Política

"Pottëring ens ha convidat a avançar cap al reconeixement de Catalunya com a Estat a Europa"

Entrevista: Oriol Junqueras i Vies, cap de llista d'ERC a les eleccions europees

Oriol Junqueras és llicenciat en història moderna i contemporània i doctor en història del pensament econòmic. És professor a la UAB i col·laborador en diferents mitjans de comunicació com l'AVUI.

Junqueras és independent, però no ha estat aliè al món de la política. Tot i no ser militant, és regidor per ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, on el partit té quatre regidors. La setmana passada va ser escollit com a cap de llista d'ERC a les eleccions europees que hi ha el pròxim més de juny, no vacil·la a definir-se com a "desacomplexadament independentitsa i compromès amb l'Estat del benestar", i ja té un grup de suport a la xarxa social d'internet Facebook, on fins avui hi ha 1.785 membres.

Per què ha acceptat aquesta responsabilitat?
La vida m'ha somrigut. Fins ara he tingut una vida molt plaent. Sóc professor d'universitat, tinc una plaça garantida de per vida i això em permet demanar una excedència i tenir un retorn més o menys assegurat. Si algú que té aquesta sort a la vida no es posa al servei de la seva societat i del seu país, qui ho ha de fer? A més, vull tenir el dret i la possibilitat de criticar els meus conciutadans que es dediquen a la política per la tasca que fan i que no sempre fan del tot bé. Si ara dic que no ho vull fer, sempre em podran dir: ho fem tan bé com sabem, quan et vam donar l'oportunitat, tu no la vas voler. I, d'altra banda, perquè ERC, malgrat que sóc una persona independent, és una formació que sento molt propera.

Aquesta tendència cap a candidats independents és un fracàs dels partits?
La societat catalana percep un cert esgotament general perquè la via estatutària s'ha demostrat lenta i, des del meu punt de vista, i del d'ERC, clarament insuficient. La qüestió del finançament és molt lenta de solucionar i, en el millor dels casos, també serà insuficient per les necessitats reals del país, ja que el màxim possible va ser fixat en un pacte entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas que rebaixava molt les expectatives.

Òbviament els polítics són responsables d'aquesta sensació de cansament, però no en són els únics. També és culpa de la societat civil, dels professors d'universitat, dels periodistes... de tots aquells que ens dirigim a la societat. Aquesta responsabilitat l'hem d'assumir entre tots i intentar respondre-hi. En aquest sentit, crec que és molt bo que els partits polítics s'obrin a candidats independents i que aquests candidats independents assumeixin aquest repte.

S'afiliarà al partit?
No ho fet mai. No entra dins de les meves previsions. Ni m'ho he plantejat ni m'ho han plantejat. Ara, la vida és llarga i, per tant, poden passar moltes coses, però està fora de qualsevol previsió en aquest moment.

Quina posició va mantenir en el referèndum a la Constitució Europea? Contrària.

Hi ha qui considera que aquesta postura no és compatible amb la seva actual candidatura.
A mi em sembla del tot compatible. I em sorprèn que algú em critiqui per això. Era una molt mala Constitució i, per tant, la meva responsabilitat era explicar-ho als meus conciutadans i implicar-me en aquella campanya per demanar el no. Vull estar present a les institucions europees a partir del mes de juny per intentar que a partir d'ara les propostes siguin millors.

La prova que era una molt mala proposta és que la majoria dels ciutadans francesos i holandesos van votar-hi en contra. I davant l'evidència generalitzada que allò era un mal tractat constitucional, la Unió Europea el va acabar retirant. En tot cas, si algú ha de donar explicacions són aquests que van estar a favor d'aquella mala proposta. Aquests que van votar que sí a la proposta constitucional són els que s'haurien de plantejar si són uns bons candidats, i si les seves formacions polítiques són les més aptes per defensar els interessos dels europeus i, per tant, dels catalans.

