“L’Ajuntament no entén que a Barcelona li cal ordre”

Socialista.
Sóc liberal en economia i un socialdemòcrata social. Així vam governar durant 23 anys. La tercera via del senyor Giddens feia molt de temps que ja l’aplicàvem a Catalunya.

No és independentista.
En un referèndum votaria que sí però no és moment de fer-lo perquè perdríem.

El que perdem són bous i esquelles, amb Espanya.
I per això el que vull és el concert econòmic, perquè al voltant d’aquesta aspiració podem reunir moltes complicitats i la podem guanyar.

Espanya ens vol eliminar.
Espanya ens vol sotmetre, i això és el que hem d’evitar.

A Barcelona, si els socialistes presenten una cabra, guanya la cabra.
Aquest cop ja no. I això de la cabra és injust, perquè Maragall va ser un gran alcalde i va fer una gran tasca de transformació de la ciutat.

Continuem votant sociata, doncs!
Aquell èxit i aquella il·lusió avui s’han perdut i Barcelona ja no dóna resposta a les demandes dels seus ciutadans.

Barcelona, ciutat de putes i maricons.
No. Barcelona té molts problemes i un d’ells és l’explotació esclava de la prostitució. Que ningú no s’enganyi: no són professionals que fan una feina lliurement com en podrien fer una altra. El 99% dels casos són persones explotades sovint per màfies. Amb la prostitució sóc abolicionista.

Som la capital del món gai.
Som repectuosos amb tothom, amb independència de la seva opció sexual. Tenim una realitat gai que hem d’atendre. És una població discreta, d’alt nivell adquisitiu i que no crea problemes. I això ens interessa.

Però això sí, tots despullats.
És un error que l’Ajuntament fomenti que es pugui anar despullat per Barcelona. Entenc que hi hagi gent nudista i zones nudistes. I quan sigui alcalde, si se’n fa una de nova, jo mateix aniré a inaugurar-la.

Si és alcalde, retallarà edificis com la torre Agbar o l’hotel Vela?
L’equivocació és fer edificis com cireretes en lloc de saber quina ciutat vols fer. Això és demagògia urbanística. La torre Agbar, que m’agrada, no pot dependre del capritx d’un funcionari municipal sinó d’una reflexió sobre com has d’organitzar aquella part de la ciutat. L’urbanisme és pensar ciutats, i no fer una cosa aquí i l’altra allà.

El Fòrum.
Podria haver estat el centre universitari més gran de la ciutat però ara està mort. Fer ciutat és crear vida.

El Bícing.
És una bona idea mal resolta. L’Ajuntament no entén que a Barcelona li cal ordre. Fa normatives que no se les creu i no les aplica. I això és el caos.

Som una ciutat que tanca el cap de setmana.
Això s’ha de mantenir. Els botigueres són molt importants perquè donen vida a la ciutat. Podem parlar de flexibilitzar alguns aspectes de la llei d’horaris, però sempre d’acord amb ells, que són bàsics per a Barcelona
i per a Catalunya.

Ciutat de delinqüents.
La Guàrdia Urbana està obsessionada amb el trànsit. A les 5 de la tarda fan fotos als cotxes de les mares que han aparcat malament per recollir el nen de l’escola. I no dic que això no s’hagi d’arreglar. Però la prioritat no és aquesta, sinó que a 100 metres s’està venent droga o estirant una cartera. Crec en una policia de proximitat que sàpiga actuar en aquests casos. Escolti, Sostres.

Digui.
De tota manera som una ciutat de primera. El que no pot ser és que neguem els problemes. L’èxit comporta una sèrie de problemes, i fins fa 4 dies l’alcalde els negava. Si negues el problema és impossible fer la feina.

El seu rival el 2011 potser no és Jordi Hereu.
Sí que ho serà. Seria donar-me massa avantatge que me’n donessin un altre.

I potser vostè no és el rival d’Hereu. Convergència flirteja amb Laporta per a Barcelona.
Això és propaganda socialista. La meva aposta no era de 4 anys sinó de 12. Si guanyem serà, en part, per haver mantingut aquesta aposta.

Home, el paperot sociata també ajuda.
És que porten 30 anys i això es nota. Maragall i Clos eren considerats poc de partit i ara hi ha gent que es limita a obeir les ordres del senyor Zaragoza. La singularitat d’abans ha mort i ara només hi ha xais obedients. Els socialistes s’han acabat fent un embolic entre Barcelona i el partit. L’alcalde de la ciutat és el president de la federació socialista de Barcelona i el primer tinent d’alcalde n’és el primer secretari. No pot ser. Perquè al final t’acabes fent un embolic.

Pujol també era president de CDC mentre governava.
Però feia la feina. I Hereu ni planta cara a la Generalitat ni a Espanya. A Maragall, González li deia “la gota malaia”. Ara hi ha gent que simplement està a les ordres.