El 80% del nou finançament haurà danar a serveis bàsics
A poc a poc, l’executiu central va perfilant quina serà la seva proposta de model de finançament, que donarà a conèixer gairebé segur la setmana vinent. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anat apuntant-ne alguns elements, i ahir subratllava que el 80 per cent dels recursos que aportarà l’Estat al sistema aniran destinats a la sanitat, l’educació i la dependència.
En una entrevista a la televisió del PSOE, el cap de l’executiu va assenyalar quin serà el destí final dels diners addicionals que el govern central injectarà al nou sistema que encara s’està negociant amb el conjunt dels territoris.
Zapatero va reiterar que totes les comunitats hi sortiran guanyant amb el model, però un cop més no va explicar d’on pensa treure els diners en un any en què la crisi ha deixat les arques de l’Estat en números vermells. Potser precisament és aquesta situació la que permetrà saltar-se tots els equilibris pressupostaris i ampliar encara més el dèficit previst pel 2009.
Debat abstracte
Mentre s’estudia com repartir els diners, el cap de l’executiu espanyol subratllava que la discussió del finançament no és en absolut una qüestió “abstracta” perquè no consisteix a donar diners als territoris, sinó a destinar-los a la millora de la qualitat de la sanitat, l’educació i a atendre les persones dependents. En aquest darrer cas, fonts del ministeri d’Economia havien insistit dies enrere que l’Estat farà un esforç addicional i injectarà més diners al fons que ja es va crear arran de l’impuls de la llei de la dependència. Pel 2009 s’hi van afegir 400 milions d’euros més que, segons la major part de partits del Congrés, encara resultaven insuficients per fer front a la important despesa que suposa la dependència.
D’altra banda, Zapatero va tornar a subratllar ahir que el model s’aprovarà “entre tots” els territoris, i atenent les especificitats que cadascun dels líders autonòmics li han traslladat en les diferents reunions que ha mantingut a la Moncloa aquesta mateixa setmana. L’executiu socialista ha volgut dissimular el caràcter bilateral entre l’Estat i la Generalitat per negociar i aprovar el model que estableix l’Estatut donant veu a tots els territoris en la fase de discussió del futur sistema.
El cert, però, és que el govern català, a través del conseller d’Economia, Antoni Castells, manté des de fa mesos intensos contactes amb l’equip del vicepresident Pedro Solbes. El mateix Zapatero reconeixia en el seu balanç de divendres passat que Catalunya ha tingut un paper de “lideratge” per tal d’impulsar un canvi de model, si bé afegia que en el procés de construcció s’hi han d’implicar tots els territoris.
Última oferta
A hores d’ara, només falta conèixer l’última oferta de l’executiu espanyol, que es traduirà en un document que Zapatero avançava que possiblement es presentarà dilluns o dimarts vinent. La proposta serà la darrera que farà l’executiu i per això s’espera que sigui acceptada de forma majoritària, segons ha afirmat en més d’una ocasió Solbes. Un cop s’obtingui el “consens de mínims”, l’oferta es traslladarà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que es reunirà a partir de la segona setmana de gener.
La proximitat del desenllaç ha disparat les reivindicacions d’alguns governs, com ara el de Canàries –que no ha passat pel despatx de Zapatero– i també el d’Astúries, que juntament amb Galícia, Extremadura i Castella i Lleó lideren el front que exigeix que es tingui molt en compte la de despesa derivada per dispersió i envelliment de la seva població.
