Diccionari d’incompliments

El govern de la Generalitat ha tancat una nova etapa en la llarguíssima negociació del finançament remetent un document d’observacions que no conté ni xifres ni és una autèntica contraproposta, però que subratlla amb un llenguatge taxatiu que Catalunya no compra ara com ara la proposta Solbes de reforma del model. Aquests són els principals arguments de l’executiu català extrets d’un text de deu pàgines.

Unilateralitat de l’Estat
“Els dos apartats introductoris [de la proposta Solbes] responen a un plantejament unilateral. És només l’Estat qui parla, qui es compromet, qui valora la situació precedent i l’actual i qui fa les propostes de reforma. En redactar el text de l’acord aquests dos apartats o bé s’haurien de suprimir o bé haurien de redactar-se de manera que qui parla siguin els signants”.

Estatut menystingut
“Hi ha un excessiu protagonisme atribuït al ministeri d’Economia, al Consell de Política Fiscal i Financera i a les Conferències de Presidents i poc relleu a les propostes de reforma d’algunes comunitats autònomes i molt escassa rellevància als Estatuts d’autonomia i a les seves reformes”.

Poca garantia de canvi
“La proposta de l’administració general de l’Estat no ofereix prou garanties de canvi. Només amb un plantejament clar i transparent, que permeti explicitar els objectius del model, així com la seva quantificació, resulta possible avaluar si els instruments creats (els diferents fons) són o no els apropiats per assolir els objectius”.

Indefinició en els fons
“Calen uns criteris d’evolució que permetin que els recursos destinats a compensar deficiències anteriors (el fons de competitivitat, per exemple) creixin a un ritme superior al de la mitjana de recursos i també que el sistema disposi de recursos suple-mentaris per equilibrar els resultats que es produeixin en la distribució d’alguns fons, com el fons de suficièn-cia global. Aquest fons hauria d’evo-lucionar de manera que afavoreixi aquelles CCAA que perceben recursos per sota de la mitjana”.

Només la població
“Mantenir la major part dels recursos segons el repartiment que ofereix el model actual i utilitzar exclusivament el criteri de l’increment de població per a la distribució de la dotació addicional pot provocar que la distribució global dels recursos segueixi sent pràcticament la mateixa que les variables de l’any 1999 (any base de l’últim acord)”.

Indicadors omesos
“L’Estatut preveu com a variables de necessitats la immigració i els costos diferencials (el nivell de preus), omeses en la distribució del fons de garantia de la proposta del govern. D’altra banda, a més de la població envellida també hauria de conside-rar-se la població immigrada”.

Mecanismes duplicats
“La creació d’un fons de cooperació condiciona els resultats finals del sistema. Si l’objectiu és ajudar les CCAA amb menys recursos a incrementar el seu desenvolupament, seria més transparent i efectiu modificar i incrementar els recursos dels mecanismes de solidaritat existents, com els fons de compensació territorial”.

Lleialtat no millorada
“La proposta no suposa cap avanç respecte al que diu actualment la LOFCA i no respecta l’Estatut. El compliment d’aquest principi mai s’ha fet efectiu per les reiterades vulneracions per part de l’Estat. El text de la proposta no garanteix el compliment d’aquest principi”.

Impostos no compensats
“El govern ha suprimit l’impost del patrimoni a partir del 2008, cosa que hauria de comportar la necessària compensació en termes de recaptació real. La proposta no ofereix prou garanties en aquest sentit”.

Bilateralitat no admesa
“La proposta del govern omet que la comissió mixta d’Afers Econòmics i Fiscals és l’òrgan bilateral de negociació entre la Generalitat i l’Estat en matèria de finançament autonòmic que estableix l’Estatut”.