Camilo Tarrazón: "Cultura vol mig prohibir el castellà"

Camilo Tarrazón parla perfectament el català. Aquest exhibidor de cinema assegura no tenir cap problema amb el català ni el doblatge, però s'oposa a la quota del 50%.

Per què no a les quotes de doblatge?
Si el rendiment econòmic de les còpies catalanes fos més alt que el de les còpies en castellà, no hi hauria còpies en castellà. Si poso en el mateix cinema en dues sales iguals, en els mateixos horaris, Harry Potter en català i Harry Potter en castellà, al recaptació és de 70-30 o fins i tot 80-20, a favor del castellà.

Això està demostrat?
S'ha vist en un cinema a la província de Tarragona, que sempre que pot estrena alhora en català i castellà.

Però no entén tothom el català?
La gent que va a veure un film el que vol es entendre'l, i a qui és bilingüe li és igual si li passen en català o en castellà. No es va al cinema a fer una militància política. El drama del cinema en català és que els polítics s'hi han posat pel mig. En lloc d'arreglar-ho, ho han espatllat.

Què diferencia la iniciativa d'ara de Tresserras de la del 1998 de Pujals?
Són semblants. Es tracta de fer una norma per un objectiu polític i no del cinema. I que ignora l'opinió de les distribuïdores i, especialment, de les majors de Hollywood. Per a les majors, el doblatge és car, i només es fa en aquells idiomes que van als cinc grans mercats europeus: francès, alemany, italià, castellà i anglès. Les majors es mouen pel negoci i han dit sempre que renunciaran al mercat abans d'incomplir la llei.

Què vol dir, això?
Que si la Generalitat fixa quotes del 50% no s'hi oposaran. Però decidiran que és possible atendre el mercat català; a la conselleria els han proposat tres escenaris: 1. les pel·lícules no s'estrenaran. 2. S'entrenaran només en VO. 3. S'estrenaran en VO amb subtítols: menys públic, menys còpies i menys diners. Però no incompliran la llei. I encara que el conseller Tresserras digués que a la darrera reunió les majors estaven receptives, no es cert.

L'hauran de fer les majors, el doblatge?
Segons el document de bases de la llei, no és clar. Per al doblatge dels 425 films a l'any que s'estrenen a Catalunya, podem parlar d'una inversió de 80 milions anuals, i això a les distribuïdores no els surt a compte.

Temen, les majors, un efecte cascada en altres països?
És clar. Si per un mercat de 7 milions accepten doblar, quants demanaran el mateix? El cinema és la segona indústria exportadora dels Estats Units. Un cop, els directius de la Disney van anar a l'estrena d'una pel·lícula al Japó, i els controladors d'un aeroport endarrerien l'aterratge. La Disney va trucar a la secretaria d'Estat americana, i de la secretaria d'Estat van trucar al govern japonès. I els directius de Disney van arribar a l'hora a l'estrena. Això és una major!

Parlem ara dels problemes dels exhibidors...
A la Generalitat no li importa el sector de l'exhibició. No és cert que la llei estigui pensada per millorar el negoci. Aquesta llei respon a objectius polítics...

Quins són aquests objectius?
La Generalitat no ha de fer una llei de cinema per fer política lingüística. La llei ha de resoldre els problemes del cinema. Per exemple: per què una inversió pública de quasi 30 milions d'euros en cine en català representa 0 de públic a les sales de Catalunya? Li poso un cas: El cant dels ocells, guanyadora del premi Gaudí. L'han vista 2.497 espectadors. 15.000 euros en entrades.

Com es pot augmentar la quota de català al cinema?
Amb una doble línia. Una, invertint bé en cinema català, de manera que arribés a tenir una quota del 10%. I dues, treballant conjuntament amb les majors en un projecte per incrementar a poc a poc l'oferta de cinema doblat al català. Es podria arribar al 10%º o 15%. Si féssim això, la quota quedaria entre el 25% i el 30%. La quota de TV en català és de 20%, no del 50%. I tampoc no arriben al 50% ni la premsa ni els llibres...

La conselleria argumenta que l'espectador ha de tenir dret a triar...
No és veritat que existeixi aquest dret. Jo no puc triar la llengua de l'AVUI. Ni la de La Vanguardia. Tele-5 no la puc veure en català. TV3 no la puc veure en castellà. Per què una quota del 50% al cinema, quan la quota no hi és en molts altres àmbits?

Fins a quin punt la quota de doblatge perjudicaria els exhibidors?
Molt. Volem que, si la quota s'implanta, la Generalitat ens compensi de les pèrdues econòmiques que tindrem per exhibir en català. Cultura ha decidit mig prohibir el castellà: d'aquesta manera aconseguiran la paritat que ells volen. Però si ara tenim 23 milions d'espectadors, potser en tindrem 10 milions, i això per als exhibidors significa tancar.