Com renovar-se vint anys després

Joan Sabaté va ser alcalde de Tortosa del 1999 al 2007, tot i que va arribar per primer cop a l'Ajuntament el 1991, amb només 33 anys. Ara en té 53. Una edat en què, en altres països, la gent considera que un polític ja és prou madur per rebre la confiança plena de l'electorat. De fet, malgrat que alguns l'han volgut presentar com si fos un candidat “cremat”, Sabaté és gairebé dos anys més jove que el convergent Artur Mas, president de la Generalitat després de set anys a l'oposició. L'exalcalde socialista, que també és senador de l'Entesa Catalana de Progrés per designació autonòmica, ja té més cabells blancs que no pas negres. També té la barba blanca, que ja lluïa quan ara fa vint anys feia la seua primera campanya, aleshores com a candidat d'Iniciativa per Catalunya.

Així, el candidat socialista ha suportat amb dignitat, resignació i paciència els quatre anys a l'oposició, després d'haver estat vuits anys a l'alcaldia. Amb la sorprenent i contundent victòria de Ferran Bel (CiU) al maig del 2007, Sabaté hauria pogut deixar la política municipal i tornar a fer classes d'història a l'institut de l'Ebre. Però, per molts, l'exalcalde era tant el problema com l'única solució que el PSC tenia a mà. De fet, els socialistes tortosins van trigar uns mesos a pair una derrota que, primer, van atribuir a la conxorxa de les dretes tortosines i a l'equivocació de l'electorat. Però fa uns mesos que han canviat el discurs i han assumit que el PSC va perdre l'alcaldia perquè l'electorat socialista es va desmobilitzar. És una percepció que porta implícita l'autocrítica que el govern de Sabaté va cometre errors.

D'altra banda, Sabaté ha estat acusat –també dins del PSC– de fer una oposició massa tova i de cedir protagonisme a Jaume Forcadell (ICV). La realitat, amb tot, és que ha exercit una oposició molt calculada, ha mesurat les forces i ha fet una feina de formigueta. En primera instància, tot relligant el partit perquè ningú li haja disputat el primer lloc de la candidatura. Podria semblar una contradicció, però Sabaté ha aconseguit il·lusionar els socialistes parlant-los de renovació de cares i d'idees. Però quedant-s'hi ell.