ICV-EUiA contraposa la seva “fortalesa interna” a la crisi que viuen el PSC i ERC

Sense voler-ho, i gairebé de rebot, ICV-EUiA s'ha trobat amb un sucós actiu electoral que pensa esprémer en aquesta llarga precampanya que ha de culminar amb les eleccions locals del 22 de maig. Amb PSC i ERC embrancats en vicissituds internes de diversa índole, els ecosocialistes són l'única formació del bloc d'esquerres a Barcelona que, ara mateix, no només té el seu cap de llista –Ricard Gomà– designat i ratificat, sinó que el seu clima domèstic és clarament anticiclònic. “No tenim cap interrogant de fons, mentre que el PSC i ERC tenen el seu projecte en crisi”, reflexionava ahir el mateix Gomà, en una trobada amb els mitjans de comunicació per analitzar el present curs polític. I aquesta “fortalesa interna” a què va al·ludir el polític ecosocialista és el que els permet “estar centrats en el projecte de ciutat” i, per tant, tenir el seu discurs polític més perfilat.

Una de les estratègies centrals d'ICV-EUiA amb vista a les municipals ja s'entreveu que serà emfatitzar el discurs de caràcter ideològic, apel·lant a la dicotomia clàssica entre dretes i esquerres. “Estem desitjosos de confrontar projectes amb la dreta”, va dir Gomà en al·lusió directa a CiU, tot i que, aprofitant aquesta línia argumental, la formació ecosocialista també llança un dard al PSC: “El risc que hi hagi una sociovergència va prenent cada cop més cos, i, davant d'això, l'única alternativa d'esquerres que queda som nosaltres”, va sentenciar.

Arribats a aquest punt, ICV-EUiA té tres grans eixos que basteixen la seva proposta programàtica, amb la qual acudirà a les urnes. La primera és una aposta “per una Barcelona inclusiva”, en què es posa l'accent en les polítiques de caràcter més social. Després ve el discurs més ecologista, ja que la formació aposta per fer un pas més en les polítiques mediambientals –Gomà va arribar a parlar de fer una “revolució” en aquest àmbit– amb l'objectiu de tendir a limitar, per exemple, l'ús del vehicle privat. Finalment, el cap de llista va parlar de fer una ciutat “més autèntica però també acollidora”. O sigui, una Barcelona respectuosa amb les seves arrels, però alhora permeable amb la immigració.