"Aposto pel dret a decidir en el que ens uneix, no en el que ens separa"

Artur Mas comparteix amb l'AVUI les primeres impressions després del debat de política general i analitza l'actualitat.

¿És normal que una fundació que rep diners públics després doni diners a la fundació d'un partit?

És que les fundacions dels partits també reben diners públics. Com que estem en aquesta histèria col·lectiva sembla que coses que són molt habituals siguin delictives, i no té res a veure una cosa amb l'altra. En el nostre cas, la Fundació Trias Fargas, com a entitat catalanista, s'ha fet un tip de promoure activitats vinculades amb la música catalana i el cant coral. Agradarà més o menys, es pot jutjar si és normal o no, però és 100% legal.

Però els diners provinents del senyor Fèlix Millet s'associen avui a la corrupció. S'ha de replantejar alguna cosa?

Jo entenc que no. Que hi hagi actes delictius vinculats al món del Palau de la Música no vol dir que tot el que hagi fet el Palau i l'Orfeó Català sigui delictiu. Se n'han fet un tip, de fer coses bones! Si no som capaços de traçar una línia correcta entre el bé i el mal, com a societat estem perduts. No tenim res a amagar.

Entre les notícies relacionades amb el cas Millet, els informes, etc., fa la sensació que hi ha una guerra bruta entre partits perquè es van acostant les eleccions. Què hi ha d'això?

Per part de CiU, res. No volem atiar aquest tipus de guerres. Ara: quan detectem irregularitats manifestes en l'acció del govern, la nostra obligació és denunciar-les. És el que fem amb els informes, que no és per atacar el tripartit. Reconeixen que són inútils i que hi ha malbaratament de diner públic. Montilla ha de fer assumir responsabilitats, que vol dir dimissions.

Qui hauria de dimitir?

No ho sé, per això li hem donat un temps al president. De moment s'amaga.

S'ha sabut que Millet va ajudar econòmicament el senyor Àngel Colom, ara a CDC, quan era al PI.

Si el senyor Àngel Colom va rebre uns diners, el que ha de fer és explicar-ho i donar la cara, que és el que ha fet. Si no hi ha un delicte, s'explica i punt. No es pot confondre la presumpció d'innocència amb la presumpció de culpabilitat.

Per tant, no creu que Colom hagi de tornar els diners...

No puc opinar sobre això perquè era una època en què no hi teníem res a veure. Algunes persones del PI es van fer militants de CDC, i benvinguts van ser. Són els que aleshores eren allà els que han de decidir conjuntament si els diners s'han de tornar.

¿Entén que es pot tenir la sensació que hi ha una certa connivència entre partits, institucions i empresaris per mantenir un cert statu quo?

Pretendre que en una societat no hi hagi un cert lligam entre associacions i partits és absurd. En totes les societats del món hi és. La terra no és el paradís. I no podem jutjar d'entrada negativament qualsevol relació amb entitats. A nosaltres ens ajuda molta gent. I què passa? Que no se'ns pot ajudar, a nosaltres?

Miquel Iceta va dir en el debat de política general: "Curiós país aquest en què la presumpció de patriotisme era per als Millets, mentre es negava aquesta qualitat als socialistes catalans...".

És una frase tan brillant com estúpida. D'entrada és mentida, perquè si Montilla no hagués estat considerat un català com qualsevol altre no seria president de la Generalitat. Si algú no ho pot dir, és el PSC. I ara tothom diu el que diu, però és que el PSC no tenia relació amb Millet?

N'hi tenia?

Com tothom. A mi em van enviar un dia una carta on la senyora Balletbò, destacada militant del PSC, demanava la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona per al senyor Millet.

El clima actual apunta a una campanya agressiva.

Farem el possible perquè es parli del país. Ho vaig demostrar en aquest debat: és difícil que l'oposició tingui un to més positiu. Som nosaltres que oferim pactes i el govern que els rebutja. Si el tripartit vol, Zapatero no apuja els impostos.

Ja li van contestar que no.

Van dir que no, però la proposta és nostra. I amb això faríem un gran servei als catalans. La pujada d'impostos no la critiquem només des de CiU. També ho fan els sindicats, el món empresarial i el conseller Castells. El que és decebedor és que, estant d'acord que no s'han d'apujar els impostos en plena crisi, no siguem capaços d'impedir-ho. Sense els partits catalans la pujada d'impostos de Zapatero no es pot aprovar. Però el tripartit, per molt que critiqui la proposta, a l'hora de la veritat vota la pujada d'impostos. I no dels rics, dels pensionistes.

Va ser un tostón la intervenció de Montilla?

Pels d'Iniciativa sí, i per a molts altres també. És difícil dir-ho millor que els d'ICV.

Qui va guanyar el debat?

Tant me fa qui va guanyar, el que sé és que no el va guanyar Catalunya.

Per què?

Hauria guanyat si ara els partits catalans anessin a Madrid a aturar la pujada d'impostos.

Però vostès ja fan aquesta proposta sabent que la resposta és no.

Però l'hem de fer. No puc prejutjar que la resposta sempre serà que no. Ara: si el problema és que el PSC no pot incomodar el PSOE , que ho diguin clarament. A més, a qui més afecta la pujada d'impostos és a Catalunya. De tots els impostos que recapta Espanya, el 22% surten de Catalunya. Cap altre territori acaba aportant tants diners a Madrid.

Per tant, el seu vot serà de rebuig als pressupostos de Zapatero...

