“Si no guanyem l’alcaldia ara, només serà per culpa nostra”

A la tercera sembla que anirà la vençuda. Això és el que pensa Xavier Trias, candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, oficialment des d’aquest dissabte. En aquesta entrevista, el dirigent nacionalista ja dóna claus de futur.

Aquesta vegada, sí?
Home, per primer cop en 31 anys les enquestes ens són molt favorables, i ens donen com a molt probables guanyadors, i això ens genera una gran responsabilitat. Tenim l’obligació de guanyar i si no guanyem ara només serà per culpa nostra.

Fins a quin punt una possible victòria de CiU no seria el resultat d’un procés d’inanició del PSC a Barcelona?
S’hi sumen moltes coses però és clar que ells no ho fan bé; i també nosaltres hem fet un exercici de constància que no havíem fet mai, que anem als barris i que tenim un bon equip.

Dilluns, al Cercle Financer de la Caixa, la primera pregunta del públic va referir-se a l’equip. Reforçarà la llista amb independents o gent del partit?
No, no; això segur que no ho farem. No hem treballat set anys junts per treure’ns ara un conill del barret i buscar un efecte mediàtic. Quan governem, sí que portarem gent de fora, primeres figures, del color que siguin. Ah, i comptem amb els treballadors de l’Ajuntament perquè tot funcioni.

No hi haurà llistes negres.
Amb qui vulgui treballar per a un plantejament de ciutat com el nostre li oferirem la màxima col·laboració.

En quin perfil pensa quan parla de primeres figures, del color que sigui?
En bons professionals, del món econòmic, urbanístic, gent de la cultura, de tots els àmbits. N’hi ha a la casa i a fora i elegirem els millors.

Vostè vol marcar algun tipus de distància amb el partit?
No, jo sóc una persona de partit però he de ser l’alcalde de tots. I això és justament el que no passa ara, quan l’alcalde presenta un pla anticrisi i no dirigeix la paraula a ningú de nosaltres malgrat el nostre oferiment.
Ho trobo una passada.

S’ha sentit menystingut per Hereu?
Sí, però és un estil, amb un menysteniment que no he entès mai. El primer canvi que notarà l’oposició en aquest ajuntament és que li farem cas. També amb el PSC.

Què ha passat en els 2 últims mesos perquè vostè hagi canviat el discurs que tenia previst el 8 de març al Cercle Financer per un de to més eufòric?
Han passat dues coses: la primera és que l’Ajuntament no es creu la crisi...

¿Però l’Ajuntament és capaç de solucionar la crisi?
No, però no pot enganyar la gent afirmant que no n’hi ha, de crisi.

Continuï, continuï...
Hi ha 106.000 aturats i fan creure que no passa res. Diuen que l’Ajuntament no passa per una situació econòmica desesperada quan els ciutadans sí que la passen. I el segon canvi és més fort: la consulta de la Diagonal, que ha posat en evidència un mal govern, i l’enquesta que dóna uns resultats catastròfics per a l’actual equip de govern. Per això vaig fer retocs al discurs. Ja no podem dir “si guanyem”, perquè estem guanyant.

¿Aquesta tendència de vot pot perillar per a CiU si les eleccions municipals es fan el mateix dia que les generals?
Crec que no. No és veritat que el PSC no pugui reaccionar en un any, però depenem ara de nosaltres mateixos.

Vostès ara s’ho pinten molt bé, però des del gener han quedat descol·locats per l’aposta de l’alcalde per la Diagonal i els Jocs. Després tot ha sortit com ha sortit, però vostès van perdre el centre del debat.
No, no hi estic d’acord. Nosaltres hi hem posat sentit comú. Quan un alcalde fa coses a la desesperada, les possibilitats que l’espifiï són quasi infinites. Barcelona no es pot continuar construint a cop de grans esdeveniments i Hereu mateix ho va mantenir durant dos anys. No hi ha ningú que es cregui que el futur d’aquesta ciutat siguin els Jocs del 2022 i no hi ha ningú que es cregui que el futur passa per la reforma de la Diagonal.

