Mas vota “sí” en la consulta sobre la independència
Va fer-ho a títol personal a la seu d'Òmnium Cultural
El PSC carrega contra el gest del president de la Generalitat
Joana Ortega i Ferran Mascarell anuncien que també participaran en el 10-A
Lluny de les càmeres que habitualment segueixen el president de la Generalitat, amb la discreció d'un soci més de l'entitat, Artur Mas va visitar dijous la seu d'Òmnium Cultural per votar “sí” en la consulta sobre la independència de Catalunya. El president resolia així unes setmanes de reflexió interna sobre si, amb vista al 10 d'abril, havia de prevaldre el seu sentit cívic o la condició de cap del govern. Els seus col·laboradors més directes, amb els quals també va debatre llargament la qüestió, emmarquen la participació de Mas en la consulta com un acte per satisfer un dret estrictament personal, sense cap intenció d'implicar-hi la institució que representa.
Curiosament, la votació va tenir lloc el mateix matí en què l'expresident Jordi Pujol també va participar en la consulta, si bé la fórmula triada va ser diferent. Mentre que Mas va optar per anar a la seu d'Òmnium a un quart de deu del matí, abans d'un acte amb el president del Barça, Pujol ho va fer mitjançant un fedatari que li va recollir el vot personalment.
El Consell Executiu de la Generalitat té sis membres que, en estar empadronats a la capital, tenen la possibilitat de votar en la consulta barcelonina. De moment, Mas ja ho ha fet, i tant la vicepresidenta, Joana Ortega, com el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, han anunciat la intenció de fer-ho pròximament. Els altres tres (Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz i Pilar Fernández Bozal) encara no s'hi han pronunciat. A part, hi ha altres membres del govern que també han participat en les consultes en altres poblacions: Felip Puig (Vallromanes), Lluís Recoder (Sant Cugat) i Francesc Homs (Taradell).
El líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, es va desmarcar ahir del sobiranisme que s'ha estès per CDC i que s'ha fet palès a través dels vots de Jordi Pujol i Artur Mas. “Només recordaré que, des del 1931, Unió aposta per fer de l'Estat un estat confederal. És la nostra utopia. Segurament és tan inviable com la independència, però és la nostra i la que defenso des de fa trenta-set anys, i no la penso canviar”, va escriure a la seva carta web, en què va remarcar que el corrent independentista (al qual s'ha afegit la vicepresidenta del govern, un pes pesant del seu partit) “pot provocar divisió i frustració per la seva inviabilitat”.
Un cop es va filtrar el vot de Mas, la pluja de crítiques va ser constant i generalitzada. Només Iniciativa se'n va quedar al marge. El portaveu del PSC, Miquel Iceta, va advertir via Twitter que, “si CiU no vota a favor de la independència al Parlament, tal com ho han fet els presidents Pujol i Mas en les consultes, tot serà un gran engany”. La portaveu adjunta dels socialistes, Rocío Martínez Sampere, va també remarcar la “incoherència important” que representa “votar al carrer el que no s'atreviran a fer al Parlament”.
El líder d'Esquerra, Joan Puigcercós, va retreure al president que hagi votat “d'amagat” i en la “clandestinitat”, mentre que Joan Laporta (DC) es va limitar a lloar el sentit del seu vot: “Espero que arrossegui més gent a les urnes”, hi va afegir. En aquest sentit, també es va expressar el portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, per a qui el vot de Mas fa que la consulta se situï en un nivell de primera divisió cívica i representativa”.
Aznar qualifica les consultes d'“il·legals”
L'expresident del govern estatal José María Aznar va qualificar ahir d'“il·legals” les consultes sobiranistes que es fan a Catalunya i va fer una crida a la “lleialtat” adreçada a les forces polítiques que donen suport a les votacions.
Acompanyat per la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, en un acte a Torrejón de Ardoz (Madrid), Aznar va dir que les consultes per la independència són un “mal camí”, que “no du enlloc”. El president de la Fundació FAES va remarcar que campanyes com la de Barcelona Decideix tindran conseqüències polítiques: “No s'hi val que se'm digui que no tenen importància perquè no se'n desprenen conseqüències jurídiques”.
La presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, també es va afegir a les crítiques, en aquest cas apuntant a la “deriva independentista de la nova CiU”. Sánchez-Camacho va reclamar al secretari general de la federació i líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que freni aquesta tendència i que aposti per “una Catalunya forta dins d'una Espanya de tots”. La líder del PP català va qualificar com una “trista notícia i un error lamentable” el camí pres per la federació, fet pel qual creu que a Duran, a qui va demanar que reaccioni, li ha tocat fer “un paperot”.
