Política

"Aposto pel dret a decidir en el que ens uneix, no en el que ens separa"

ENTREVISTA: Artur Mas president de CiU

Artur Mas com­par­teix amb l'AVUI les pri­me­res impres­si­ons després del debat de política gene­ral i ana­litza l'actu­a­li­tat.

¿És nor­mal que una fun­dació que rep diners públics després doni diners a la fun­dació d'un par­tit?


És que les fun­da­ci­ons dels par­tits també reben diners públics. Com que estem en aquesta histèria col·lec­tiva sem­bla que coses que són molt habi­tu­als siguin delic­ti­ves, i no té res a veure una cosa amb l'altra. En el nos­tre cas, la Fun­dació Trias Far­gas, com a enti­tat cata­la­nista, s'ha fet un tip de pro­moure acti­vi­tats vin­cu­la­des amb la música cata­lana i el cant coral. Agra­darà més o menys, es pot jut­jar si és nor­mal o no, però és 100% legal.

Però els diners pro­vi­nents del senyor Fèlix Millet s'asso­cien avui a la cor­rupció. S'ha de replan­te­jar alguna cosa?

Jo entenc que no. Que hi hagi actes delic­tius vin­cu­lats al món del Palau de la Música no vol dir que tot el que hagi fet el Palau i l'Orfeó Català sigui delic­tiu. Se n'han fet un tip, de fer coses bones! Si no som capaços de traçar una línia cor­recta entre el bé i el mal, com a soci­e­tat estem per­duts. No tenim res a ama­gar.

Entre les notícies rela­ci­o­na­des amb el cas Millet, els infor­mes, etc., fa la sen­sació que hi ha una guerra bruta entre par­tits perquè es van acos­tant les elec­ci­ons. Què hi ha d'això?

Per part de CiU, res. No volem atiar aquest tipus de guer­res. Ara: quan detec­tem irre­gu­la­ri­tats mani­fes­tes en l'acció del govern, la nos­tra obli­gació és denun­ciar-les. És el que fem amb els infor­mes, que no és per ata­car el tri­par­tit. Reco­nei­xen que són inútils i que hi ha mal­ba­ra­ta­ment de diner públic. Mon­ti­lla ha de fer assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats, que vol dir dimis­si­ons.

Qui hau­ria de dimi­tir?

No ho sé, per això li hem donat un temps al pre­si­dent. De moment s'amaga.

S'ha sabut que Millet va aju­dar econòmica­ment el senyor Àngel Colom, ara a CDC, quan era al PI.

Si el senyor Àngel Colom va rebre uns diners, el que ha de fer és expli­car-ho i donar la cara, que és el que ha fet. Si no hi ha un delicte, s'explica i punt. No es pot con­fon­dre la pre­sumpció d'innocència amb la pre­sumpció de cul­pa­bi­li­tat.

Per tant, no creu que Colom hagi de tor­nar els diners...

No puc opi­nar sobre això perquè era una època en què no hi teníem res a veure. Algu­nes per­so­nes del PI es van fer mili­tants de CDC, i ben­vin­guts van ser. Són els que ales­ho­res eren allà els que han de deci­dir con­jun­ta­ment si els diners s'han de tor­nar.

¿Entén que es pot tenir la sen­sació que hi ha una certa con­nivència entre par­tits, ins­ti­tu­ci­ons i empre­sa­ris per man­te­nir un cert statu quo?

Pre­ten­dre que en una soci­e­tat no hi hagi un cert lli­gam entre asso­ci­a­ci­ons i par­tits és absurd. En totes les soci­e­tats del món hi és. La terra no és el paradís. I no podem jut­jar d'entrada nega­ti­va­ment qual­se­vol relació amb enti­tats. A nosal­tres ens ajuda molta gent. I què passa? Que no se'ns pot aju­dar, a nosal­tres?

Miquel Iceta va dir en el debat de política gene­ral: "Curiós país aquest en què la pre­sumpció de patri­o­tisme era per als Millets, men­tre es negava aquesta qua­li­tat als soci­a­lis­tes cata­lans...".

És una frase tan bri­llant com estúpida. D'entrada és men­tida, perquè si Mon­ti­lla no hagués estat con­si­de­rat un català com qual­se­vol altre no seria pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Si algú no ho pot dir, és el PSC. I ara tot­hom diu el que diu, però és que el PSC no tenia relació amb Millet?

N'hi tenia?

Com tot­hom. A mi em van enviar un dia una carta on la senyora Balletbò, des­ta­cada mili­tant del PSC, dema­nava la Meda­lla d'Or de la Ciu­tat de Bar­ce­lona per al senyor Millet.

