"Esperem que es torni a construir als assentaments"

Dani Dayan és, des de l'any 2007, cap del Consell Yesha, un acrònim en hebreu format per les paraules Judea, Samària i Gaza. El que per als palestins és territori ocupat, per a ell és la terra bíblica d'Israel, una zona que, a més, considera essencial per a la seguretat del país. Viu a l'assentament Maale Shomron i parla poc després del discurs del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, que va donar un sí amb condicions a la creació d'un Estat palestí independent.

Què li va semblar el discurs?
Va estar bé, llevat d'una frase que ho va espatllar tot: això d'un Estat palestí desmilitaritzat. És una fantasia. Netanyahu entén i sap explicar millor que ningú que en un Estat que a penes té sobirania, la desmilitarització no es pot controlar des de fora. Per tant, això no té cap significat.

¿Hi haurà un canvi pel que fa als assentaments?
Als de Judea i Samària crec que s'hi reprendrà la construcció, i esperem que sigui així.

Qui té raó, els palestins, que diuen que en el discurs no hi va haver res de nou, o les figures de la dreta i dels assentaments, que diuen que hi va haver un terratrèmol?
Estic al mig. És lamentable que Netanyahu hagi utilitzat com una tàctica el futur de les terres bíbliques de Judea i Samària, un tema que té un valor moral i fins i tot educatiu.

No ho entenc...
Si està decidit a acceptar un Estat palestí, això és perillós per a l'existència de l'Estat d'Israel. I si ho va dir només com una tàctica, fer servir el futur de Judea i Samària, des del punt de vista educatiu i sionista no ho puc acceptar.

Segurament estarà d'acord amb el seu plantejament sobre el dret d'Israel a existir, no per l'Holocaust, tal com va dir fa poc el president dels EUA, Barack Obama, sinó perquè a la terra d'Israel va néixer el poble jueu...
Totalment. Aquests són els fets històrics, no és cap interpretació.

Però també va dir que cal ser realistes. ¿No considera que el més digne seria que, com a primer ministre, parés atenció a tots els elements i no només a la seva ideologia?
Esclar que ha de veure totes les peces, però ell va treure la conclusió errònia. La conclusió realista és que un Estat palestí significaria un perill existencial per a Israel.

Per què té por Netanyahu, si Israel té un exèrcit poderós?
Ja vam veure que tant Hezbol·lah com Hamàs poden fer insuportable la vida dels israelians.

Quin és l'ambient entre la seva gent als assentaments?
Som optimistes. Ja hem viscut situacions similars. Som més de 300.000 israelians a Judea i Samària, una massa crítica, i podem ser optimistes.

¿Per quina raó creuen que no va parlar seriosament i va donar a entendre que permetrà la construcció derivada del creixement natural de la població als assentaments?
Perquè ja hem viscut situacions semblants i continuem aquí. Som la garantia per a la seguretat d'Israel i estem completament segurs que ens hi quedarem.

Com creu que se sent el primer ministre en haver donat el sí per primera vegada, tot i que amb condicions, a un Estat palestí?
Estic segur que Netanyahu no està orgullós del que va dir, per dir-ho delicadament...

Potser mostra que actua amb responsabilitat...
No em sembla un motiu d'orgull que s'hagi doblegat davant les pressions dos mesos després d'haver assumit el poder.

¿El discurs canviarà la situació sobre el terreny?
Espero que es compleixi la promesa de Netanyahu de tornar a la normalitat i tornar a construir habitatges [a les colònies].

¿Està d'acord amb el seu aclariment que no construirà nous assentaments ni confiscarà terres per ampliar els existents?
La primera és una posició del govern d'Israel de fa més de deu anys i la segona de fa més de 30, així que no és un canvi radical. Des dels anys 70 no es confisquen més terres...

¿I què passava amb el creixement natural? Vostès no construïen res?
Des que Netanyahu va arribar al poder no hem rebut ni un sol permís per començar a construir habitatges i espero que ara arribi el canvi en aquest sentit.

Què li sembla la reacció palestina al discurs de Netanyahu?
Sempre han rebutjat propostes de pau d'Israel i ho han fet una vegada més.