Perill d'extinció?

Aquest estiu la filòloga Carme Junyent va impressionar tothom en anunciar que el català estava en perill d’extinció a Andorra. Per argumentar-ho va explicar que l’ús social del català a Andorra havia baixat al 29% (quan fa deu anys era del 50%). I aportava un criteri de la UNESCO: una llengua està en risc d’extinció quan l’ús social està per sota del 30%.

Avui, faig el meu experiment sobre l’ús social del català, no a Catalunya globalment, sinó on és més feble i on la seva feblesa pot ser decisiva: a l’àrea metropolitana de Barcelona, on viuen dos terços de la població. Faré la meva enquesta en un viatge en tren de Rodalies: Sitges-Barcelona-Mataró, i tornada. La feina és senzilla: estar atent, parar l’orella i anotar quantes converses són en català i quantes en castellà. Surto a dos quarts de vuit del matí, hora punta.

Sitges-Barcelona-Mataró
Començo a prendre nota a l’andana de l’estació de Sitges. Em trobo amb dues dones joves, ben vestides, que parlen d’advocats, fiscals i jutjats, en català. A la vora, un grupet de cinc persones, dues dones i tres homes encorbatats: tots en castellà. Pujo al tren i paro l’orella a la conversa de dues dones: una d’elles ha aconseguit un interinatge a la Generalitat i l’altra li contesta: “Vaya chollo, eso ya será para toda la vida, ¿no?”

Em trobo un home i una dona que parlen en veu baixa i jo, xafarder com sóc, sec al seu costat amb la llibreta i el boli i els somric. Paro l’orella. Parlen en castellà, però no sobre coses íntimes, sinó sobre una connexió a internet amb Menta. “A mi nunca me ha fallado el correo, ¿sabes?”, diu l’home. Ella demana: “¿Y cuántos megas de internet te da?” I l’home: “Seis”. Passejo i sec vora un parell de dones amb una conversa molt animada, en castellà. Parlen d’oposicions. Una d’elles diu: “Ya casi he terminado con la legislación. Me faltan cinco temas”.

Però la conversa més estel·lar és entre tres noies. Comença amb referències a la meteorologia (ha de ploure el cap de setmana) i deriva ràpidament caps als inconvenients que té casar-se amb pluja. “Es que entonces no luce nada: ni el coche, ni las flores, ni el vestido... Y encima tienes que retocarte el maquillaje”. Una altra afegeix: “Pues si que lo tiene jodido Carmen”. I la tercera: “El dicho ése de novia mojada, novia afortunada, es mentira. Sólo para consolar”.

A Sants, topo amb el primer home que va parlant amb mòbil, amb el micro i els auriculars. En castellà. Canvio d’andana i vaig a la 8, per agafar el tren cap a Mataró. Hi ha dues senyores d’edat que enraonen, en castellà, amb la filla d’una d’elles, que porta la revista Semana amb aquest titular: Letizia: nariz sí, barbilla, no.

Al tren cap a Mataró m’hi trobo dues novetats: dues parelles diferents que parlen en xinès. I dues sud-americanes que tenen una conversa apassionant sobre religió mentre llegeixen dos llibres: El divino romance i Una madre conforme al corazón de Dios. Ja a l’estació de Mataró, topo amb una colla de negres del Maresme i paro l’orella: parlen en alguna llengua africana que no identifico. Una mica enllà, tres individus amb pinta de magribins parlen en àrab (o en amazic, vés a saber).

Esmorzo un cafè amb llet i un entrepà de truita a la granja Els Castells, i observo per primera vegada un xoc lingüístic. Quan arribo, dues senyores i una iaia amb els cabells blancs parlen animadament en català. Al cap d’una estona, arriba una quarta senyora que parla en castellà. Resultat? El que el lector ha vist i escoltat milers de vegades: la conversa segueix en castellà.

Desaparició per art de màgia
Ja al tren Mataró-Barcelona, observo una situació semblant, en una colla de quatre joves. Dos parlen entre ells en castellà i els altres dos en català. S’ajunten, comencen a parlar tots quatre alhora i el català desapareix com si hi hagués passat per davant la capa del Màgic Andreu. Al viatge de tornada, ja bastant cansat de prendre notes, em limito a fer una doble columna a la llibreta i, com Robinson Crusoe, anar marcant amb una ratlleta cada cop que sento parlar en castellà o català.

Arribo a casa després de tres hores i mitja de viatge, obro la llibreta i repasso les meves notes. Faig números. Converses escoltades: 78. Converses en català: 24. Converses en castellà: 49. Altres: 5. I ara les dades en percentatge. Català: 30,7%. Castellà: 62,8%. Altres: 6,4%.

Segons la minienquesta, el català, als trens de Rodalies, només supera en 0,7 punts el 30% de percentatge d’ús social sota el qual la UNESCO afirma que una llengua està en perill d’extinció. Una dada esgarrifosa, que qualsevol lector pot corroborar fent minienquestes semblants. Qui s’anima?