mataró
La lluita contra l'atur centra la campanya al Maresme
El Corte Inglés, el mar com a futur actiu econòmic o les propostes per desencallar els projectes urbanístics que han quedat empantanegats per la crisi seran presents en els comicis a Mataró
La recuperació econòmica i la lluita contra l'atur centraran els missatges dels candidats maresmencs a les eleccions del 22 de maig per intentar convèncer que les seves són les millors propostes per sortir d'una crisi que afecta tot el país. Per donar-les a conèixer, els partits faran una campanya molt de proximitat als ciutadans. Els actes de petit format s'imposaran als grans mítings per intentar donar exemple d'austeritat i d'estalvi.
A Mataró, el parc tecnològic Tecnocampus es presentarà com l'eina imprescindible per redreçar l'economia local i capgirar una taxa d'atur de poc més del 20% que situa la capital del Maresme com la població catalana de més de 50.000 habitants amb més persones desocupades. Un cop inaugurades les instal·lacions, els propers anys seran clau per esbrinar si l'aposta que ha fet la ciutat pel coneixement, per la innovació i per l'emprenedoria dóna els fruits esperats. Tot i els dubtes i les dures crítiques inicials, ara cap dels alcaldables mataronins no es veu amb cor d'ignorar les capacitats d'aquesta “nova fàbrica dels segle XXI”, com l'alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), l'ha anomenat.
Un altre dels projectes centrals de la campanya serà la construcció d'El Corte Inglés, que es preveu que vegi la llum durant el pròxim mandat. Arxivada la querella de Can Fàbregas i amb el procés judicial a punt de tancar-se definitivament, és CiU ara qui es vol envalentir després de mantenir una posició ambigua i, en alguns moments, bel·ligerant. En el ple de dijous, per exemple, va ser el líder de la federació nacionalista, Joan Mora, qui va apuntar que ha estat gràcies al nou govern de la Generalitat que s'ha aconseguit desencallar urbanísticament el centre comercial. Una afirmació a la qual l'alcalde, Joan Antoni Baron, va respondre tot recordant que un any abans ell i el seu grup havien votat en contra del mateix projecte. Si El Corte Inglés és una aposta més a curt termini per donar un respir a l'economia, el port i el mar es perfilen com a actius futurs per diversificar-la i per crear nous sectors afins que ajudin a crear llocs de treball.
Prostíbuls i ronda
Tot i que darrerament la polèmica s'ha refredat després que la justícia donés la raó a l'Ajuntament, els macroprostíbuls també es poden convertir en un dels principals cavalls de batalla electoral. En el darrer tram del mandat, aquest ha estat el principal punt de col·lisió entre CiU i el PSC, i, malgrat que el govern municipal creu que ha fet tot el possible per impedir que un bordell de grans dimensions s'instal·li a la ciutat, CiU considera que no n'hi ha prou i que el negoci acabarà obrint-se. Els futurs laterals a l'autopista C-32 per fer la nova ronda de Mataró seran també ben presents. El projecte ja està aprovat i les obres ja haurien d'haver començat fa mesos, però el que no s'esperava ningú és que la infraestructura generés ara tanta oposició veïnal i política. En aquest sentit, ICV-EUiA, que està en contra d'aquestes noves calçades, ja ha dit al PSC, que les defensa a ultrança, que no comptin amb ells de cara a un possible pacte postelectoral si mantenen el suport.
L'únic partit que, de moment, ha ensenyat el programa electoral és el PSC, però tots són conscients que la conjuntura actual no permetrà fer grans inversions i que caldrà prioritzar molt la despesa. Fins i tot hi ha qui no descarta la necessitat de reduir l'administració o el nombre d'empreses municipals. La necessitat de desencallar alguns plans urbanístics afectats per la crisi immobiliària, com ara el d'Iveco-Pegaso, el de la ronda Barceló o el del Sorrall, també serà a l'agenda electoral i se sentiran propostes alternatives. Deixant de banda les crítiques que es deixaran sentir amb força per les retallades que preveu tirar endavant el govern de la Generalitat en sectors com ara la sanitat o l'educació, des del punt de vista social una de les qüestions que segurament escalfaran més la campanya és la immigració. El PP ja ho està fent davant les crítiques generalitzades de la resta de formacions, que lamenten que els populars relacionin aquest col·lectiu amb la delinqüència.
LA XIFRA
LA XIFRA
Setze regidors més que fa quatre anys
La comarca passarà de 434 regidors a 450 després de les eleccions municipals. L'augment de població en aquests darrers quatre anys dels municipis de Dosrius, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar farà que els seus plens tinguin un nombre més elevat d'electes i que en conjunt se n'hi afegeixin setze més. Els pobles de Dosrius i Sant Pol de Mar guanyaran dos electes més cadascun i d'onze passaran a tretze, i els ajuntaments de Premià de Dalt, Montgat i Sant Andreu de Llavaneres sumaran quatre edils més i dels tretze que tenien fins ara passa passaran a disset.
En total, segons les dades oficials, podran participar en les eleccions municipals del 22 de maig 317.331 maresmencs; d'aquests, 4.754 resideixen actualment fora de l'Estat espanyol, 2.596 són estrangers de la Unió Europea residents al Maresme i només 251 són provinents de països amb acords de dret a vot. En els 30 municipis es presenten un total de 197 candidatures. Només el PSC, CiU i el PP han aconseguit presentar llista a totes les poblacions.
