Política

Maragall acusa Montilla al seu llibre de memòries

Avanç editorial

Les rela­ci­ons entre Pas­qual Mara­gall i José Mon­ti­lla i entre l’exman­da­tari i el PSC tor­nen a estar en el punt mira després que ahir trans­cen­dis­sin alguns detalls de les memòries de l’expre­si­dent, que avui es posen a la venda i es pre­sen­ten diu­menge, i en les quals sota el títol Oda ina­ca­bada (RBA) deixa palesa la “sole­dat” que va sen­tir en molts moments de la seva tra­jectòria. Mara­gall, que també car­rega con­tra CiU, Zapa­tero i el govern Aznar, cri­tica el paper que va jugar el pri­mer secre­tari dels soci­a­lis­tes cata­lans i l’exe­cu­tiva del par­tit durant el procés d’apro­vació del nou Esta­tut.
A la direcció del PSC li llança un velat retret de donar-li un “cop polític” en pro­po­sar i pre­sen­tar esme­nes a l’Esta­tut apro­vat al Par­la­ment el 30 de setem­bre del 2005. Per ell, va ser més que una con­tra­dicció, una “des­con­si­de­ració política a la cam­bra, impròpia d’un par­tit ano­me­nat naci­o­nal català i un cop baix al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat”. Mara­gall admet que conei­xia les reticències d’un grup de diri­gents del PSC, en sin­to­nia amb la llista d’aspec­tes “inac­cep­ta­bles” que, segons ell, “esgri­mia” el govern espa­nyol. Dit això, con­fessa que no hau­ria cre­gut mai que podrien arri­bar a desau­to­rit­zar el vot dels seus pro­pis dipu­tats. Tam­poc passa per alt la nega­tiva de Mon­ti­lla a vali­dar una remo­de­lació de govern que va inten­tar exe­cu­tar, una “increïble reacció” que veu “gravíssima” perquè, al seu parer, per­se­guia el “debi­li­ta­ment de l’auto­ri­tat pre­si­den­cial”.

Un dels moments més evi­dents del dis­tan­ci­a­ment entre Mara­gall i l’apa­rell del par­tit va ser arran de la seva acu­sació a CiU de bene­fi­ciar-se de comis­si­ons irre­gu­lars del 3% a canvi de l’adju­di­cació d’obra pública. Con­si­dera que va ser “un dels epi­so­dis més durs” i “el que més cica­trius” li va dei­xar. Espera que el par­tit no aban­doni Mon­ti­lla “com va fer” amb ell. Revela que fins a l’últim moment aquest no li va con­fes­sar la seva volun­tat de subs­ti­tuir-lo com a can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, idea que, diu, el mateix Zapa­tero li va sug­ge­rir com a moneda de canvi per apro­var l’Esta­tut. L’expre­si­dent, que cele­bra l’elecció de Mon­ti­lla, posa en relleu que aquest ha anat assu­mint el seu paper pre­si­den­cial i el que implica davant l’Estat.

Mara­gall, que també repassa l’etapa dels Jocs, no estal­via retrets per a Zapa­tero, a qui culpa d’haver-se fet enrere en la seva pro­mesa d’apro­var l’Esta­tut que sortís del Par­la­ment “empès per la força de l’immo­bi­lisme majo­ri­tari del seu entorn polític i social i per un ins­tint cer­ta­ment desen­vo­lu­pat de super­vivència política”. Dit això, el culpa de “defrau­dar” els cata­lans i d’haver con­tribuït a la “des­a­fecció” cap a Espa­nya. El dis­tan­ci­a­ment entre els dos polítics va començar el 2004 en trans­cen­dir l’entre­vista de Carod amb mem­bres d’ETA, quan Zapa­tero va dema­nar-li el ces­sa­ment del con­se­ller.

Sobre les rela­ci­ons amb el govern d’Aznar, explica que la política pri­va­tit­za­dora d’aquest exe­cu­tiu va pro­vo­car que “el vell naci­o­na­lisme espa­nyol” es rearmés, i apunta que la para­doxa és que això es va pro­duir simultània­ment a l’aliança amb CiU.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.