Tot és possible en uns comicis molt oberts

La pre­pa­ració de les elec­ci­ons muni­ci­pals a Reus s'ha carac­te­rit­zat fins ara pels ter­ratrèmols interns i per la impos­si­bi­li­tat de fer pronòstics. Els pri­mers han mar­cat la con­fecció de les llis­tes i la segona es deu al fet que els comi­cis es pre­sen­ten més oberts que mai. Segu­ra­ment que la incer­tesa i que par­tits que mai han gover­nat ho puguin fer ara i que els que sem­pre han gover­nat es que­din sense fer-ho, han fet que les enra­bi­a­des inter­nes hagin estat més evi­dents i nom­bro­ses que altres anys. Això sí: tots els can­vis s'han dut a terme sota el signe, o la con­signa, de la reno­vació.

Males­tar, doncs, al PSC, on Lluís Miquel Pérez ha pres­cin­dit d'Edu­ard Ortiz després de vint anys de regi­dor. Males­tar a CiU, on Car­les Pelli­cer no ha satis­fet les ànsies de pro­ta­go­nisme de Jordi Cer­vera, que ha optat per mun­tar un par­tit propi. Males­tar al PP, on Miquel Àngel López Mallol, amb una llarga vida com a edil (24 anys), ha estat des­ter­rat al cap­da­vall de la llista, tot i que el polític ha sabut por­tar millor el mal tràngol que Ortiz, com a mínim de cara al públic. Males­tar també a ICV-EUiA, on un grup de mili­tants ha deser­tat, sobre­tot a la CUP, pel des­con­ten­ta­ment amb el tarannà i l'actu­ació d'Ernest París. Males­tar a ERC, on un bon gra­pat de mili­tants també se n'ha anat, espe­ci­al­ment a SI, tot i que és el par­tit que més gola avall té la crisi perquè és el que fa més temps que l'està pur­gant. Però és que hi ha hagut males­tar fins i tot a la Cori, on Ramon Sans, espe­ci­a­lista en jubi­lats i pen­si­o­nis­tes del par­tit juantxi, ha par­tit peres amb Ariel San­ta­ma­ria perquè no l'ha col·locat de número 2. “És qüestió d'anar pas­sant pel davant men­tre estan tan­cant la llista”, il·lus­trava fa anys l'exre­gi­dor Josep Fernández Rufí a un grup de peri­o­dis­tes sobre com es con­fec­ci­o­na­ven les can­di­da­tu­res. Sigui com sigui que hagi anat inter­na­ment, des de fora s'ha vist que quasi tots els par­tits han patit un procés traumàtic i poc democràtic que ara tot­hom mira de dei­xar enrere per par­tir rela­xats en la cursa elec­to­ral, cons­ci­ents que al cap d'un temps ningú no es recorda de les vícti­mes. Ni en la política muni­ci­pal ni enlloc.

Lluís Miquel Pérez es pre­senta de la següent manera: “Tenim una gestió que ens avala i la il·lusió d'afron­tar rep­tes impor­tants”, com ara l'atur i la immi­gració, va dir el dia que va pre­sen­tar la polèmica llista, que té cares noves i que tot­hom és cons­ci­ent que serà l'última que encapçalarà l'actual alcalde gua­nyi o perdi les elec­ci­ons. El PSC es va amoïnar per la influència que podia tenir en les muni­ci­pals la victòria d'Artur Mas. Pre­o­cu­pació que ja no és tanta, però que topa amb la velo­ci­tat de tor­pede amb què Car­les Pelli­cer ha impul­sat la pre­cam­pa­nya i amb les no gaire bones pers­pec­ti­ves dels par­tits que històrica­ment han fet cos­tat als soci­a­lis­tes en el govern de Reus, ERC i ICV. ERC va per­dre el 2007 un dels tres regi­dors que tenia i a par­tir de lla­vors ha vis­cut un dis­cret procés de paci­fi­cació, que ha com­por­tat la subs­ti­tució d'Empar Pont (16 anys de regi­dora) per Àngel Cor­ta­de­lles: “No ens plan­te­gem les elec­ci­ons només com una bata­lla per acon­se­guir l'alcal­dia, i tam­poc no és el moment de posar-se a fer plan­te­ja­ments de ciu­tat que comen­cin des de zero”, ha dit. ERC fa ban­dera de la modèstia perquè ja fir­ma­ria per con­ser­var els dos regi­dors actu­als. Per la seva banda, Ernest París ha jugat aquest man­dat amb l'ambi­valència que li cal a ICV per fer la viu-viu en un govern que a vega­des pren deci­si­ons que estan lluny de l'ide­ari eco­so­ci­a­lista. La seva gestió ha tin­gut una forta res­posta interna, però també prou con­fiança perquè torni a lide­rar el pro­jecte.

Aquesta serà la ter­cera vegada que Car­les Pelli­cer, un altre veterà de la política muni­ci­pal (regi­dor en el man­dat 1995-99 i cap de llista des del 2003), inten­tarà gua­nyar l'alcal­dia de Reus. En el seu pri­mer dis­curs com a can­di­dat, va dema­nar rei­te­ra­da­ment a la ciu­ta­da­nia que li fes con­fiança. I va expli­car: “Tant de temps a l'opo­sició m'ha fet gua­nyar en res­pon­sa­bi­li­tat, conei­xe­ment de la ciu­tat, capa­ci­tat d'escol­tar, humi­li­tat i autocrítica”. Pelli­cer, doncs, està fent tot els pos­si­bles per acon­se­guir l'alcal­dia. Si no, pot­ser no hi haurà una quarta vegada.

El PP és, jun­ta­ment amb ERC, l'únic par­tit que ha can­viat de cap de llista. Alícia Ale­gret ha pro­ta­go­nit­zat un dels ascen­sos més ful­gu­rants en la vida política local i pro­vin­cial (segons ter­mi­no­lo­gia del
PP) dels últims temps, ja que també ha acon­se­guit un escó al Par­la­ment. Ale­gret es fa enten­dre, tot i que
haurà d'anar con­cre­tant temes del seu pro­grama, com ara la gestió “valenta” que, diu, vol fer de la immi­gració. El PP està eufòric perquè
està con­vençut que traurà els millors resul­tats històrics a Reus.

I la Cori repe­teix amb l'ànim d'acon­se­guir l'èxit mediàtic de
fa qua­tre anys. Durant aquest temps, Ariel San­ta­ma­ria ha tret
de polle­guera l'alcalde i s'ha allu­nyat de les pro­pos­tes ico­no­clas­tes que el van fer entrar a l'Ajun­ta­ment. A pri­ori, és la força que té més punts per sal­tar. Més que res perquè enguany la com­petència per acon­se­guir un seient al saló de plens és
més gran i vari­ada que mai.