Un escenari nou
En l'actual majoria parlamentària de CiU hi ha un factor que la fa diferent de totes les altres: no hi ha ni per aproximació una relació assimilable amb l'esquema bipartidista, amb dos blocs hegemònics conformant dues grans tendències de la població. De forma paradoxal, el fet que els convergents no tinguin a l'oposició un partit fort, el fet que tal partit estigui pràcticament anorreat, dilueix la imatge de confrontació de dos entre els quals hi ha un vencedor. El vencedor hi és, certament, i més vencedor que mai en termes de xifres, però al davant no hi té un oponent, sinó la majoria de la ciutadania atomitzada en diverses opcions, algunes força més antagòniques entre elles del que hagin mai estat CiU i PSC, com és el cas de Ciutadans i Solidaritat, a propòsit dels quals seria un senyal de seny més enllà de les normes estrictes que la direcció del futur Parlament els permetés de no haver de conviure dins del mateix grup. Què vol dir, tot plegat? Que el partit destacat que podrà governar amb una certa comoditat estarà moralment obligat a fer-ho tenint en compte l'opinió dels altres, actuació, per cert, que caracteritza l'essència mateixa de la democràcia. Caldrà també que no caigui en la temptació d'especulacions sobre la procedència del vot, tota aquesta història dels vots prestats d'un partit a un altre, entre CiU i ERC, entre PSC i ICV, per exemple.
Els vots –igual que els ciutadans que els emeten– no tenen un ADN substancial i indesempallegable, i el canvi i la persistència depenen de la bondat dels resultats, sense memòries intrínseques ni propietats profundes.
No sembla arriscat aventurar que governar davant d'una majoria diversificada no serà en absolut més fàcil que governar davant d'un gran oponent molt fort. En aquest cas només hi ha una línia de discrepàncies per resoldre, i en l'altre, encara que amb les xifres a la mà siguin més dèbils, n'hi ha moltes. Serà difícil explicar a la ciutadania que el govern pacti algunes actuacions i algunes lleis amb uns grups, i d'altres amb uns altres grups. L'ideal seria arribar als acords més majoritaris possibles, però està clar que algunes iniciatives –el concert, pactes amb futurs governs de Madrid, l'impost de successions, els 80 km/h a les sortides de les urbs– despenjaran alguns partits. Dependrà aleshores de l'habilitat per explicar les decisions, de l'honestedat i de l'aparença, allò de la muller del Cèsar.
En aquests temps procel·losos, més enllà de les idees pròpies, pel bé de la comunitat és obligat desitjar encert i èxit a Artur Mas i a l'equip que formarà.
