ERC i CiU obren la batalla a Europa

Hi havia el ter­reny de joc, i poc o molt l’estratègia i el mis­satge. Ara ja hi ha els caps visi­bles del pols –de mar­cat to sobi­ra­nista– que CiU i ERC man­tin­dran durant aquests mesos i fins al 7 de juny, el dia en què els cata­lans estan cri­dats a les urnes per ele­gir els seus repre­sen­tants al Par­la­ment euro­peu. El poc ganxo que tenen aques­tes elec­ci­ons per elles matei­xes les con­ver­tei­xen en un assaig molt apro­xi­mat del que poden ser els comi­cis al Par­la­ment de Cata­lu­nya, que tin­dran lloc un any i mig després, si no hi ha sor­pre­ses. Si més no, ser­vi­ran per posar el termòmetre als elec­tors i per iden­ti­fi­car tendències. Els par­tits ho tenen clar i el per­fil dels can­di­dats que han triat ho cor­ro­bora. Inde­pen­dents, acadèmics, com­pro­me­sos, sobi­ra­nis­tes... 

Fa mesos que els diri­gents de CiU plan­te­gen les euro­pees en clau naci­o­nal i han triat un cap de llista que s’iden­ti­fi­qui amb la “res­posta de la dig­ni­tat” a qüesti­ons com el finançament i la gestió del govern tri­par­tit en diver­sos àmbits, inten­tant recu­pe­rar així els elec­tors que se’ls han que­dat a casa en con­vo­catòries ante­ri­ors i bus­cant pene­trar en els votants d’ERC més des­con­tents amb el pacte dels repu­bli­cans amb el PSC. Doncs bé, ERC entra en el joc i, amb la desig­nació del pres­tigiós pro­fes­sor d’història Oriol Jun­que­ras –col·labo­ra­dor de l’AVUI–, intenta poten­ciar el ves­sant d’esquer­res del par­tit alhora que busca mobi­lit­zar els seus amb un per­fil inde­pen­den­tista sense com­ple­xos que, a pri­ori, no genera gai­res reticències entre els crítics.
Sense donar treva, el secre­tari gene­ral d’ERC va obrir ahir foc. Després de l’exe­cu­tiva en què es va rati­fi­car l’opció de Jun­que­ras per una­ni­mi­tat –assen­ti­ment, perquè, de fet, no es va votar–, va dedi­car més minuts a cri­ti­car el cap de llista de CiU que a fer la pre­sen­tació pròpia­ment dita del per­fil del seu can­di­dat. Ata­cant els flancs d’inde­pen­dent i de sobi­ra­nista, Joan Ridao va tit­llar Tre­mosa de “sobi­ra­nista de saló” –en al·lusió a unes decla­ra­ci­ons en què el can­di­dat con­ver­gent va dir que no havia escrit mai la paraula inde­pendència– i d’“inde­pen­dent reha­bi­li­tat” –pel fet que Tre­mosa va mili­tar 17 anys a CDC. En con­tra­po­sició, va qua­li­fi­car Jun­que­ras d’“inde­pen­dent d’obra nova”, mal­grat que és regi­dor a Sant Vicenç dels Horts pels repu­bli­cans. ERC ha ele­git algú amb per­fil mediàtic per fre­nar la tendència a la baixa de l’últim cicle elec­to­ral i per començar el nou amb una “remun­tada” pro­nos­ti­cada dis­sabte per Joan Puig­cercós. Serà qui pre­sen­tarà avui el can­di­dat al Museu d’Història. La difi­cul­tat d’obte­nir repre­sen­tació a Europa fa que ERC intenti eixam­plar al màxim la coa­lició amb què va concórrer als comi­cis fa cinc anys. De moment, els con­tac­tes que han man­tin­gut –amb gai­rebé tots els par­tits naci­o­na­lis­tes de l’Estat– no han donat fruits. També s’està a l’espera del que acabi pas­sant amb Galeus­cat. Si CiU optés per no repe­tir aliança amb PNB i BNG, inten­ta­rien for­mar-ne part, però és un esce­nari poc pro­ba­ble.

Després de la pica­ba­ra­lla de les últi­mes set­ma­nes, l’euro­di­pu­tat de CiU Ignasi Guar­dans i el seu suc­ces­sor, Ramon Tre­mosa, van coin­ci­dir en una com­pa­rei­xença a Bar­ce­lona del pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu, Hans-Gert Pötte­ring. Guar­dans, al seu blog, va reco­ma­nar a Tre­mosa que “pot igno­rar del tot en Guar­dans i el seu patri­o­tisme insu­fi­ci­ent”, però li va dema­nar que uti­litzi com a refe­rent almenys Jordi Pujol.