Mas, una legislatura compromesa
L'aritmètica parlamentària promet una legislatura còmoda per a CiU, però la situació econòmica no hi acompanya. El govern d'Artur Mas haurà de fer front als efectes socials d'una crisi que, a hores d'ara, sembla desbocada. Les darreres mesures (privatització dels aeroports, supressió de l'ajuda de 426 euros als desocupats de llarga durada) del president José Luis Rodríguez Zapatero ajudaran a reduir el dèficit però a costa d'incrementar el malestar social. I aquesta serà també la principal contradicció del nou govern: com reduir el dèficit de la Generalitat sense menyscabar el poder adquisitiu dels sectors més colpejats per la crisi? Com redreçar l'economia d'un país amb un teixit productiu molt malmès per l'ensulsiada financera? És com una maledicció: adoptar mesures antipopulars per reduir el dèficit i fer front al deute al preu de malmetre la seva credibilitat i pagar un elevat cost electoral de futur, amb la qüestió afegida que, a casa nostra, les decisions del govern espanyol limiten el marge de maniobra. L'actual desballestament accelerat de l'estat del benestar té conseqüències socials immediates, però també polítiques a mig termini.
Paral·lelament, haurà de fer front a les promeses electorals i, particularment, a la que fa referència a l'obtenció del concert econòmic, que ha estat la clau de volta de la confiança electoral obtinguda el diumenge passat. No serà fàcil, per molt que esperi per plantejar-ho a les eleccions generals del 2012 i negociar a l'alça la investidura del nou cap del govern espanyol. El PSOE i el PP no ho concediran mai, ja que qüestionaria i faria econòmicament inviable la seva concepció (centralista) de l'Estat espanyol.
Finalment, el govern d'Artur Mas haurà d'encarar la tasca de recosir la cohesió social i lingüística del país amenaçada per la campanya xenòfoba i contra el català duta a terme per la dreta més rància. Alhora hauria d'intentar acordar un mínim comú denominador amb la resta de forces del catalanisme polític i civil, així com amb els sindicats i les organitzacions patronals, per treure el país de l'atzucac en què es troba. I tot això ho haurà de fer sense que el debat entorn de la independència enterboleixi les seves relacions amb Duran i Lleida, que aspira a tenir un paper rellevant en el govern. No serà, doncs, malgrat la sòlida majoria de què disposa, una legislatura fàcil, encara que CiU hi té molt a guanyar per poc que ho faci bé i les circumstàncies externes millorin, però també molt a perdre si aquestes no milloren o si no se'n surt.
