Els tretze exclosos de la Moncloa es revolten

L’últim a tancar la porta de la Moncloa dissabte al vespre va ser Manuel Chaves, però José Luis Rodríguez Zapatero començava a sentir ja ahir de bon matí les veus de la revolta autonòmica de les tretze comunitats que es van quedar sense invitació i que ara truquen al seu timbre buscant el mateix tracte en el finançament que Catalunya i Andalusia.

Tot i l’intent del vicepresident andalús, Gaspar Zarrías, de calmar els ànims presentant Andalusia com l’advocat dels exclosos i l’únic “garant d’un acord a 15”, comunitats populars com Madrid i el País Valencià i encara amb més motiu comunitats socialistes com les d’Extremadura, Galícia i Astúries se senten menystingudes pel president espanyol.
L’escenari que temia la Moncloa s’ha complert i la publicitat del dinar amb Montilla i la sobretaula amb Chaves ha excitat els ànims del pati autonòmic, i sobretot allà on governa. I la maniobra de Zarrías, mà dreta de Chaves, fent seva la veu dels exclosos encara ha encès més els ànims, perquè a aquestes altures tothom sap que Catalunya busca limitar la solidaritat mentre que Andalusia defensa dues excepcions que la beneficien només a ella: ponderar els joves en edat escolar dins el criteri general de població i cobrar el deute històric que el seu Estatut li reconeix i que xifra en 1.143 milions.

La primera reacció va saltar a Galícia, on el socialista Emilio Pérez Touriño es juga la reelecció l’1 de març, i que va filtrar a corre-cuita que els pròxims dies també serà rebut per Zapatero. Segons ell, per “tancar un acord” i fer valer l’envelliment i la dispersió de la població de Galícia més enllà d’actualitzar el cens arcaic del 1999. Des d’Astúries, Vicente Álvarez Areces (PSOE) va advertir que “a més d’acords amb Catalunya, caldran acords amb Astúries i la resta”.

Extremadura, en mans del socialista Guillermo Fernández Vara, però rival històrica d’Andalusia en el finançament, creu que Zapatero no veu “comunitats de primera i de segona”, però recela de Chaves. “A Extremadura no la representa ningú que no sigui jo; no coneixeran la seva veu mentre no em preguntin a mi”, va etzibar Vara contra l’opa andalusa per silenciar el front del nord-oest.

L’enuig de ser exclòs va portar Vara a amenaçar de no assistir a les convocatòries del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l’òrgan que reuneix Solbes amb totes les comunitats, si la proposta que hi arriba no és debatuda per tots.

Contra el deute històric
Enclavada també en el front nord-oest, la Castella i Lleó del popular Juan Vicente Herrera tampoc es mossega la llengua. La sospita d’Herrera és que, amb la doble sessió de dissabte amb Montilla i Chaves, Zapatero busca primer una solució ràpida “amb autonomies grans” per més tard “imposar-la a la força” a la resta. A l’hora de buscar un blanc, el president de Castella i Lleó ataca Andalusia, de la qual qüestiona el dret a cobrar “aquest concepte tan dubtós del deute històric d’Espanya amb els seus territoris”.

El País Valencià, que està en mans del PP però que de la mà de Francisco Camps s’havia aliat en un inici amb Catalunya, no oculta ara el seu enuig i s’atreveix a voler canviar les agendes de Zapatero i Solbes. No només exigeix al president que rebi Mariano Rajoy a la Moncloa per tancar el model, ja que “entre tots dos aglutinen el 90% dels vots de tots els espanyols”, sinó que ordena al vicepresident que torni a rebre els consellers d’Economia de les 13 comunitats excloses.

“Trajo a mida català”
Des de la comunitat de Madrid, que reivindica que té 1.100.000 habitants més dels 6 milions que recull el cens del 1999, Esperanza Aguirre va carregar contra Zapatero perquè “fer un trajo a mida de Catalunya és discriminatori i intolerable”.

En paral·lel, la ministra d’Educació i Política Social, Mercedes Cabrera, reuneix avui totes les comunitats en el consell territorial de la dependència, que ha d’acordar el repartiment de 400 milions per desenvolupar la llei.