Quines són les seves prioritats a Europa?
D'entrada hi ha una prioritat molt evident que és la marcada per la crisi econòmica. L'atur s'està convertint en un gran problema, així com les dificultats que tenen les nostres empreses per continuar treballant i per obtenir liquiditat per part del sistema bancari.

Estem davant una situació molt difícil, i la solució passa per Europa, on es decideixen coses tan rellevants com el marc de relacions laborals –si hem de treballar 40 hores o 65 hores setmanals–, la directiva que estableix si el model de comerç s'ha de basar en les grans superfícies comercials o en un model de comerç de proximitat que és el més característic de Catalunya, bona part de la política aranzelària o el pla Bolonya. Per això, és molt important que a Europa hi vagin eurodiputats catalans que estiguin atents al que passa i defensin els interessos dels catalans.

L'eurodiputat del PSC Raimon Obiols ha reclamat tant a ERC com a CiU “contenció”, “no alçar massa la veu” i “unitat” dels catalans a Brussel·les. Què li respondria?
El senyor Obiols és un polític molt rellevant en la història del nostre país, les seves opinions em mereixen tot el respecte i li agraeixo molt que em doni consells. Dit això, ja li avanço que aquest és un consell que no seguiré perquè la fórmula que tradicionalment han utilitzat el senyor Obiols i el PSC per fer amics a l'Estat espanyol i a Europa és una fórmula que no ha donat resultats gaire esplèndids. Em sembla que el debat sobre l'Estatut, sobre el finançament, sobre les infraestructures, sobre les necessitats socials dels catalans en són la prova més evident del món. Per tant, amb tot el respecte i tot l'agraïment, intentarem seguir un altre camí que sigui més rendible.

De fet, Ana Terrón, delegada del govern a Europa, diu que Catalunya i el català no poden ser un cas empipador a Europa. Fins on pensa empipar?
La feina d'un representant polític, com serà el meu cas a partir del mes de juny, no és tant la d'empipar com la de fer-nos escoltar i trobar les vies necessàries per explicar-nos i perquè la gent ens entengui. Si això implica empipar, i entenc aquest empipar entre cometes, doncs, empiparem, però sobretot el que hem de fer és explicar-nos.

Si expliquem a l'Europa democràtica a la qual nosaltres pertanyem que, per exemple, l'Estat espanyol continua sense eliminar o corregir bona part de les disfuncions històriques creades per la dictadura franquista, em sembla que és evident que la immensa majoria dels diputats alemanys i italians o de qualsevol altre país democràtic quedaran francament impressionats. Crec que si expliquem això, trobarem molts amics.

Si anem a Europa i expliquem que mentre a Alemanya el land que aporta més diners al conjunt de la república federal pateix un dèficit fiscal de poc més del 4%, i el Principat de Catalunya i el País Valencià pateixen un dèficit fiscal del 10%, crec que per poca sensibilitat econòmica, social i democràtica que tinguin, ens entendran. I espero que a més ens facin costat i, com a mínim, que facin pujar els colors de la vergonya en aquells que fan les coses tan mal fetes.

En general, per què creu que el partit socialista ha reaccionat amb aquesta virulència respecte a la via catalanista que s'ha obert en aquestes eleccions?
Intueixo que han seguit i segueixen un model de relacions amb l'Estat espanyol i la Unió Europea que no passa precisament per la via que acabo de comentar. Si no, seria evident que els 25 diputats del PSC al Congrés espanyol haurien pogut fer sentir la seva veu de forma més eficaç en molts àmbits.

Afortunadament, gràcies a ERC, en els darrers anys hi ha conceptes que s'han normalitzat en la nostra societat, conceptes tan importants com el del dèficit fiscal o com el d'independència. Quinze anys enrere aquests conceptes eren tabú. I és evident que el dèficit fiscal ja el patíem i que molts dels polítics que ocupaven responsabilitats en les màximes institucions del nostre país callaven davant d'aquesta evidència.

