Matthew Tree: "Caldria prohibir la religió a les escoles"

Matthew Tree no és cagadubtes ni políticament correcte: per això és defineix directament com a ateu, i no com a agnòstic. Vejam per què.

Per què, no a Déu?
Dir no a Déu suggereix que hi ha una cosa que existeix, i per tant hi has d'estar en contra. I no és això. La meva percepció, des d'una experiència als 14 anys, és que Déu no existeix.

Com va ser aquesta experiència?
En l'anglicanisme, es fan la confirmació i la primera comunió juntes entre els 14 i 15 anys. Li vaig dir al capellà: "Jo no em crec res de tot això, tot són contes de fades ubicats al desert". Durant setmanes, el capellà em va anar convencent a poc a poc. Fins al punt que jo creia que podia sentir Déu arreu, que estava present en mi. Però, quan la bombolla va petar, em vaig adonar que només havia fet una manipulació de les parts més imaginatives del meu cervell.

Per què va petar la bombolla?
No hi va haver cap causa especial. Com quan Sant Pau va caure del cavall i va veure Jesús, però a l'inrevés.

Expliqui això que Déu és només al cervell humà.
És una teoria de Daniel Dennett. El cervell humà és capaç d'anticipar el que passarà. Però si no es té la informació adequada, es pot arribar a conclusions errònies, com que una serp verinosa és un esperit maligne. D'aquí vénen el pensament màgic i la creença en déus. La religió es basa en informació incorrecta.

Avui hi ha informació correcta. Però es continua creient en Déu...
Richard Dawkins afirma que estem genèticament planificats per creure el que ens diuen els pares o autoritats. Si el pare diu al nen: "No toquis aquella serp, que és verinosa", el nen s'ho creu. Si afegeix: "Fa 2.000 anys, Déu va tenir un fill que va morir i va ressuscitar", etcètera, el nen també s'ho creu. Només un 10% de les persones que han crescut en una família religiosa surten de la religió. Per això hauria d'estar prohibit donar formació religiosa als nens.

L'ensenyament de la religió, el prohibiries a les escoles?
Si em parles d'ensenyament de la creença religiosa com si fos una cosa certa, esclar que ho prohibiria. Per la mateixa raó que prohibiria ensenyar la negació de l'Holocaust i que la terra és plana.

Molts teistes afirmen que sense Déu no hi pot haver moral...
És fals. Perquè abans de les religions ja existia la regla d'or de l'ètica: no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu. I un segon argument: l'ateisme és des de fa 300 anys una part de la cultura del món, i tots coneixem ateus que són molt ètics. Un científic americà deia: "Les bones persones fan coses bones. Les persones malvades fan coses dolentes. Però per aconseguir que una persona bona faci una cosa dolenta fa falta la religió".

Li dono un contraexemple: Mao, Hitler, Stalin. Entre tots tres, 100 milions de morts. I tots tres eren ateus...
Ser ateu no és sinònim de ser bona persona. Però ser religiós tampoc. Són coses totalment independents.

Catalunya és una societat molt laica. Però hi ha molt ecologisme, naturisme, ioga, espiritualitat new age...
És un fenomen que no entenc. De la mateixa manera que no crec en Déu, no puc entendre que una persona ben informada cregui, per exemple, en l'homeopatia. L'espiritualitat new age és un retorn al pensament màgic.

Una paradoxa: entre l'esquerra té prestigi el Dalai-lama, que és la reencarnació de no sé quants altres lames. I la gent paga 20 euros per escoltar-lo al Palau Sant Jordi...
Els que fan això no són antireligiosos, sinó anticatòlics. L'exalcalde laborista de Londres, per exemple, és un cas d'una persona que és tan promusulmana que diu coses molt més reaccionàries que les que diria una persona conservadora.

Què diferencia Catalunya del Regne Unit, quant a la religió?
Aquí l'Església catòlica ha practicat tortura psicològica a generacions i generacions de nens. I és per això que la religió aquí segueix sent un tema tan delicat. Per això és indicatiu que el meu llibre La vida després de Déu no aixequés cap debat seriós. És conseqüència de la ressaca d'un catolicisme dogmàtic, integrista i poc humà. I, paradoxalment, tothom se sent lliure de parlar de l'islam, malgrat que no es conegui.

Però hi ha hagut debat als autobusos...
No gaire. I ho sé, perquè la primera idea va sortir en una columna meva a l'AVUI, suggerint que es podia traslladar la campanya de Londres a Barcelona. I vaig afegir una conya: que fora tabú que digués "Espanya segurament no existeix. Per tant, gaudeix la vida, etc.".

"Déu no ha mort. És viu, i treballa en un projecte menys ambiciós". Comenti la frase.
[Riu] Si Déu hagués viscut alguna vegada, per fer una pífia com va fer, no mereixeria viure gaire més.