Un motor que va posar el fre a la UE

França és mem­bre fun­da­dor de les Comu­ni­tats Euro­pees. La decla­ració del 1950 que va fer el minis­tre francès d'Afers Estran­gers Robert Schu­mann sobre la neces­si­tat d'una estruc­tura per­ma­nent asso­ci­ant els estats del con­ti­nent s'iden­ti­fica sovint com l'acta fun­da­ci­o­nal de la cons­trucció euro­pea. És un dels qua­tre grans països de la UE i des d'aquesta posició ha estat un dels motors dels can­vis en cada una de les grans eta­pes –mer­cat comú, mer­cat únic, euro i pre­pa­ració del Trac­tat de Lis­boa–. Mal­grat tot, no pot ama­gar que jun­ta­ment amb Holanda va fre­nar la dar­rera reforma ins­ti­tu­ci­o­nal amb el «no» mas­siu dels fran­ce­sos al referèndum del 29 de maig del 2005 sobre el trac­tat amb el qual s'ins­tituïa una cons­ti­tució per a Europa. Aquest fet va pro­vo­car una greu crisi ins­ti­tu­ci­o­nal en el si de la UE i de rebot va ser­vir per apro­fun­dir les divi­si­ons inter­nes del Par­tit Soci­a­lista (PS) francès, que men­tre la seva direcció feia cam­pa­nya pel «sí» els crítics encapçalats per Lau­rent Fabius van apos­tar pel «no». Tot ple­gat va tenir després la seva reper­cussió en les pre­si­den­ci­als, en les quals es va impo­sar el con­ser­va­dor Nico­las Sarkozy i els soci­a­lis­tes es van aca­bar d'enfon­sar amb la der­rota de Ségolène Royal. Va ser l'època dels dis­tur­bis més impor­tants que ha vis­cut aquest país en els dar­rers anys, amb impor­tats revol­tes soci­als als bar­ris perifèrics de les grans ciu­tats que es van sal­dar amb més de 310 edi­fi­cis cre­mats o des­truïts i prop de 10.000 vehi­cles cal­ci­nats.

França, una república par­la­mentària amb un pre­si­dent esco­llit per sufragi uni­ver­sal directe, compta amb Nico­las Sarkozy des del 2007, quan va suc­ceir Jaques Chi­rac. Sarkozy ha inten­tat donar un altre impuls al seu govern i a la UE, amb actu­a­ci­ons impac­tants per inten­tar fer-se un lloc en l'escena mun­dial. Aquest 2009 ha deci­dit un acció històrica, com ha estat la de rein­te­grar França en totes les estruc­tu­res de l'OTAN, i ha recon­ci­liat les dete­ri­o­ra­des rela­ci­ons amb els EUA. La pre­sidència fran­cesa de la UE, durant el segon semes­tre del 2008, ha demos­trat que el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu pot ser molt més que un càrrec simbòlic. Sarkozy va acon­se­guir donar un impuls gai­rebé defi­ni­tiu al Trac­tat de Lis­boa.