El clima actual apunta a una cam­pa­nya agres­siva.

Farem el pos­si­ble perquè es parli del país. Ho vaig demos­trar en aquest debat: és difícil que l'opo­sició tin­gui un to més posi­tiu. Som nosal­tres que ofe­rim pac­tes i el govern que els rebutja. Si el tri­par­tit vol, Zapa­tero no apuja els impos­tos.

Ja li van con­tes­tar que no.

Van dir que no, però la pro­posta és nos­tra. I amb això faríem un gran ser­vei als cata­lans. La pujada d'impos­tos no la cri­ti­quem només des de CiU. També ho fan els sin­di­cats, el món empre­sa­rial i el con­se­ller Cas­tells. El que és dece­be­dor és que, estant d'acord que no s'han d'apu­jar els impos­tos en plena crisi, no siguem capaços d'impe­dir-ho. Sense els par­tits cata­lans la pujada d'impos­tos de Zapa­tero no es pot apro­var. Però el tri­par­tit, per molt que cri­ti­qui la pro­posta, a l'hora de la veri­tat vota la pujada d'impos­tos. I no dels rics, dels pen­si­o­nis­tes.

Va ser un tostón la inter­venció de Mon­ti­lla?

Pels d'Ini­ci­a­tiva sí, i per a molts altres també. És difícil dir-ho millor que els d'ICV.

Qui va gua­nyar el debat?

Tant me fa qui va gua­nyar, el que sé és que no el va gua­nyar Cata­lu­nya.

Per què?

Hau­ria gua­nyat si ara els par­tits cata­lans anes­sin a Madrid a atu­rar la pujada d'impos­tos.

Però vostès ja fan aquesta pro­posta sabent que la res­posta és no.

Però l'hem de fer. No puc pre­jut­jar que la res­posta sem­pre serà que no. Ara: si el pro­blema és que el PSC no pot inco­mo­dar el PSOE , que ho diguin clara­ment. A més, a qui més afecta la pujada d'impos­tos és a Cata­lu­nya. De tots els impos­tos que recapta Espa­nya, el 22% sur­ten de Cata­lu­nya. Cap altre ter­ri­tori acaba apor­tant tants diners a Madrid.

Per tant, el seu vot serà de rebuig als pres­su­pos­tos de Zapa­tero...

For­mal­ment qui ho ha de deci­dir és el nos­tre grup a Madrid. Però és molt difícil que hi donem suport. Perquè, per exem­ple, no com­plei­xen els com­pro­mi­sos amb Cata­lu­nya en el finançament...

Par­lant de finançament, tant que va cos­tar i ara ja no se'n parla...

Al juliol ja vam dir que era el moment de la pro­pa­ganda per part del tri­par­tit. Però ara ja som a la dura rea­li­tat. I què vol dir? Doncs que a Cata­lu­nya els pares paga­ran 150 euros pels orde­na­dors i a la resta d'Espa­nya no. I una altra cosa: Sal­gado diu que les auto­no­mies deuen a l'Estat sis mil mili­ons. Dema­nem al tri­par­tit que ens digui quant deu Cata­lu­nya -perquè això ens ho des­comp­ta­ran del que diuen que gua­nya­rem- i no ens con­tes­ten. I han tin­gut una grandíssima habi­li­tat: el que devem a Madrid no es pagarà fins al 2011. És a dir: la pri­mera patata calenta que tindrà el pro­per govern serà tor­nar diners a Madrid.

Ho diu com si donés per fet que hi serà vostè...

No he dit això.

El tri­par­tit aspira a con­ti­nuar-hi sent.

I és legítim. Una altra cosa és si els cata­lans per­me­tran un ter­cer tri­par­tit. Espero que no, però fins que no passi no diré res perquè, com poden com­pren­dre, després de tan­tes victòries amar­gues... sóc molt pru­dent i caut.

Una de les coses que fa anys que diuen que sí que es pot donar per feta: si el tri­par­tit suma, es ree­di­tarà.

Ara ja no hi haurà ningú que s'empassi que si sumen no hi haurà ter­cer tri­par­tit. Ara tot català sap que un vot a PSC, a ICV o ERC és un vot al ter­cer tri­par­tit. I en el cas d'ERC encara hi ha una evidència més gran: van fer el segon tri­par­tit amb els que van per­dre les elec­ci­ons i, a més, els havien fet fora a ells del govern! Això vol dir que l'aposta no té dis­cussió.

Es pre­senta com l'impul­sor del canvi. Per fer què?

