Ràdio 0K, tele KO

Un dels objectius de la Generalitat recuperada va ser la creació d’un espai audiovisual diferenciat, amb una àmplia presència de la llengua catalana. Se n’ha sortit? A mitges. És a dir: la ràdio va OK, però la televisió va camí del KO. N’hi ha prou amb una miradeta per adonar-se’n.

Per investigar l’oferta radiofònica, em llevo a les set del matí: bellugo el dial i apunto què hi trobo. Entre el 87.5 i el 108 de la FM capto 32 emissores. En total, 21 emeten en català i 11 en castellà. Percentatges: català, 65,6%; castellà, 34,4%. Sorprenent: la ràdio és el primer àmbit dels que estudio en què l’oferta del català supera la del castellà!
 

Al llarg del meu zàping radiofònic, em trobo coses curioses. Per exemple, enxampo dues trucades a Ràdio Flaixbac, d’un forner de Santa Coloma de Gramenet i un missatger de Cornellà City: tots dos parlen en català, i es demostra que, per a la ràdio de qualitat, la llengua no és cap frontera. A Cadena Dial hi ha un programa d’antologia de conyes audiovisuals. Passen l’àudio d’una escena de TV Castilla-La Mancha en què una dona, davant d’un número d’estriptis, exclama: “Cariño, está usted hermosísima, pero tápese el chichi”.

A RAC 1 m’assabento que la indústria del videojoc factura més que la del cinema, i que els catalans ja no tindrem cap festa extra fins al 8 de desembre, 88 dies després de la Diada. Escolto Neus Bonet, a Catalunya Ràdio, i Jordi Duran, a la COM. Ràdio Salut anuncia “la millor música del segle”.
 

A Radio Tele Taxi topo amb una història commovedora: una senyora que es diu Ana li dedica la cançó de Juan Peña Mentías a una altra persona. El locutor demana: “¿Qué digo en la dedicatoria?”. Ana: “Para un amigo muy especial”. Locutor: “¿Cómo se llama?”. Ana: “No puedo decirlo. El caso es que él está casado y yo también”. Un silenci trèmul. Ah! La ràdio de vegades és com El cor de la ciutat. I Ana acaba dient: “Recuerdos a tu tío, Justo Molinero”.
 

També trobo música de missa. Un cor que canta “Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant”, amb fons de música d’harmònium. És Ràdio Estel, la ràdio dels bisbes catalans que (segons l’EGM) no escolta quasi ningú. A l’inrevés de la COPE, la dels bisbes espanyols, que té una legió de seguidors, i no només entre els taxistes. Tot d’una, penso en Jiménez Losantos i m’adono que no l’he escoltat.

Començo a bellugar el dial endavant i endarrere. No hi és. No apareix. És a dir que a Catalunya queden zones d’ombra on no se sent la COPE! Una gran pèrdua per a la llibertat d’expressió o per a la llibertat d’insult (segons es miri).
 

Diumenge a la nit, passo a la segona part del reportatge: miro la tele en horari de prime time. Sumant la recepció analògica convencional i la TDT, sintonitzo 27 canals, dels quals 21 són en castellà i 6 en català. Percentatges: català, 22,22%; castellà, 77,78%.

L’oferta catalana és poca i encara cal comptar que no tinc televisions de pagament com Digital +, ni Imagenio: si fos així, el percentatge encara baixaria.
 

L’oferta en català és quasi tota de TVC. A TV3 hi fan 30 minuts. Al 33, Xavier Torres i Pichi Alonso fan campanya perquè una estació de metro de la futura L-9 es digui Camp Nou. Hi ha el 3/24, amb informació. I hi ha el Canal 300, on fan una sèrie d’humor anglesa: El meu heroi. El cinquè en català és Canal Blau, de Vilanova i la Geltrú, que em deixa parat: dóna imatges d’un accident d’avions a Rússia retolades en rus i explica una dada estel·lar: el Transsiberià està tallat. Al final del telenotícies, entenc el misteri: és un informatiu conjunt de la XTVL (Xarxa de Televisions Locals). La sisena cadena en català és Canal Català, que emet Abracadabra, un concurs presentat per Marta Márquez.
 

Els altres 21 canals són en castellà, amb una oferta suculenta. Per exemple, La Sexta fa un reality titulat De patitas en la calle... que consisteix a foragitar joves paràsits de les seves llars, perquè aprenguin que “mamá no es una criada y papá no es un cajero automático”. A Antena Neox, Los Simpson. A Telecinco-2, veig en directe com un concursant de Gran Hermano fa malabarismes amb una pilota driblant un gosset. A Disney Channel, la sèrie Hanna Montana. A Veo TV, Star Trek. A Cuatro, Cirkus: un altre concurs reality, aquest no dedicat als cantants, els ballarins ni les models, sinó als números de circ. Al final, acabo enganxat a Antena Neox, on fan La liga de los hombres extraordinarios, amb Sean Connery. A TV3 fan Més que amics, amb Ben Stiller. No hi ha color.
 

I així és com es passa una vetllada de diumenge a la nit en una llar catalana i catalanoparlant: mirant una pel·lícula en castellà.