La renúncia de Joan Sabaté accelera la renovació al PSC tortosí
El candidat deixa “la primera línia de la política local” però manté els càrrecs al partit i l'escó al Senat
Antoni Sabaté serà el nou portaveu a l'Ajuntament
-
Joan Sabaté va comparèixer acompanyat per alguns dels membres del PSC de Tortosa. G.M. -
VÍDEO: Sabaté anuncia que deixa la primera línia de la política municipal.
“Deixo la primera línia de la política municipal”, va assenyalar ahir el candidat del PSC i exalcalde de Tortosa. Joan Sabaté acabava de confirmar, com ja havia anunciat dilluns a la nit a l'executiva local, que l'11 de juny no prendrà possessió de l'acta de regidor, a causa dels “mals resultats” que el PSC ha obtingut en els comicis del 22 de maig. En canvi, Sabaté va voler deixar clar que la política és una de les seues “passions”, “des de l'adolescència”. Per tant, com a mínim fins al proper congrés del PSC, conservarà el seus càrrecs al partit –és el president de la federació de l'Ebre–, i també l'escó com a senador per designació del Parlament.
La renúncia de Sabaté força la renovació al PSC tortosí, tot i que els canvis més immediats afecten el nou grup municipal. En principi, el número 4 de la candidatura, Eduard Ena, ocuparà l'acta de regidor que Sabaté ha deixat vacant. Per la seua banda, la número 2 de la llista, Núria Chertó, no començarà el mandat com a portaveu del grup municipal, sinó que cedirà aquesta funció al tercer, Antoni Sabaté. L'exalcalde flixenc té una dilatada experiència política i un pes important en el partit, ja que és el primer secretari del PSC a les Terres de l'Ebre. A banda, Sabaté ha estat el candidat socialista a l'EMD de Jesús, i en principi també serà l'únic regidor del PSC en aquesta entitat municipal descentralitzada. Les primeres paraules de Sabaté, un cop formalitzada la renúncia del candidat, van ser de reconeixement cap a la figura “humana i política” de Joan Sabaté. A més, el nou portaveu va afirmar que el PSC exercirà una “oposició constructiva”, intentant assolir acords amb CiU i la resta de grups municipals en qüestions com ara la lluita contra la crisi, el futur pla estratègic, el desenvolupament urbanístic i la projecció de Tortosa com a capital de la vegueria.
Finalment, Sabaté va insistir que deixava l'Ajuntament “per raons polítiques, i no per desencís personal”. Segons el dirigent socialista, el procés de renovació es podrà fer “millor i amb més garanties, amb l'objectiu de reconstruir l'alternativa política d'esquerres a Tortosa”. Així, Sabaté també va assegurar que abandona la política local “sense cap ressentiment”, i va manifestar “agraïment” i “honor” per haver servit Tortosa durant els últims vint anys, “vuit dels quals, com a alcalde democràtic”.
LA FRASE
Adéu a l'hereu del marcel·linisme
GUSTAU MORENOJoan Sabaté ha estat, fins ara, l'únic alcalde d'esquerres que ha tingut Tortosa des de la recuperació de la democràcia. Sabaté no ha amagat mai la seua identificació amb el republicà Marcel·lí Domingo, el líder de les esquerres tortosines i rival polític del tradicionalista Joaquín Bau. De fet, abans d'arribar a l'alcaldia, va ser un dels impulsors del Col·lectiu Marcel·lí Domingo (format per gent del PSC, ICV, ERC i independents progressistes). A més, un dels projectes més importants de l'etapa de Sabaté com a alcalde va ser la construcció de la biblioteca del carrer de la Mercè, rebatejada a última hora amb el nom del polític republicà, quan l'Ajuntament ja havia penjat el cartell del nom antic, Oliver de Boteller.
Sabaté va iniciar la seua trajectòria a l'Ajuntament el 1991, com a candidat d'Iniciativa. Però el 1999, liderant una coalició electoral amb el PSC, va assolir l'alcaldia gràcies a un pacte amb el PP que va arraconar CiU. Amb tot, l'anomenat Contracte per Tortosa es va trencar el maig del 2001, en plena convulsió pel transvasament de l'Ebre que el govern del PP havia aprovat amb el suport de CiU. Aquí va començar l'època daurada de Sabaté, primer donant suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i després liderant el front d'ajuntaments ebrencs en contra del pla hidrològic. Va ser també en aquesta època que Sabaté i bona part d'ICV a l'Ebre van optar per fer el salt al PSC. El 2003, Sabaté va poder guanyar les primeres eleccions en què Ferran Bel era el candidat de CiU. Però el seu segon govern, format pel PSC, ERC, ICV i els independents, va ser força inestable i Sabaté ho va pagar a les urnes. El 2007, i també ara, el 2011.