El més impor­tant de tot: per treure Cata­lu­nya de la crisi econòmica. Per tor­nar a créixer i que la soci­e­tat vagi enda­vant. El segon objec­tiu és defen­sar, millo­rar i incre­men­tar l'auto­go­vern en temes claus: com que el finançament no ha que­dat ben arre­glat, hau­rem de fer un salt enda­vant. Cata­lu­nya no ha de per­dre l'horitzó d'un con­cert econòmic. Hi ha també la gestió de les grans infra­es­truc­tu­res, com els aero­ports cata­lans. Són temes trans­ver­sals, que no divi­dei­xen la soci­e­tat sinó que la unei­xen. Aposto per apli­car el dret a deci­dir més en aquells temes que ens unei­xen que no pas en els que ens sepa­ren, almenys en el curt ter­mini. Resol­guem allò que uneix més els cata­lans i no allò que els separa.

Sobre la crisi, la Gene­ra­li­tat sola, amb els ins­tru­ments que té, no pot garan­tir una sor­tida.

És cert, però en té molts. Dei­xar el govern en mans d'un par­tit que depèn d'un par­tit espa­nyol és molt nega­tiu per als interes­sos de Cata­lu­nya. Des d'aquí es podria lide­rar la sor­tida a la crisi, però si resulta que el par­tit que té la pae­lla pel mànec aquí, a Madrid és un man­dao...

Ha par­lat de con­cert. Tenint en compte que CiU va ser deter­mi­nant en la nego­ci­ació del finançament a l'Esta­tut, i vostè sobre­tot, no fa la sen­sació que ara que ja hi ha la joguina en vol una altra?

No he dit que el con­cert l'hàgim de recla­mar demà mateix, sinó que no podem per­dre l'horitzó del con­cert. Hem de saber on volem anar, hi arri­bem més aviat o més tard. I el pro­blema que no tin­guem el con­cert no és només de Madrid: és que Cata­lu­nya no l'ha recla­mat mai i algun dia ho hau­rem de fer. I el tri­par­tit no ho va fer en el procés de l'Esta­tut a Cata­lu­nya perquè, encara que ERC el volia, es va haver de ple­gar als con­di­ci­o­nants dels soci­a­lis­tes.

Ha esmen­tat dos eixos de la cam­pa­nya. Què més?

Ter­cer objec­tiu: moder­nit­zar el con­cepte d'iden­ti­tat i per­so­na­li­tat cata­lana, que ens ha de venir per l'eix cul­tu­ral. Quart eix: pro­jec­tar Cata­lu­nya al món. I cinquè objec­tiu: pres­ti­giar el país. Observo que el nos­tre sis­tema de valors no el tenim ben apa­mat: no se sap què és bo i què és dolent. Una per­sona pot­ser pre­fe­reix cobrar de l'atur encara que sigui una mica menys que a la feina. El mes­tre és un fun­ci­o­nari que no pinta res... Tenim un sis­tema de valors alte­rat.

Algu­nes d'aques­tes coses són de difícil apli­cació, són més aviat filosòfiques...

Però el govern ha de tenir lide­ratge, ha de donar mis­satge, fer peda­go­gia, donar exem­ple. Per aixe­car Cata­lu­nya, a més de superar la crisi, hi ha d'haver un sis­tema de valors que per­meti enlai­rar el con­junt del país.

El pre­si­dent Mon­ti­lla també parla de valors.

Però tinc dub­tes que els valors que trans­met el tri­par­tit siguin els que en aquest moment ens interes­sen com a país. Quan mires les enques­tes fetes pel mateix govern veus que, a més tri­par­tit, més des­a­fecció dels cata­lans amb la política.

En el debat va par­lar de crisi i va obviar qüesti­ons com les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes als muni­ci­pis. S'hi sent incòmode?

No perquè defen­sem el dret a l'auto­de­ter­mi­nació. No ens espanta que la gent opini sobre el futur naci­o­nal de Cata­lu­nya. Una altra cosa és si ho con­si­de­rem més oportú o menys. Sóc dels que penso que fer un plan­te­ja­ment així a tot Cata­lu­nya ens por­ta­ria a la der­rota i no vull per a Cata­lu­nya una nova der­rota.

La reacció a la sentència del TC sobre l'Esta­tut l'ha de lide­rar Mon­ti­lla?

L'ha de coli­de­rar el govern amb el Par­la­ment, que és on des­cansa la sobi­ra­nia dels cata­lans.

Car­re­tero fa por a CiU?

No. Em sem­bla que d'altres han de tenir una mica més de por que nosal­tres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.