La directora de TV3 es rebel·la contra els blocs d'informació electoral pactats pels partits

"És important que defensem el nostre dret a informar en llibertat i reivindiquem la
confiança del sistema en els periodistes". Amb aquesta sentència, la directora de TV3,
Mònica Terribas, s'ha oposat a la informació per blocs electorals a què, des de fa anys,
estan sotmesos els mitjans públics, tant catalans com espanyols, durant les diverses
campanyes prèvies als comicis. Ho ha fet en una roda de premsa a la capital de l'Estat,
acompanyada del president de l'Associació de Premsa de Madrid, Fernando González
Urbaneja, i de representants tant dels col·legis de periodistes de Catalunya i de
Galícia, com dels departaments d'informatius de Catalunya Ràdio i Televisió Espanyola.

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), presidit per Albert Sàez, va aprovar fa unes setmanes els criteris per regular la informació durant la campanya electoral europea, que comença aquest divendres. Tot i que Terribas depèn del president i de la directora general de la CCMA, no ha tingut inconvenient d'oposar-se a la decisió presa per l'òrgan, la qual respon al pacte que mantenen els partits polítics des de fa anys a canvi de no presentar recursos contra la informació sobre les campanyes a la Junta Electoral Central.

La directora de TV3 ha expressat el seu rebuig a aquesta situació i ha demanat que la "confiança" dipositada en els mitjans públics duri "365 dies l'any" i que no canviï "durant un període determinat" perquè ho demanin els actors polítics.

Terribas no ha parlat de les mesures que poden adoptar, durant les properes hores, els
professionals de la televisió que dirigeix, però ha donat el seu suport a les queixes dels
diversos mitjans públics. Alhora, ha fet una reflexió més genèrica, assegurant que la
informació per blocs és una expressió més de les males pràctiques en el camp de la
política, i ha afegit que tot plegat fa més gran la "distància" entre els ciutadans i els
partits. Unes males pràctiques que, des del seu punt de vista, "fomenten l'abstenció" i
"deterioren la vida política".

Terribas ha estat especialment crítica amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, quan ha denunciat les "mesures" que anuncia el líder del PSOE en mítings de partit perquè "aquest no és el lloc per fer-ho" i "això és el que converteix la política en propaganda".

Deteriorament professional
Tant Terribas com els seus companys de professió no només han denunciat el sistema de blocs sinó que han anat més enllà. La presidenta de la comissió de mitjans públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Pilar Antillach, ha denunciat el senyal realitzat que donen els partits polítics dels seus mítings, que impedeixen als mitjans fer informació amb imatges pròpies.

Antillach ha assegurat que el resultat d'aquesta pràctica "no és ni propaganda perquè la qualitat és ínfima, i ningú en diu res perquè a les televisions els surt molt més barat. És una roda de la qual és difícil sortir-ne".

En aquesta línia, el president de l'Associació de Premsa de Madrid i els representants gallecs també han lamentat pràctiques com ara el fet que els polítics no acceptin preguntes en moltes compareixences davant la premsa. González Urbaneja ha posat com a exemple les últimes compareixences del portaveu de Justícia del PP al Congrés, Federico Trillo, i del president valencià, Francisco Camps.

Batalla judicial
En el terreny dels tribunals, a hores d'ara el que hi ha presentat per part de l'associació madrilenya i els col·legis de periodistes català i gallec és un recurs al Tribunal Suprem, que es resoldrà el 14 d'octubre vinent. La mesura respon a una denúncia per part de
Convergència i Unió del tractament rebut en les últimes eleccions catalanes. En cas que
el Suprem dictamini a favor dels demandants, la Junta Electoral Central no podrà
continuar intervenint en aquest sentit però els consells de govern dels mitjans
continuaran podent condicionar la metodologia.

És per això que s'està disposat a anar no només al Tribunal Constitucional, sinó també al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Perquè, segons Antillach, s'ha de "internacionalitzar el problema". I és que, segons ha afirmat, "això no passa a cap més país del món". Prèviament, però, i per una altra via, també volen presentar una queixa a la comissió de peticions del Parlament europeu.

Actuacions immediates
Les queixes dels mitjans públics poden començar a tenir efecte aquest dijous mateix,
durant l'enganxada de cartells que dóna el tret de sortida a la campanya electoral
europea. És llavors quan els treballadors de Catalunya Ràdio, segons ha explicat el
membre del seu comitè professional, Gonçal Calvo, tenen previst començar una tanda de vagues parcials. A banda d'aquesta mesura, estan negociant posar un cronòmetre a les informacions, ajuntar les cròniques amb les seccions de propaganda i encapçalar cada bloc informatiu amb una denúncia de la situació.

Els periodistes de TV3 decidiran les mesures de força durant les properes hores i els de TVE confien a anar més enllà del que han fet fins ara, que és un avís per part del presentador i la projecció d'un rètol en què s'informa del senyal realitzat pel partit polític de torn.