A la conquesta del govern, sense riscos
La gran obsessió de CiU és no moure's ni un centímetre en el podi electoral que podria coronar Artur Mas com a president de la Generalitat. La federació ha evitat prendre cap risc fins a l'equador de la campanya i la previsió és que mantingui aquesta tendència. Mas fa les seves propostes, s'agafa al to positiu que diu que demanen els ciutadans i evita les càrregues massa dures contra els adversaris. Més ben dit: contra l'adversari, el PSC de José Montilla.
És amb els socialistes amb qui CiU es disputa un percentatge més ampli de l'electorat. De manera que consolidar un important transvasament de vot del PSC cap a CiU és la segona prioritat d'una formació que s'ha conjurat, en primer lloc, per mantenir la mobilització dels propis després d'una llarga precampanya de més de nou mesos.
Així, si bé els primers dies Mas parlava del també president de la Generalitat amb crítiques de cotó fluix, les últimes jornades ha esmolat una mica els ganivets, encara que no té cap intenció de deixar-se dur per una agressivitat incompatible amb el somriure que CiU llueix al logotip.
Mas no s'ha cansat ni es cansarà d'insistir que encara no ha guanyat les eleccions, que l'hora de la veritat serà el 28-N. L'alta abstenció podria complicar-li la consecució del seu objectiu: bastir una majoria que li permeti governar sense haver de recórrer a cap pacte: un govern “fort”, segons diu, per “aixecar” Catalunya de la crisi nacional i econòmica que pateix. Perquè aquestes –creu CiU– són les eleccions de la crisi. Combatre l'atur i el fracàs escolar són els dos grans eixos programàtics de Mas, que tampoc no deixa de banda la proposta del concert econòmic per posar fi a la sagnia fiscal.
Una altra de les màximes que el presidenciable de CiU repeteix a cada míting és que, si els socis del tripartit sumen, governaran. O sigui que ningú no abaixi la guàrdia, alerta Artur Mas.
