donar garanties de seguretat a Ucraïna “no hi ha unanimitat” sobre la seva participació en el desplegament. En alguns casos, ha explicat, perquè hi ha aliats que “no tenen la capacitat” d’enviar tropes, i en altres per manca de consens polític intern. No obstant això, ha afirmat que la unanimitat “no és necessària” per tirar endavant la iniciativa.
En aquest sentit, ha confirmat que el Regne Unit i l’Estat francès participaran en l’eventual força de pau, al costat d’altres països europeus, que no ha revelat. Sí que ha avançat París i Londres “pilotaran” conjuntament els esforços europeus a Ucraïna.
Durant la roda de premsa, recollida per Efe, Macron ha comentat que “desitja” el suport dels Estats Units a aquesta força de pau. Però tot i que ha parlat amb el president nord-americà, Donald Trump, abans de la reunió a l’Elisi, no ha revelat si ha parlat amb ell d’aquesta qüestió específica. Sí que dit que ha demanat als ministres d’Afers Estrangers aliats que preparin una proposta de possibles mecanismes de seguiment d’un eventual alto el foc per “presentar als nostres socis nord-americans”.
Missió prèvia
També ha avançat que una missió de militars francesos i britànics visitarà Ucraïna per avaluar sobre el terreny l’eventual desplegament d’una força internacional a l’antiga república soviètica. Segons ha dit, militars dels dos països viatjaran pròximament al país per estudiar les possibilitats de desplegament del contingent, així com els llocs, les capacitats o el volum.
La missió francobritànica també abordarà amb els responsables ucraïnesos el disseny de les futures forces armades del país, com ara els volums i les capacitats tècniques ideals. La idea dels aliats és que un exèrcit potent és la millor garantia de seguretat d’Ucraïna enfront de Rússia.
Mobilització aliada
De la seva banda, el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha subratllat que la coalició de voluntaris que impulsen París i Londres està decidida “a aconseguir una pau justa i duradora”, perquè això és “vital per a Ucraïna i per a Europa en el seu conjunt”. Starmer ha destacat que “Europa es mobilitza a una escala que no s’ha vist en dècades” per tirar endavant un procés de pau a Ucraïna.
El premier britànic no ha volgut posar un termini “estricte” per al desplegament de l’eventual força de pau, però ha apuntat que s’hauria de desenvolupar “en dies i setmanes, no en mesos i més mesos”. Starmer, així com Macron, ha insistit que el contingent actuaria com una força de manteniment de la pau i amb l’únic objectiu de dissuadir Rússia de dur a terme un nou atac contra Ucraïna. Segons fonts diplomàtiques britàniques, citades per Efe, es desplegarien uns vint mil soldats aliats, que tindrien la missió de protegir infraestructures estratègiques, mentre que l’exèrcit ucraïnès seria el responsable de la defensa enfront d’una possible agressió.
Mantenir les sancions
El principal objectiu de la cimera, ha resumit Macron, és situar Ucraïna “en la millor posició possible per negociar i que la pau que s’acordi sigui sòlida i duradora”. És per això que ha insistit en què els països occidentals no han de retirar les sancions a Rússia fins que hi hagi un acord de pau, tal com exigeix Moscou.
La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, ha confirmat que a la cimera de París “ha quedat molt clar que les sancions es mantenen. “El que volem és un acord de pau just i durador. Aquest objectiu”, ha defensat Von der Leyen, que ha afirmat que per aconseguir-ho cal “mantenir la pressió sobre Rússia”.
Macron i Starmer representaran Europa a les negociacions
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha explicat aquest dijous des de París que els líders aliats han designat el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i el britànic, Keir Starmer, com a representants d’Europa en unes eventuals negociacions de pau entre Ucraïna i Rússia.
Zelenski ha subratllat que “la posició ucraïnesa és molt clara” en aquest sentit: “A la mesa de negociació per a que acabi la guerra hi ha de ser Europa”. “És necessari. No veiem alternativa”, ha reblat. Ha afegit que tots els líders aliats han acordat que “Europa estarà representada per l’Estat francès i el Regne Unit, Macron i Starmer”. “És una posició clara i volem transmetre aquest senyal a tots els altres socis i, sens dubte, als Estats Units”, ha insistit.
El mandatari ucraïnès s’ha mostrat “satisfet” amb els resultats de la reunió, malgrat que d’aquesta no n’ha sortit una decisió concreta sobre el desplegament d’una força de pau europea a Ucraïna quan acabi la guerra.
Sí que ha volgut destacar l’anunci de noves ajudes militar per part d’alguns aliats i el rebuig dels 31 països participants a què Rússia posi en les negociacions la condició de reduir el volum de l’exèrcit ucraïnès després de la guerra.