Però per què deu ser, que els barcelonins necessiten un gran esdeveniment per diguem-ne trempar amb la ciutat?
El problema no ha estat que calguin grans esdeveniments sinó que Catalunya, per fer coses normals que fa qualsevol nació, com que som una nació amb unes dificultats molt grans, segons quines coses només les podem fer quan hi ha un gran esdeveniment. I això és una vergonya. Que les rondes només es puguin fer quan hi han uns Jocs és una vergonya, que transformar el Besòs només es pugui fer si es fa el Fòrum és una vergonya, que el tren Barcelona-Puigcerdà funcioni només si es fan uns Jocs d’Hivern és una vergonya.

¿Vostès comparteixen el diagnòstic del Pla Estratègic Metropolità que diu que Barcelona està en declivi?
No crec que Barcelona estigui en declivi. Passa que estem en un moment en el qual hem de decidir què volem fer. Sí que està en declivi el model en què ens hem basat en els últims temps. I això s’ha de trencar: hem d’apostar per l’excel·lència i només aconseguirem coses que volem ser si tots estirem en el mateix sentit durant deu o quinze anys.

¿No es trobaran, si governen, una mica lligats de peus i mans per la crisi?
Del tot. La crisi ens afectarà tremendament però és quan has de tenir més clar què fer. Això exigeix prioritzar inversions: si continuessin manant els mateixos seria un desastre, perquè no prioritzen.

I quines prioritats té en els pactes? Li va bé el model Hereu de pactar amb vostès el Miniestadi, amb ERC els pressupostos...
Hereu té un pacte estable amb ICV. Ara bé: sempre que pot els enganya. L’actitud seriosa és el model del Pacte d’Infraestructures: el que he escrit, ho compliré. El PSC moltes de les coses que ha escrit no les compleix. Haurem de pactar, sí, però no diré amb qui. Però farem un govern basat en la lleialtat i col·legiat. Qui entri a governar amb mi, prendrà les decisions amb mi i les aplicarem.

Però si el model són pactes puntuals...
Igual. Tu has de saber el que pots fer i el que no pots fer, amb qui et relaciones. Hi ha grups amb qui no serà fàcil: si tu en treus 17 pots dir això i això no ho faré, perquè pot molestar aquell amb qui pots pactar, però tampoc es farà el que aquest vol.

Quina de les accions de govern d’Hereu li ha agradat més?
El pla de biblioteques. És el programa més important que s’ha fet.

I el que no li ha agradat gens?
El nou urbanisme: Glòries, la Sagrera a partir de la requalificació dels terrenys... No és un model correcte. Ara tot està empantanegat perquè ho hem basat tot en la construcció.

Hi haurà més consultes a Barcelona?
Sí, però exigeix una reflexió perquè hi ha el perill que un polític no s’adoni del que pensa la gent del carrer. A nosaltres se’ns va criticar molt per posar l’opció C i ara hauria guanyat una de dues propostes que no tenen el suport majoritari de la gent.

Anirà a votar per la sobirania el 10 d’abril de 2011?
Sí, sí que hi aniré; si es fa, segur que aniré a votar. Tot i que no estarem en la situació més favorable.

Per què?
Perquè l’Ajuntament no està d’acord amb aquestes consultes, a diferència, per exemple, de l’Ajuntament de Sabadell, també governat pel PSC.

¿El preocupen el Barça i el futur del pla del Miniestadi?
Bé, està pactada, és important per al club i molt important per a la ciutat. S’augmenta el patrimoni del club i veig impossible que qualsevol nova junta no li doni suport. El que veig més difícil és que el projecte Forster es financi amb això.

Vostè es veu alcalde amb 65 anys. Un pèl tard?
No, és un senyal de maduresa. Aniré acompanyat de gent jove. Estic content de l’edat que tinc perquè no hi ha cap candidat que es pugui presentar amb la meva experiència. El PSC va presentar un candidat a la Generalitat més gran que jo. És una bona edat per presentar- se.