La pluja eixuga el debat en la legislatura de la sequera

Si alguna cosa ha marcat la legislatura que ara s'esgota en matèria de Medi Ambient ha estat la gestió de l'aigua. El transvasament de l'Ebre ja havia quedat diluït en les eleccions del 2006 i el tripartit es vantava d'haver posat les bases per consolidar la nova cultura de l'aigua, però l'absència de pluges va mantenir activat durant 21 mesos, a partir de l'abril del 2007, un decret de sequera que durant el 2008, al llindar d'activar la fase d'emergència per falta d'aigua a la principal àrea metropolitana del país, es va convertir en l'epicentre d'un terratrèmol polític que gairebé s'empassa d'un glop l'aposta d'esquerres en la gestió de l'aigua. La gravetat de la situació va portar ICV, titular del Departament de Medi Ambient, ERC i el PSC a despenalitzar els transvasaments: una obra ràpida per portar aigua del Segre a Barcelona, opció que defensava el govern, o un allargament puntual del minitransvasament de l'Ebre, opció elegida per l'Estat i que no es va arribar a aplicar perquè va ploure. Això i la portada d'aigua en vaixell des de Tarragona, que tampoc es va arribar a produir, va generar polèmica i rebuig social a l'Ebre i al Camp.

Dos anys i mig després, els embassaments estan plens; ha entrat en funcionament la dessalinitzadora del Prat, que té capacitat per produir 60 hectòmetres cúbics anuals, però que ara mateix, atès el nivell dels pantans, només opera a un 10%, i s'han fet altres obres a la xarxa Ter-Llobregat i a la del CAT, que han de permetre reduir la dependència del Ter i de l'Ebre. En conjunt, el marge de maniobra en cas d'una nova sequera és infinitament més gran, i això ha permès al tripartit assentar les seves conviccions per la via de l'estalvi, la reutilització i la dessalinització, tot i que els comptes de l'ACA han patit especialment la factura de la crisi.

També ha estat la legislatura de la posada en funcionament del Segarra-Garrigues i de l'impuls definitiu a les obres del canal Xerta-Sénia, que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) vigila amb totes les reserves possibles perquè no sigui la clau d'un transvasament cap al sud. Tot just la PDE viu pendent de l'aprovació definitiva del pla de Conca de l'Ebre, i ha instat la Generalitat a pressionar per aconseguir un cabal mínim digne, que els documents inicials del pla obvien.

En canvi, pel que fa a la integritat del Delta, sí que és cert que s'ha avançat força en l'execució del pla integral de protecció. El conseller Baltasar xifrava fa un mes que les actuacions en marxa sobrepassen el 90%, amb una inversió (estatal) d'uns 300 milions. L'aportació d'aigua dolça a les badies o la xarxa d'indicadors ambientals en són dos exemples.

Al marge de l'àmbit hídric, que també inclou per fi l'inici de les obres de descontaminació del pantà de Flix –la Generalitat coexecuta les obres per garantir l'abastament als municipis en cas de contaminació–, la legislatura a la demarcació ha estat marcada per altres factors mediambientals com la gestió forestal, condicionada per les dificultats d'actuar en terrenys privats. Les ventades van convertir alguns boscos en un polvorí i van furgar en la crisi del sector de la fusta i, tot i que el balanç d'hectàrees cremades no ha estat especialment sagnant, el tràgic balanç de l'incendi d'Horta de Sant Joan ha posat en alerta tothom.

Quant al paisatge, les noves zones de concentració eòlica delimitades pel govern, que afecten cinc de les deu comarques de la demarcació, amb el Priorat esperant la resolució del seu àmbit, han rebaixat el grau de preocupació per la proliferació indiscriminada d'aerogeneradors, però el fet que encara s'incrementi més la pressió sobre la Terra Alta manté les plataformes territorials activades.

La caça en barraca continua sent il·legal, malgrat els intents del Departament de Medi Ambient per legalitzar-la, i el director dels serveis territorials a l'Ebre, Víctor Gimeno, està pendent d'un judici a l'Audiència de Tarragona per l'arxiu de desenes de denúncies interposades pels agents forestals, denúncies que es continuen vehiculant en molts casos per la via penal.

La fuita a les instal·lacions de la planta d'Ercros a Tarragona, per la qual l'empresa va ser sancionada amb 60.000 euros per part del Departament d'Interior però no pas pel de Medi Ambient, i els episodis de contaminació marina per fuel o hidrocarburs al litoral han certificat les dificultats de les administracions, i en conseqüència de les instàncies judicials, per demostrar el dany mediambiental ocasionat i exigir responsabilitats.

Tot i que les muntanyes de Prades ja fa temps que ho esperen, no s'ha produït cap declaració de cap nou parc natural durant la legislatura, que ha viscut l'eclosió d'un nou conflicte: la proliferació de pedreres al Baix Camp. El govern admetia fa poc, segons recollia aquest diari, que algunes d'aquestes activitats no són del tot legals des del punt de vista urbanístic.