Pendents de Zapatero
Crisi de govern
Després de la forta tempesta provocada per la imminent crisi de govern, arriba la calma tensa. Han estat unes hores de silenci per part de tot l’entorn de José Luis Rodríguez Zapatero com a pas previ a un segon temporal que portarà vents de canvi al gabinet ministerial. El president espanyol tenia pensat aterrar ahir a la nit a Madrid, procedent d’Istanbul, amb l’objectiu de posar en marxa la maquinària dels relleus abans de les vacances de Setmana Santa. I coneixent l’afició de Zapatero pels cops d’efecte mediàtics, és possible que introdueixi retocs en l’esquema inicial que s’ha donat a conèixer de manera oficiosa, sobretot perquè diumenge els seus col·laboradors no amagaven l’enuig que havia provocat a Zapatero la filtració de les altes i baixes del seu futur govern.
És evident que ahir el president espanyol va tenir un dia atrafegat resolent assumptes domèstics que no tenia previst abordar encara. Tant és així que fins i tot va arribar tard a la foto de família dels participants a l’Aliança de Civilitzacions. El seu descuit va obligar a repetir-la.
Zapatero no devia tenir el cap a Istanbul, sinó a Madrid, on hi havia molts cops a parar. En tot cas, a hores d’ara ja deu haver maquinat com pot introduir el factor sorpresa després que el dia abans li haguessin aixafat la guitarra. Ell mateix, en una compareixença pública diumenge, va avisar: “Ja es veurà si s’encerta o no”.
Es referia a les previsions sobre el relleu del vicepresident econòmic, Pedro Solbes, per l’actual ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado; la importació del president andalús Manuel Chaves per a una tercera vicepresidència encarregada de les relacions amb els territoris, i l’ascens del número dos del PSOE, José Blanco, com a ministre de Foment per substituir Magdalena Álvarez.
Aquesta filtració del nou organigrama –ni confirmat ni desmentit per la Moncloa– va agafar el president espanyol preparant-se per viure el seu minut d’or al costat del mandatari dels EUA, Barack Obama. Al final, l’entrevista estel·lar de la gira internacional de Zapatero va quedar en un segon terme perquè la crisi de govern va acaparar bona part dels titulars del dia.
Filtració andalusa
Algú molt pròxim al cap de l’executiu, coneixedor dels canvis ministerials, va xerrar més del compte i és per això que la Moncloa i el PSOE buscaven el bocamoll que ha tret protagonisme a la reunió més important que Zapatero ha aconseguit col·locar en la seva agenda internacional els darrers cinc anys. Fonts socialistes no descartaven que la informació hagués sorgit de les files andaluses, encara que no era clar si havien estat els afins al promocionat Chaves o els simpatitzants de la rebutjada Álvarez.
En tot cas, fins que Zapatero no oficialitzi els seus plans –i tot apunta que ho farà avui– la llei del silenci que va imposar al seu nucli dur no va impedir que bona part dels membres del partit dediquessin el dia a especular, mentre que els hipotètics afectats van passar la jornada intentant treballar amb normalitat. Així, a l’espera de conèixer què passarà al ministeri, Solbes va despatxar amb els seus col·laboradors, els secretaris d’Estat Carlos Ocaña i David Vegara. A la resta de ministeris també es va seguir amb l’agenda prevista, tot i que a hores d’ara hi ha uns quants titulars de cartera que temen pel seu futur immediat.
Perquè una de les possibilitats que li han passat pel cap a Zapatero, encara que no és clar si ho farà en aquesta remodelació de govern, és aprofitar la crisi per simplificar l’actual organigrama suprimint ministeris i unificant tasques sota un mateix paraigua ministerial. D’aquesta manera oferiria una imatge d’austeritat davant la complicada situació econòmica actual i es trauria del damunt alguns dels ministres que no han acabat de funcionar.
Sembla, doncs, que penja d’un fil el futur de ministeris com el de Sanitat, que dirigeix el valencià Bernat Sòria; o bé el d’Habitatge, que ara pilota Beatriz Corredor; o el d’Educació, Política Social i Esport, de Mercedes Cabrera; o el de Cultura, dirigit pel gallec César Antonio Molina. De fet, l’entrada de Blanco –també gallec– obligaria a reduir l’àmplia representació d’aquest territori al gabinet ministerial. Actualment ja n’hi ha quatre: Salgado, Espinosa, Molina i Caamaño.
