El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, promet tenir la sentència del primer recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia “abans de l’estiu”. Fidel al full de ruta en la seva etapa de “resoldre en el primer any” des del registre del recurs –en contrast amb la demora de 13 anys que va trigar el vell TC per avalar, el maig del 2023, la llei de l’avortament del 2010–, Conde-Pumpido recorda que en el cas de l’amnistia el recurs de capçalera –el primer i que dicta la pauta a la resta– és el d’inconstitucionalitat presentat pel PP, la ponència del qual recau en la vicepresidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, magistrada andalusa progressista, que ja té el text “avançat”, i un equip de lletrats treballant en la redacció de la primera sentència de la cascada de dictàmens.

En el fòrum Los desayunos del Ateneo de l’Ateneu de Madrid, el president del TC ha exposat la magnitud de l’allau que es dirimeix. “No tenim un procés sobre la llei d’amnistia, en tenim 30. Tenim 16 recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i les seves comunitats, que en el cas d’algunes són dobles perquè és un recurs del govern i un recurs del parlament autonòmic, tenim sis qüestions d’inconstitucionalitat del Tribunal Suprem, el TSJ de Catalunya i l’Audiència Provincial de Madrid, i tenim vuit recursos d’empara que ens han presentat ciutadans que invoquen les seves garanties constitucionals perquè no se’ls ha aplicat la llei d’amnistia”, va recordar. “El problema no és només si l’amnistia té cabuda en la Constitució, sinó també si vulnera el principi d’igualtat i el principi d’arbitrarietat. I el recurs que va presentar el primer partit de l’oposició és un bon recurs, molt fonamentat i molt argumentat, i nosaltres hi hem de respondre també amb una bona sentència”, va argumentar el president del TC sobre l’abast del dictamen que està en marxa abans de deixar clar que “la justícia tardana no és justícia”. “Per resoldre els recursos d’empara, primer haurem de decidir si la llei d’amnistia és constitucional, i en això estem”, va reblar el magistrat progressista gallec que arribava el 2023 a la presidència del TC després de ser fiscal general de l’Estat del 2004 al 2011 amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

En adreçar una mirada retrospectiva al procés, Conde-Pumpido va reivindicar l’aplicació de l’article 155 per “resoldre pacíficament” una “acció secessionista que va pretendre desmembrar l’Estat des de l’interior”. Sobre la politització d’un tribunal que té com a president un exfiscal general com ell i com a membre un exministre de Justícia amb Pedro Sánchez, Juan Carlos Campo, Conde-Pumpido va animar a alçar la mirada més enllà dels Pirineus: “El president del Tribunal Constitucional francès, Laurent Fabius, no només va ser ministre sinó que també va ser primer ministre.”

Sobre el pas de l’Audiència de Sevilla d’elevar una qüestió prejudicial al TJUE per la sentència del TC dels ERO d’Andalusia –tot i la paradoxa de fer-ho a posteriori–, un cas que és decisiu com a pauta del que pot fer el Suprem amb l’amnistia, el president del TC posava fi a la polèmica adduint que permetrà la consulta. “El problema és quan un es troba amenaces penals en els mitjans”, va dir sobre la pressió sobre el sector progressista.