28-F: La segona volta

La segona onada de les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes arrenca avui amb quasi 300.000 per­so­nes con­vo­ca­des a les urnes de 80 muni­ci­pis per dir si volen que Cata­lu­nya sigui un Estat inde­pen­dent o volen que con­tinuï en l’actual for­mat de qua­tre províncies sobre un total de 50. Amb l’edició d’avui, més d’un milió de ciu­ta­dans hau­ran pogut exer­cir el seu vot en una con­sulta sense valor legal però amb una rotunda càrrega política que ha gal­va­nit­zat el sobi­ra­nisme des que Arenys de Munt va obrir la via.

Les pla­ta­for­mes locals, com en l’ante­rior edició, han dut el pes de la con­vo­catòria i han aple­gat per­so­nes de totes les tendències del cata­la­nisme. En mol­tes viles i ciu­tats, mili­tants vete­rans de Con­vergència s’han arre­man­gat al cos­tat de joves acti­vis­tes de la CUP per orga­nit­zar la con­sulta. A més, com a nove­tat en relació a l’ante­rior votació, cada vegada més alcal­des s’han impli­cat en la con­sulta, cedint locals públics i ani­mant la gent a anar a votar demà.

També els par­tits polítics cata­lans han modi­fi­cat els seus posi­ci­o­na­ments ante­ri­ors. Con­vergència Democràtica ha defen­sat la legi­ti­mi­tat de la ini­ci­a­tiva i a nivell local les seves sec­ci­ons s’hi han llançat de cap, tot i que els líders naci­o­nals han adop­tat un dis­curs més mode­rat. Així, el líder de la fede­ració, Artur Mas, va valo­rar ahir com a posi­tiu que la ciu­ta­da­nia pugui expres­sar-se a través de les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes. “És posi­tiu que la gent parli i opini i, si les con­sul­tes van en aquesta línia i a més es parla de Cata­lu­nya, millor”, va dir. Mas va recor­dar que CiU ha donat “plena lli­ber­tat d’acció” als seus grups muni­ci­pals perquè donin suport o no a les con­sul­tes a cada muni­cipi.

Amb més adhesió s’ha mos­trat ERC, que ha tro­bat un filó ideològic en la con­sulta i ha mobi­lit­zat els seus càrrecs locals, a través sobre­tot de Deci­dim.cat, per tal que la jor­nada sigui un èxit de par­ti­ci­pació. El seu secre­tari gene­ral, Joan Ridao, va afir­mar que les con­sul­tes són la millor manera de “recu­pe­rar auto­es­tima col·lec­tiva i demos­trar que entre el català empre­nyat i fati­gat i entre el català opti­mista que diu que sap on va i que hi ha un horitzó per­fec­ta­ment traçat”, com és un Esta­tut pen­dent d’una sentència del TC, “hi ha espai per al català ambiciós i lúcid que diu prou i vol posar a l’agenda política el dret a deci­dir”.

Els res­pon­sa­bles de Deci­dim.cat han tre­ba­llat fins al dar­rer minut per fomen­tar l’afluència a les urnes, i han expres­sat el seu temor que l’afluència sigui baixa. Pre­ci­sa­ment, la incògnita de la par­ti­ci­pació sobre­vola la jor­nada. Les llui­tes inter­nes entre els pro­mo­tors de les con­sul­tes, evi­den­ci­a­des l’endemà mateix del 13-D entre Uriel Ber­tran i Alfons López Tena, i el pas enda­vant elec­to­ral d’alguns d’ells, com el cas de Car­les Móra per part de Rea­gru­pa­ment, han creat un clima enra­rit que pot afa­vo­rir una certa des­mo­bi­lit­zació.

Dues con­sul­tes més
En tot cas, el resul­tat de la votació serà acla­pa­ra­dor en favor de l’Estat català, tal com va pas­sar en l’ante­rior edició, quan el sí va fre­gar el 95 per cent dels sufra­gis. Aquesta sen­sació de crei­xe­ment del sobi­ra­nisme tindrà un ine­vi­ta­ble impacte en la cam­pa­nya elec­to­ral, sobre­tot si tenim en compte que encara fal­ten dues con­sul­tes més, pre­vis­tes per l’abril i el juny.