A Catalunya existeix una onada creixent de sobiranisme, d'independentisme, de dignitat política i d'exigència per fer respectar la nostra dignitat com a poble. ERC té molt mèrit en aquest sentit. Hi ha algunes formacions polítiques de Catalunya que estan més ancorades en el passat, però també és evident que aquestes formacions són imprescindibles perquè en el camí de la llibertat algun dia assolim l'èxit.

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, considera que la defensa de la llengua catalana "s'ha de fer a Espanya". Què en pensa?
Té tota la raó del món. Li agraeixo la claredat amb què ha posat en evidència la clau del problema, que no és una altra que Catalunya encara no és un Estat. El president del Parlament Europeu ens ha convidat a avançar cap al reconeixement de Catalunya com a Estat a Europa i, per tant, espero que la societat catalana escolti atentament aquestes paraules.

És possible l'aliança amb CiU a Europa? Sí.

I com s'explicaria davant el tripartit?
Governar un país i representar un país és complex, i atès que és complex, calen solucions complexes. ERC ha cregut que per governar Catalunya des de la Generalitat amb totes les limitacions que pateix, ja que encara no és el govern d'un Estat, o per negociar el finançament era bo fer-ho acompanyant el PSC i ICV. Però també considera que per representar els interessos i les sensibilitats de Catalunya davant d'Europa és bo fer-ho de la mà d'altres formacions polítiques catalanistes. I totes dues coses són plenament compatibles.

Ara, també entendria que CiU digués que no. És una formació política sobirana que pot fer el que cregui oportú. El pacte amb CiU és possible. Probable? Dependrà de CiU. I encara que no hi hagi pacte, estic segur que els diputats que representarem ERC, CiU i ICV col·laborarem.

Després de manifestar-se a Berga a favor de la cultura del foc, anirà el 7 de març a la manifestació dels '10.000 a Brussel·les' a favor de la llengua?
Sí, amb tot el convenciment del món. Les tradicions formen part de la nostra essència. Som història i, al mateix temps, també som futur. Perquè som història hem de ser a Berga i perquè som un projecte de futur, amb voluntat de ser, hem d'anar a Brussel·les. La nostra cultura i el nostre reconeixement nacional s'han de defensar a tot arreu perquè la llibertat de Catalunya no és fàcil d'obtenir. I atès que no és fàcil, necessitem totes les eines i tots els camins.

Com pot lluitar Catalunya contra directives com aquestes?
Una directiva europea no és una calamitat climatològica que cau sobre el país. És una decisió política. I el que pot i ha de fer Catalunya és política. L'essència del problema sempre és la mateixa: encara no som un Estat. Per això treballem. Per assolir la independència. En el cas de Berga, la directiva europea marca una normativa general que impossibilitarà la continuïtat de les nostres festes tradicionals. Però la UE preveu un seguit d'excepcions. El problema no és la directiva. El problema és que les excepcions les ha d'exigir l'Estat espanyol, que és un Estat que s'esforça reiteradament a demostrar-nos que ens estima poc. La solució és ser un Estat. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Sánchez olora la derrota en estrangeria en un ple dens i en mans de Junts

madrid

Alemanya i les lliçons del futbol

Berlín
Eduard Àngel Sànchez
Cap de l’oposició Amerencs pel Canvi

“Si el govern i l’oposició van a l’una, tot és molt més fàcil”

Amer
estats units

Kamala Harris guanya punts per ser la candidata demòcrata a la Casa Blanca

barcelona
regne unit

El ‘pla Ruanda’ dels conservadors va costar 830 milions d’euros

barcelona
política

Maragall deixa ERC per prendre “distància crítica” de l’afer dels cartells

barcelona
guerra a europa

Hongria parla d’un “atac histèric i coordinat” contra la “missió de pau” d’Orbán

barcelona
estats units

El Servei Secret reconeix errors en l’atemptat a Trump

barcelona
guerra a gaza

Netanyahu agraeix el suport de Biden abans d’iniciar el viatge a Washington

barcelona