Formalment qui ho ha de decidir és el nostre grup a Madrid. Però és molt difícil que hi donem suport. Perquè, per exemple, no compleixen els compromisos amb Catalunya en el finançament...

Parlant de finançament, tant que va costar i ara ja no se'n parla...

Al juliol ja vam dir que era el moment de la propaganda per part del tripartit. Però ara ja som a la dura realitat. I què vol dir? Doncs que a Catalunya els pares pagaran 150 euros pels ordenadors i a la resta d'Espanya no. I una altra cosa: Salgado diu que les autonomies deuen a l'Estat sis mil milions. Demanem al tripartit que ens digui quant deu Catalunya -perquè això ens ho descomptaran del que diuen que guanyarem- i no ens contesten. I han tingut una grandíssima habilitat: el que devem a Madrid no es pagarà fins al 2011. És a dir: la primera patata calenta que tindrà el proper govern serà tornar diners a Madrid.

Ho diu com si donés per fet que hi serà vostè...

No he dit això.

El tripartit aspira a continuar-hi sent.

I és legítim. Una altra cosa és si els catalans permetran un tercer tripartit. Espero que no, però fins que no passi no diré res perquè, com poden comprendre, després de tantes victòries amargues... sóc molt prudent i caut.

Una de les coses que fa anys que diuen que sí que es pot donar per feta: si el tripartit suma, es reeditarà.

Ara ja no hi haurà ningú que s'empassi que si sumen no hi haurà tercer tripartit. Ara tot català sap que un vot a PSC, a ICV o ERC és un vot al tercer tripartit. I en el cas d'ERC encara hi ha una evidència més gran: van fer el segon tripartit amb els que van perdre les eleccions i, a més, els havien fet fora a ells del govern! Això vol dir que l'aposta no té discussió.

Es presenta com l'impulsor del canvi. Per fer què?

El més important de tot: per treure Catalunya de la crisi econòmica. Per tornar a créixer i que la societat vagi endavant. El segon objectiu és defensar, millorar i incrementar l'autogovern en temes claus: com que el finançament no ha quedat ben arreglat, haurem de fer un salt endavant. Catalunya no ha de perdre l'horitzó d'un concert econòmic. Hi ha també la gestió de les grans infraestructures, com els aeroports catalans. Són temes transversals, que no divideixen la societat sinó que la uneixen. Aposto per aplicar el dret a decidir més en aquells temes que ens uneixen que no pas en els que ens separen, almenys en el curt termini. Resolguem allò que uneix més els catalans i no allò que els separa.

Sobre la crisi, la Generalitat sola, amb els instruments que té, no pot garantir una sortida.

És cert, però en té molts. Deixar el govern en mans d'un partit que depèn d'un partit espanyol és molt negatiu per als interessos de Catalunya. Des d'aquí es podria liderar la sortida a la crisi, però si resulta que el partit que té la paella pel mànec aquí, a Madrid és un mandao...

Ha parlat de concert. Tenint en compte que CiU va ser determinant en la negociació del finançament a l'Estatut, i vostè sobretot, no fa la sensació que ara que ja hi ha la joguina en vol una altra?

No he dit que el concert l'hàgim de reclamar demà mateix, sinó que no podem perdre l'horitzó del concert. Hem de saber on volem anar, hi arribem més aviat o més tard. I el problema que no tinguem el concert no és només de Madrid: és que Catalunya no l'ha reclamat mai i algun dia ho haurem de fer. I el tripartit no ho va fer en el procés de l'Estatut a Catalunya perquè, encara que ERC el volia, es va haver de plegar als condicionants dels socialistes.

Ha esmentat dos eixos de la campanya. Què més?

Tercer objectiu: modernitzar el concepte d'identitat i personalitat catalana, que ens ha de venir per l'eix cultural. Quart eix: projectar Catalunya al món. I cinquè objectiu: prestigiar el país. Observo que el nostre sistema de valors no el tenim ben apamat: no se sap què és bo i què és dolent. Una persona potser prefereix cobrar de l'atur encara que sigui una mica menys que a la feina. El mestre és un funcionari que no pinta res... Tenim un sistema de valors alterat.

Algunes d'aquestes coses són de difícil aplicació, són més aviat filosòfiques...

Però el govern ha de tenir lideratge, ha de donar missatge, fer pedagogia, donar exemple. Per aixecar Catalunya, a més de superar la crisi, hi ha d'haver un sistema de valors que permeti enlairar el conjunt del país.

El president Montilla també parla de valors.

Però tinc dubtes que els valors que transmet el tripartit siguin els que en aquest moment ens interessen com a país. Quan mires les enquestes fetes pel mateix govern veus que, a més tripartit, més desafecció dels catalans amb la política.

En el debat va parlar de crisi i va obviar qüestions com les consultes sobiranistes als municipis. S'hi sent incòmode?

No perquè defensem el dret a l'autodeterminació. No ens espanta que la gent opini sobre el futur nacional de Catalunya. Una altra cosa és si ho considerem més oportú o menys. Sóc dels que penso que fer un plantejament així a tot Catalunya ens portaria a la derrota i no vull per a Catalunya una nova derrota.

La reacció a la sentència del TC sobre l'Estatut l'ha de liderar Montilla?

L'ha de coliderar el govern amb el Parlament, que és on descansa la sobirania dels catalans.

Carretero fa por a CiU?

No. Em sembla que d'altres han de tenir una mica més de por que nosaltres.