El PSOE veu la xifra catalana en uns 3.000 milions “llargs”

No seran els 3.800 milions d’euros exigits per Esquerra, però en el tercer any d’aplicació del nou model de finançament, la direcció del PSOE no descarta que la xifra addicional per a Catalunya pugui superar “de llarg” els 3.000 milions. De fet, la Generalitat es mou en una forquilla que en la part alta se situa en els 3.500 milions d’euros. Aquesta quantitat no és considerada del tot desorbitada per alguns dirigents socialistes, si bé insisteixen que la xifra final no està de tot calculada i caldrà esperar el desenllaç de la negociació.

Fonts coneixedores de les converses entre l’Estat i els territoris admeten que trobar un equilibri entre els interessos de Catalunya i els d’autonomies com per exemple Extremadura resulta força complicat en menys d’una setmana. Perquè la vicepresidenta segona, Elena Salgado, no renuncia a l’objectiu de convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per a la setmana vinent.

Passos i equilibris
Així que, cada cop que s’aconsegueix avançar un pas en les reivindicacions catalanes sobre el model i les xifres, s’endureix la negociació amb la resta de territoris, sobretot els governats per socialistes, que en els darrers dies han fet arribat el seu malestar als òrgans de direcció del partit. Es queixen, sobretot, que s’està duent a terme una negociació “opaca” i, de fet, en alguns casos estan més pendents de les maniobres catalanes que del resultat de les seves pròpies converses amb el ministeri d’Economia.

Sense arribar a l’extrem de provocar una rebel·lió territorial, la possibilitat que Catalunya compleixi mínimament les seves expectatives ha disparat els recels i fins i tot les amenaces de no acceptar el model des de comunitats com Galícia, Castella-Lleó, Castella - la Manxa, Extremadura i la Rioja. El govern central no se’ls acaba de creure, però, per si de cas, al llarg dels darrers deu dies Salgado les ha convocat al seu despatx a Madrid i ha fet publicitat de les trobades.

En el cas de Catalunya i Andalusia, en canvi, s’ha procurat que les converses no transcendissin. Per a la Moncloa vèncer les objeccions al sistema d’aquests dos territoris és cabdal perquè es produeixi un efecte dòmino en la resta. Si Catalunya accepta el model i les quantitats, se’n beneficiaran Madrid, el País Valencià i les Illes Balears. I si també es convenç Andalusia, com sembla que serà, el seu sí pot acabar arrossegant els territoris que han gaudit de més privilegis amb el sistema actual.