Màxima tensió a Fukushima per l'explosió d'un altre reactor

Els problemes de refrigeració que van provocar les explosions en els reactors 1 i 3 de la planta també afecten el número 2

El govern nipó diu que la situació és “alarmant”

París creu que l'accident és més greu

Moment de l'explosió d'hidrogen registrada ahir a la matinada al reactor número 3 de la planta 1 de la central de Fukushima recollida per la cadena NHK AFP.
Aparell per mesura el nivell de radioactivitat AFP.

Redacció - Tòquio

La situació s'agreuja cada vegada més i ningú sap què pot arribar a passar. La tensió és màxima a la central nuclear de Fukushima. Després de l'explosió de la carcassa del reactor número 1 dissabte i del 3 la matinada de diumenge a dilluns, ahir a la nit va explotar el reactor número dos després que l'empresa operadora de la central nuclear de Fukushima, Tepco, hagués reconegut el perill de fusió parcial del nucli. Segons l'empresa, la fusió podria haver-se produït en un moment en què les barres van quedar totalment exposades en baixar el nivell de l'aigua que les envoltava, quan la bomba que injectava el líquid al reactor es va aturar per falta de combustible.

En aquesta situació, es va produir un sobreescalfament que podria haver provocat la fusió, tot i que, segons Tepco, posteriorment els nivells d'aigua
es van recuperar fins a cobrir 30 centímetres la part inferior de les barres.

El portaveu del govern japonès, Yukio Edano, havia informat que s'estava injectant de nou aigua marina al reactor per intentar refredar-lo, però això no va poder evitar l'explosió. Hores abans el mateix Edano havia afirmat que era “improbable que es produeixi una explosió”, encara que va reconèixer que la
situació a la central de
Fukushima era “alarmant” i oficialment el Japó va demanar ahir a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) que s'hi enviés un equip d'experts després de les dues primeres explosions a Fukushima.

Hores abans el perill ja s'havia agreujat molt quan al reactor 3 es va produir una explosió per hidrogen en el recipient secundari de contenció, que, segons la informació oficial, no va afectar el reactor ni va produir una fuita massiva de partícules radioactives. A causa d'aquesta explosió, onze persones van resultar ferides. La deflagració es va produir al recipient secundari de contenció del reactor número 3
a la planta 1 (Daiichi) de Fukushima, a 270 quilòmetres de Tòquio.

Segons la televisió nacional NHK, als voltants de la central s'ha detectat radioactivitat, tot i que no se'n van precisar els nivells. La majoria de ciutadans dubten de les informacions que ofereix el govern sobre l'estat de la central o el risc de fuita, tot i que l'NHK i els experts no cessen en donar detalls sobre la naturalesa del reactor. La desconfiança és
un motiu d'angoixa per a la població de la ciutat japonesa de Fukushima, a 60 quilòmetres de distància de la seva inestable central, que viu sota un toc de queda tàcit i immersa en un total silenci.

L'Agència de Seguretat Nuclear (ASN) francesa va elevar a cinc o sis –en una escala de set– la qualificació per a l'accident nuclear de Fukushima, cosa que l'equipara al registrat el 1979 a Three Miles Island, a Pennsilvània (Estats Units). El president de l'ASN, André-Claude Lacoste, va dir que no es pot excloure la possibilitat que s'arribi a un nivell màxim de catàstrofe.

“Ni es veu ni fa olor però és devastadora per a la salut”

La radiació “ni es veu, ni fa olor, però els seus efectes afecten la salut i el medi ambient durant anys”. Així descriu les conseqüències de l'accident nuclear de Fukushima, Eduard Rodríguez-Farré, radiobiòleg del Consell Superior d'Investigacions Científiques i membre de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, que assegura que els seus col·legues científics ja han mesurat contaminants com el iode o el cessi en la radiació alliberada a Fukushima. “Al nucli d'un reactor nuclear hi ha més de 60 contaminants radioactius a partir de la fissió de l'urani, uns de vida molt llarga i altres de vida molt curta, però gairebé tots tenen una gran afinitat amb el nostre organisme i s'hi acumulen, ja que són semblants als nostres elements biològics”, diu Rodríguez-Farré, que afirma que els contaminants que tindrien majors conseqüències per a la salut serien el iode, l'estronci 90 i el cessi (C-137). “El iode afecta immediatament i deixa mutacions en els gens, a partir de les quals es pot desenvolupar després el càncer de tiroides”. “L'estronci s'acumula en els ossos un mínim de 30 anys, com si fos calci, i durant anys continua irradiant l'organisme; mentre que el cessi queda dipositat als músculs”, afegeix el científic, que precisa que dos contaminants eleven el risc de tot tipus de càncer, a més de disminuir la immunitat de l'organisme. A més, la “radiació altera la reproducció” i afecta més les dones que
els homes, perquè els “espermatozous es regeneren totalment cada 90 dies, però els òvuls són als ovaris tota
la vida, i si un òvul alterat
per la radiació és fecundat posteriorment, hi haurà malformacions en el fetus”.