"A l'opció de Puigcercós qui manarà serà Vendrell"

Número dos de Josep-Lluís Carod-Rovira al departament de Vicepresidència, Rafel Niubò farà tàndem amb Ernest Benach per aspirar a liderar ERC després de les primàries que el partit celebrarà el 7 de juny.

Vostè atribueix part de la davallada electoral d’ERC de l’últim cicle als cops de volant. Defensar des del govern el minitransvasament de l’Ebre, oposar-s’hi al consell nacional del partit i abstenir-se al Congrés és un cop de volant?
És difícil d’entendre, però l’aigua és un dels temes més difícils de gestionar. Entenc el recel del territori, però també que l’àrea de Barcelona ha de tenir l’aigua assegurada. La coherència o la incoherència s’ha de valorar al cap dels mesos.

Parlem del congrés. Es presenta davant la militància com a símbol de renovació, però vostè fa anys que és al partit, ha estat president de la federació de Barcelona i és al govern...
Per mi, renovació és que canviï el sistema. Ara es pretén que continuïn persones que des del 1996 ho dirigeixen tot plegat, maquillant-ho o fent tombs de quinze graus en quinze graus perquè tot acabi al mateix lloc... La candidatura de l’aparell és continuista i intenta fer girs per anar a parar al mateix punt. Clarament, és la candidatura on manarà Xavier Vendrell. Aquest sistema no ens porta a un creixement.

Però Vendrell no es presenta per ser ni president ni secretari general...
Formalment no, però tothom sap que és la persona que ha dirigit ERC els últims anys. Considero que la candidatura de Joan Puigcercós és la de l’aparell i Vendrell pot continuar dirigint ERC des de l’ombra. I renovació és treballar amb sistemes moderns, fixar-se objectius, que es verifiqui si s’acompleixen o no...

Què han fet malament Vendrell i l’aparell a parer seu?
Els cops de volant i no tenir els objectius clars. Costa molt identificar què fem en el govern. Com que tenim dificultats per expressar l’objectiu, la gent no sap valorar si l’aconseguim o no. I cal tenir clares les prioritats: és absurd que ens distraguem en conflictes de baixa intensitat i perdem l’horitzó.

Diu que falta transparència i proposa auditories externes. L’aparell ara no gestiona bé els recursos?
Amb nosaltres podrà millorar. Qui pensi que ja gestiona bé s’equivoca. Ningú pot autoexaminar-se. A més, cal treballar sobre projectes col·lectius. Els individuals no acostumen a motivar. Necessitem creure’ns que els nostres objectius són possibles. Per exemple: volem la independència de Catalunya. Però això no és creïble sent el tercer partit. Ens obliga a ser el partit líder i a créixer.

I com s’ho faran? Perquè no paren de perdre vots...
L’objectiu és situar-nos als 30-40 diputats. I ho tenim bé perquè el quadrant de la gent que es declara catalanista i d’esquerres és el majoritari al país. Necessitem prestigi. Si no complim el que diem i prioritzem altres coses, la gent té tendència a no donar-nos confiança.

El 2014 és un objectiu poc creïble per a bona part del seu propi partit.
En totes les organitzacions hi ha gent que no creu en un objectiu. És com quan jugues a estirar la corda: hi ha gent que fa veure que l’estira i a mesura que veuen que guanyaràs l’estiren. No tothom tira de la corda, però tampoc ho fan en direcció contrària. A mesura que vegin que és el millor objectiu que hi ha, ho faran. No hi ha cap objectiu millor.

Puigcercós proposa condicionar el govern del 2010 al concert econòmic.
És més fàcil convocar el referèndum que aconseguir el concert econòmic. Perquè els diners poden ser el nucli del conflicte. A l’agost tancarem una xifra, no el concert. I he sentit la candidatura que defensa el concert que també dóna per bona una xifra tancada. No es pot dir que està bé el que negocia el conseller Castells i a continuació reclamar el concert. No és realista.

¿ERC pot formar govern el 2010 amb partits que no defensen la consulta?
No és convenient. Si crec en un projecte que va per fases i no les puc executar, tinc un problema.

¿Vol dir que si guanya condicionarà els pactes postelectorals al referèndum?
No necessàriament. La consulta és una qüestió de país, no de partits. És una pregunta democràtica. Ara: hi ha d’haver una majoria parlamentària que estigui d’acord a fer la pregunta, encara que després cada partit faci campanya en sentits diferents. Però l’objectiu és que siguem líders, no estar pendents de CiU o el PSC.

De què va parlar amb Joan Carretero quan es van veure per Setmana Santa?
Sóc molt reservat i les meves converses són privades.

Quina opinió en té?
Sempre que hi he parlat ens hem mirat als ulls i sé que me’n puc refiar. En tinc prou amb la seva paraula.

Pot dir el mateix de la resta de candidats?
No.

Digui breument què el diferencia de la resta de candidats.
Jo tindré un compromís per a quatre anys i m’hi quedaré quatre anys. La nostra manera de ser està basada en el compromís i els objectius. El meu estil és arriscar. M’han educat així. Era més difícil anar a Andorra a peu des de Barcelona i ho vaig fer.