Consulta a ritme de jota

Diumenge es ballaran sardanes a la plaça Major. I jotes tortosines. Xerta, primer municipi de l’Ebre que organitza una consulta popular per la independència, afronta amb il·lusió la votació de diumenge. A les Terres de l’Ebre, la urgència de projectes polèmics com el transvasament, la massificació eòlica o el magatzem nuclear mantenen en un segon pla el debat sobiranista. En els últims anys, el malestar i la decepció institucional han unit el territori i l’han dotat d’una nova identitat. Tanmateix, “l’ebrenc se sent català com el primer”, expliquen des de la comissió organitzadora de Xerta, i el sud no serà una excepció en el mapa de les consultes. Alcanar i Ulldecona en faran el 25 d’abril. Els seguiran l’Aldea i altres municipis.

Alienes a la Revolució Industrial i a les grans migracions de dècades passades, les Terres de l’Ebre són avui la reserva espiritual del català. Segons un estudi recent del govern, són el territori de Catalunya on hi ha més proporció de persones que afirmen tenir el català com a llengua habitual (un 72,8%), una majoria superior a Ponent (65,4%) o l’Alt Pirineu i Aran (60,1%). I malgrat la identificació dels ebrencs amb el principal vehicle de transmissió cultural català, l’estadística porta una altra pregunta. Per què dels 245 municipis que diumenge ja hauran votat la consulta per la independència només un, Xerta, és a les Terres de l’Ebre?

L’escriptora de Xerta Francesca Aliern ho atribueix al caràcter de l’Ebre, al seu parer, una manera de ser marcada a foc pel control i la influència que durant molts anys han exercit els cacics. “Els poders polítics i econòmics de Barcelona o Madrid sempre han protegit els amos locals, perquè a canvi de petites concessions ajuden a tenir la gent dòcil i manejable. A acceptar el que sigui. Fins fa poc, això ha minvat la valentia i la capacitat d’iniciativa de la gent de l’Ebre”, opina Aliern. Les coses, però, van començar a canviar amb el transvasament impulsat pel PP, quan la percepció d’agressió externa va unir el territori i va forjar una nova identitat.

Les massives protestes contra projectes imposats han fet córrer molta tinta els últims anys i han provocat més d’un tremolor polític. Quan no és un transvasament –se’n digui Pla Hidrològic, o interconnexió de xarxes–, és un dipòsit de gas o una central tèrmica, i quan no, un magatzem de residus nuclears, o futurs parcs d’aerogeneradors al paisatge verge de la Batalla de l’Ebre. La gent de l’Ebre sempre està distreta. “Tenim la sensació de ser sempre els últims, que només servim perquè ens donin coces. Hi ha recel amb les institucions, i en conjunt, potser, sempre tenim altres necessitats més imperioses que el debat identitari”, explica Rubén Alegria, membre de la comissió organitzadora a Xerta.

Votació prudent
El cert és, però, que en aquest poble de 1.300 habitants a la vora de l’Ebre, on es cultiva una de les millors taronges de Catalunya, la gent parla de la consulta des de fa molts mesos. La cosa es va començar a gestar al setembre i s’hauria pogut celebrar al cap de dos mesos, si no fos perquè enmig queien les festes patronals de Sant Martí (al novembre).

L’Ajuntament, governat per PSC i ERC, i amb CiU a l’oposició, va donar suport a la consulta, si bé la votació se celebrarà en un local particular, al costat mateix del consistori. Amb l’organització hi col·laboren unes 25 persones de tot l’espectre social i polític local, també del PSC. Alegria, que és electricista i regidor d’ERC, destaca precisament aquesta unitat. “Independentment del resultat, de la participació, el més positiu és que ens hem demostrat que gent molt diferent podem posar-nos d’acord per treballar junts”, explica Alegria. “Potser hem obert una nova porta a la col·laboració positiva en altres temes”, afirma esperançat