Submergits en la crisi

Les eleccions europees coincideixen en un moment econòmic crític per a tota la Unió Europea

Submergida en la pitjor recessió des que va acabar la II Guerra Mundial, Europa votarà diumenge vinent en les setenes eleccions al Parlament Europeu. Si la tendència històrica es manté, menys de la meitat de l'electorat hauria d'acudir a les urnes entre el 4 i el 7 de juny.

Des que es van celebrar les primeres eleccions europees directes, la participació global no ha deixat de caure: 61,99% el 1979; 58,98% el 1984; 58,41% el 1989; 56,67 el 1994; 49,51% el 1999 i 45,47% el 2004. La participació va ser especialment baixa el 2004 en els estats d'Europa central i oriental que acabaven d'incorporar-se a la Unió: 16,97% a Eslovàquia –mínim absolut– i tot just un 20,87% a Polònia.

La publicitat institucional s'ha concentrat per això a cridar gairebé desesperadament al vot. Un anunci concebut inicialment per Youtube, en el qual una jove presa del pànic, perseguida per un sanguinari assassí, acudeix a un col·legi a votar entre xiscles, ha tingut tal èxit que les televisions comercials ho han emès en els seus informatius de major audiència, segons destacava recentment el director de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch.

L'excepcional crisi econòmica representa un factor nou que podria tenir com a efecte imprevist la mobilització dels ciutadans, que exigeixen dels seus governs i de les institucions supraestatals solucions urgents a l'atur i mesures concretes per recuperar la confiança.

Segons l'últim sondeig facilitat la setmana passada pel Parlament Europeu, el nombre de gent que ha planejat votar està pujant conforme s'acosten els comicis: 49% a principi de maig contra el 34% del gener-febrer.

L'altre element que pot contribuir a dopar la participació és la coincidència d'altres processos electorals en diversos estats: Bèlgica (regionals); Dinamarca (referèndum sobre la successió al tron); Alemanya (locals en set lands); Hongria (parlamentàries i locals parcials); Irlanda (locals); Itàlia (comunals i provincials); Letònia (municipals); Luxemburg (generals); Malta (locals), i el Regne Unit (locals).

En general, els diferents sondejos prediuen un vot generalitzat de càstig als partits governants –excepte a Polònia– i un enfortiment de les opcions nacionalistes i escèptiques en països rics com ara Àustria, el Regne Unit i Holanda. A Polònia, el partit de centre dreta governant, la Plataforma Cívica (PO) presenta com a líder l'exprimer ministre Jerzy Buzek, amb possibilitats de convertir-se en el pròxim president del Parlament Europeu si el PO acaba sent una de les primeres delegacions estatals del PPE europeu. En l'hemicicle d'Estrasburg, un cop computats els guanys i les pèrdues previsibles dels uns i els altres, els resultats estatals podrien traduir-se en una retallada de la distància que separa els dos grups principals, el conservador PPE-DE (actualment, 37% del total de diputats) i el socialista PSE (28%). Una segona conseqüència seria la probable creació d'un grup euroescèptic reunit entorn dels conservadors britànics, el líder dels quals, David Cameron, ha anunciat la sortida dels eurodiputats tories del principal grup de l'Eurocambra, el PPE. Molt més que en anteriors campanyes, les qüestions estrictament europees han desaparegut del debat públic i la lluita partidista se centra en polèmiques estatals dominades per la dolenta situació econòmica. A Alemanya el vot del dia 7 es considera un test de les eleccions federals que tindran lloc el 27 de setembre i que podrien obrir la via a una nova coalició entre democratacristians (CDU-CSU) i liberals. En el Regne Unit, els conservadors esperen donar el cop de gràcia als laboristes, que prefiguri la seva volta al poder en les eleccions generals del 2010. Només a Romania, on la coalició liberalsocialdemòcrata (PD-L/PSD) constituïda el desembre passat continua disposant del favor popular; a Polònia, i a França –dos anys després de l'elecció de Nicolas Sarzkozy com a president– els sondejos prediuen que les pèrdues dels partits en el poder seran mínimes o nul·les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Finlàndia

Un ultradretà apunyala un nen de dotze anys amb orígens estrangers

Barcelona
Política

ERC acomoda el congrés de Barcelona a la ronda de consultes al Parlament

Barcelona
Pròxim Orient

Hezbol·là dispara desenes de coets al i drons contra el nord d’Israel

Barcelona
guerra a europa

Putin promet un alto el foc si Ucraïna es retira dels territoris annexionats i renuncia a l’OTAN

barcelona
política

La jutge de la primera causa per l’1-O demana que es pronunciï l’Audiència de Barcelona

barcelona
regne unit

Una enquesta situa el partit de Farage per davant dels conservadors

barcelona
guerra a gaza

Gantz guanyaria Netanyahu si s’avancessin les eleccions

barcelona
judicial

El xoc a la fiscalia per l’amnistia s’aguditza

barcelona
política

La justícia suïssa reitera que Tsunami no és terrorisme

barcelona